Hi ha qui neix amb una pilota als peus, i aquest jove talent de la Ribagorça n’és l’exemple perfecte. Després de destacar a l'escola del seu poble i fer el pas valent de marxar de casa per créixer esportivament, la seva progressió l’ha portat fins a la Selecció Espanyola. En aquesta entrevista ens explica com gestiona la distància amb la família, la motivació en els moments difícils i la il·lusió de qui lluita, dia a dia, per convertir la seva passió en la seva professió.
1. Com vas començar en aquest esport?
Doncs des de ben petit vaig tenir curiositat per aquest esport, de fet, la meva mare sempre em diu que pràcticament vaig començar alhora a caminar i a xutar la pilota. Als 4 anys em vaig inscriure a l’escola de futbol del poble, l’Escola del Pont-Ribagorça.
2. Quin ha estat el repte més gran que has hagut de superar en la teva carrera?
Sens dubte, marxar de casa amb 14 anys, estic complint un somni, però és difícil deixar la família i els amics.
Mentalment... em motiva moltíssim el que faig
3. Com et prepares físicament i mental per a una competició important?
El nivell d’entrenament és intens, dia a dia tenim una hora diària d’entrenament físic al gimnàs i dos d’entrenament més tàctic encarat més específicament al pròxim rival. Mentalment... em motiva moltíssim el que faig, sempre intento sortir al màxim. És important, però, saber reposar-se de les derrotes. Un cop perdut un partit, veure on s’ha fallat, mirar endavant i a concentrar-se per al següent.
Convocat per la selecció espanyola
4. Quin ha estat el teu èxit més significatiu fins ara i per què?
El fet d'haver estat convocat per la selecció espanyola. Va ser una sorpresa, no m’ho esperava, va ser increïble!!! Una molt bona experiència, tant en l'àmbit esportiu com el personal, que vaig aprofitar i gaudir al màxim.
5. Quina és la teva font de motivació quan les coses es posen difícils o els resultats no són els esperats?
Sempre continuar endavant per intentar complir el meu somni. Hi ha moments difícils, èpoques de millor i pitjor rendiment, de lesions, de derrotes que fan mal, de dubtes... però és part del camí, no? Soc conscient que és molt difícil arribar a ser professional, però és el que em motiva.
6. Quines metes tens en el futur a curt i llarg termini?
A curt termini, lluitar per la lliga, estem en un bon lloc de la classificació, però amb rivals molt potents. I a llarg termini, suposo que, com qualsevol nen en la meva situació, arribar a ser futbolista professional, que sé que és molt complicat, però sí més no, poder dedicar-me professionalment a alguna cosa relacionada amb el món del futbol.
Sempre recordo estar jugant amb els amics al poble darrera una pilota, ens apassiona!
7. Per què aquest esport, i no un altre?
Doncs sincerament... suposo que és que ho he viscut molt a casa meva, tot el meu entorn és molt futboler. El meu pare, de fet, va jugar molts anys en equips de 2ªB, i va ser el meu entrenador a l’escola de futbol del poble. Sempre recordo estar jugant amb els amics al poble darrere una pilota, ens apassiona!
8. Practiques, altres esports?
Sempre m’ha agradat esquiar, però des que em dedico una mica més seriosament al futbol, m’han recomanat d’aparcar-ho una mica.
9. Quin és el teu passatemps preferit o afició fora de l’esport?
Passar el temps amb els meus amics del poble... des que he marxat fora, els enyoro molt. Sempre que puc m’escapo a veure’ls!
10. Quin consell li donaries a algú que es vol iniciar en aquest esport?
El bàsic és gaudir-ho, que t’apassioni. I no tenir més expectatives que això, que gaudir-ho al màxim, perquè mai saps què passarà. Hi ha parts negatives, també. suposa molt d’esforç, suposa marxar de casa, trobar a faltar a la família, als amics, però si realment ho gaudeixes, és quan tot val la pena!
Esmorzaria com faig sempre que soc a casa amb els meus padrins/ iaios, no ho canviaria mai!
3, 2, 1 TEST
3. Si poguessis tenir un superpoder, quin seria?
Teletransportar-me, per poder estar en un moment a qualsevol lloc!
2. Quin és el talent més estrany que tens?
És una cosa ben estranya, però diria que soc molt més destre amb els peus, que amb les mans... Amb les mans tot se m’escapa i se’m cau!!
1. Ballar sol o acompanyat?
No soc gaire de ballar... però potser millor sol, si.
TEST.- Si poguessis esmorzar amb algú viu o mort, amb qui seria?
Esmorzaria com faig sempre que soc a casa amb els meus padrins/ iaios, no ho canviaria mai!
