L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu es mostra emocionat i agraït per la concessió de la Creu de Sant Jordi
"Molt emocionats i agraïts per la concessió de la Creu de Sant Jordi a l'Ecomuseu de les valls d'Àneu per part de la Generalitat de Catalunya", així s'ha mostrat tot l'equip de l'Ecomuseu a través de les xarxes socials. Jordi Abella i tot el seu equip han explicat que la Creu de Sant Jordi de la Generalitat, "és el resultat d'un llarg treball en equip i un reconeixement compartit amb molts museus i altres equipaments que veiem en el patrimoni un veritable recurs de desenvolupament local i de cohesió social". Finalment, agraeixen a totes les persones i entitats el suport rebut durant aquests 25 anys.
El Govern de la Generalitat ha reconegut l'Ecomuseu de les valls d'Àneu pel seu treball de recuperació, restitució i difusió de l’etnografia de les Valls d’Àneu i de la resta del Pallars, tasca duta a terme des de fa més de 25 anys. El seu compromís amb l’entorn ha quedat demostrat a través de les activitats de dinamització social i comunitària del territori. La seva tasca de recuperació, promoció i reivindicació de l’artesania pirinenca com a producte de qualitat ha esdevingut motor per a la dinamització de nous mercats. Jordi Abella, antropòleg, és el director de l'Ecomuseu de les valls d'Àneu des del 1994.
Un museu viu
L’Ecomuseu de les Valls d’Àneu és un museu viu. No s’emmarca en un sol edifici sinó que està format per diversos elements monumentals, naturals i etnogràfics repartits pels municipis d’Àneu que, en conjunt, expliquen com han viscut els habitants d’aquestes valls pirinenques des de finals del segle XIX. Un projecte innovador que neix el 1994 i que treballa en la recerca, conservació, difusió i restitució de la realitat del territori on s’inscriu.
El centre neuràlgic és la Casa Gassia, una típica casa aneuenca del segle XVIII. Manté la seva estructura original i l’actual espai expositiu mostra com era la vida domèstica durant la primera meitat del segle XX. A partir d’aquí, l’Ecomuseu s’estén per 10 centres patrimonials més.
Hi trobem esglésies -Sant Joan d’Isil, Sant Julià d’Unarre, Sant Pere de Sorpe, Sant Pere del Burgal, Santa Maria d’Àneu i el Conjunt Monumental de Son- que expliquen com era la religiositat popular, les creences i els rituals. I també edificis defensius tan distants en el temps com el castell medieval de València d’Àneu i els búnquers de postguerra de la Guingueta d’Àneu. Alhora, els equipaments industrials com la serradora hidràulica d’Alós i la formatgeria la Roseta de Gavàs són un testimoni de les activitats econòmiques de la zona.
Així, a través dels objectes i elements situats en els seus llocs d’origen, l’Ecomuseu apropa les transformacions que ha sofert aquest territori en les darreres dècades, i permet relacionar els elements naturals i monumentals amb les tradicions socials, culturals i etnogràfiques.