Anna Cortina Carrera és de Llagunes, al Pallars Sobirà. Ha estat mestra durant 39 anys. Fa tres anys que es va jubilar i ara té molt més temps per a l’artesania i els cistells. Al llarg d’aquest cap de setmana, els dies 18 i 19 de març, ensenyarà a fer cistells. Ho farà en el marc del cicle ‘Tastet d’Oficis’ que impulsa la Fundació Planes Corts a Estamariu.
Com va ser que et vas fer cistellera, volies treballar amb les mans? Sempre m’ha agradat fer treballar les mans. Fa més de vint anys que m’interessa el tema de fer cistells. N’he anat fent, abans menys perquè no tenia tant temps, però ara que en tinc, m’hi puc dedicar força.
Podem parlar d’una cistelleria tradicional pallaresa? Diria que sí. Una de les tècniques artesanes que encara és viva al Pirineu és la cistelleria d’avellaner, perquè aquí n’hi ha molts. Amb l’avellaner es produïen els cistells anomenats “paners”, també les paneretes, els bressos, les paneres d’anar a rentar la roba, corberes....., i altres peces que donaven resposta a les necessitats de la vida local. La fusta i la cistelleria d'avellaner del Pallars tenen el reconeixement d'Oficis Singulars de la Generalitat de Catalunya.
Una de les tècniques artesanes que encara és viva al Pirineu és la cistelleria d’avellaner.
És una tècnica pròpia del Pallars? El material sí que ho és. Aquest paner, per exemple, està fet amb branques d’avellaner de la zona, encara que la tècnica és universal. Està confeccionat segons l’anomenada tècnica de costelles i se’n fan per tot arreu del món. És una mateixa manera de fer, però canvien els materials.
Quin és el procés d’elaboració? Primer de tot s’han d’anar a recollir les branques. D’aquestes se n’extreuen les tires o “colles”, que s’utilitzen per teixir el cistell. La part central de la branca, s’aprofita per fer el que serien les costelles del cistell. L’ansa no cal que sigui d’avellaner, es pot fer amb altres fustes que són més flexibles, com les salanques, un tipus de salze que creix a vora el riu, o el tortellatge, que nosaltres anomenem “tintolaina”. La tintolaina és un arbust molt flexible i molt adequat per a les anses perquè es deixa retorçar.
La tintolaina és un arbust molt flexible i molt adequat per a les anses perquè es deixa retorçar.
Com vas aprendre l’ofici de cistellera? A partir de l’observació, la transmissió de la gent gran i la pràctica, molta pràctica. M’interessava el tema i vaig anar a veure persones que en feien en alguns pobles del Pallars i anava recollint de per aquí i per allà. Gent de Llagunes també em van explicar com, de petits, els havien vist fer als pares i als padrins. La pràctica és molt important. Sóc força tossuda i perseverant i a força de fer, vas millorant la tècnica.
Era una feina d’homes? Els paners i la cistelleria plana en general, normalment la feien els homes. Les dones elaboraven l’anomenada cistelleria fina, com ara paneretes i cistells confeccionats amb verducs que recollien a les vores dels rius.
Vaig aprendre l'ofici a partir de l’observació, la transmissió de la gent gran i la pràctica, molta pràctica.
La Fundació Planes Corts obre les portes a la formació d'oficis. Creus que l’artesania pot ser una eina de desenvolupament local? Crec que pot complementar, pot ajudar. Però viure al Pirineu només d’aquesta activitat, no ho acabo de veure. És complicat viure només de l’artesania. Ara bé, sempre és interessant transmetre informació d’una activitat, com la cistelleria, que s’està perdent. Amb els tallers i la divulgació es pot despertar l’interès d’algú i encendre-li una llumeta a dins. Em sabria molt greu que s’acabés de perdre aquest ofici.
Amb els tallers i la divulgació es pot despertar l’interès d’algú i encendre-li una llumeta a dins.
Com planteges el Taller de Cistelleria que faràs aquest cap de setmana a Estamariu? Mirarem de fer-ho fàcil per simplificar i estalviar temps. En un cap de setmana no seria possible fer-nos nosaltres mateixos la matèria primera, és a dir, les tires o “colles” de l’avellaner. L’ansa i la volta la farem de vímet, perquè és un material que no cal manipular. Les costelles, que és l’estructura del cistell, també les farem de vímet i el teixit amb tireta plana de medul·la. En definitiva, es tracta d’ensenyar el procés d’una manera senzilla i en menys temps. El taller del cap de setmana vol ser un primer pas, una manera de començar i desvetllar l’interès dels assistents.
La cistelleria enganxa? La cistelleria enganxa molt. M’interessa el cistell que es fa aquí, però també la cistelleria catalana en general, que és molt variada i utilitza diverses tècniques i materials.
