Sònia Clotet i Estrada, és llicenciada en Història de l’Art i en Periodisme. Veïna d’Isona, va obtenir la 13a beca Mn. Jesús Castells de recerca del Pallars Jussà. Ara el seu treball ha estat publicat en un llibre editat per Garsineu Edicions.
Has publicat “Josep Calassanç Abad de Subirà. Un visionari, de plebeu a baró d’Abella”. D'on va sorgir la idea? La idea va sorgir d’una forma gairebé casual, quan algú d’Abella de la Conca em va explicar que fa molts anys, a la zona s’hi havia volgut construir un gran pantà. Com que soc una persona força curiosa vaig decidir investigar qui hi havia al darrere d’aquesta obra faraònica en aquest raconet del Pallars Jussà. Quan vaig descobrir el projecte del pantà de 1842 i tot el que comportaria per la Conca Dellà, em va fascinar, em va captivar i aquesta va ser la primera pedra del meu llibre. Així va ser com vaig descobrir al seu promotor, el baró d’Abella.
Qui era Josep Calassanç Abad de Subirà? El seu nom era Josep Calassanç Abad i Casades, però agafarà com a segon cognom el de la seva esposa en casar-se amb la filla dels barons d’Abella. Va néixer a Cardona el 4 de setembre de 1796 en el si d’una família benestant, un fet que li va permetre cursar estudis superiors. Va estudiar Ciències Naturals i Exactes i a més, tenia una gran afició per l’agricultura. De fet, tenia un coneixement agrari molt poc comú per l’època i estava al dia de les darreres innovacions de països com França, Itàlia i Suïssa. Considerava que l’agricultura era el principal motor per a canviar i regenerar el nostre país. El baró d’Abella va ser un autèntic visionari, un home molt avançat a la seva època.
El baró d'Abella tenia un coneixement agrari molt poc comú per l’època i estava al dia de les darreres innovacions de països com França, Itàlia i Suïssa. Considerava que l’agricultura era el principal motor per a canviar i regenerar el nostre país.
Casat amb la baronessa d’Abella, la seva va ser una història d'amor entre dos joves de classes socials molt diferents. És així? Exacte. Entre els dos joves es va gestar una història d’amor preciosa, però plena d’obstacles, ell plebeu, ella noble i a més els separaven deu anys de diferència. Ramona de Subirà i Josep Calassanç Abad i Casades es va conèixer a principis de 1815 i no va ser fins al 2 d’agost de 1820 que, finalment, van poder celebrar el seu desitjat matrimoni. No va ser gens fàcil, van haver de passar per un llarg procés judicial abans de rebre la dispensa reial del monarca Ferran VII, que en part va ser pel canvi polític que es vivia a tot el país amb la instauració del Trienni Liberal i l’acceptació de la Constitució de 1812. Realment, penso que el monarca no hagués concedit mai el reial permís d’aquest matrimoni, entre una noble i un plebeu, si no s’hagués establert el règim constitucional.
Però els pares volien evitar de totes passades aquell matrimoni… Sí, i tant! Els barons d’Abella es van oposar completament a aquest matrimoni i fins i tot van emprendre un procés judicial per evitar-ho. Per la seva única filla i heretera de la baronia, els barons esperaven poder casar-la amb el fill d’una bona família noble. De fet, li van buscar un noi més “adequat” a la seva condició social i ella es va negar en rotund. Ramona de Subirà, va ser una autèntica transgressora en negar-se a un matrimoni concertat. Els barons d’Abella a la primavera de 1819 es van traslladar de Cardona a Barcelona poder a distreure a la filla de les seduccions del comerciant Josep Calassanç Abad. Fins i tot la van acabar tancant en un convent de Barcelona durant tot el procés judicial i Ramona va viure aquesta reclusió com un autèntic segrest per part dels mateixos pares.
Penso que el monarca no hagués concedit mai el reial permís d’aquest matrimoni, entre una noble i un plebeu, si no s’hagués establert el règim constitucional.
Expliques al llibre que el judici plasma dues visions del món diferents…Es força interessant aquest judici perquè es va dirimir paral·lelament a l’Audiència de Barcelona i a la Cambra de Castella. I aquí és on es poden veure les dues visions del món diferents amb discrepàncies entre les elits de l’època, entre aquells que acceptaven les idees del liberalisme i els que defensaven aferrissadament l’absolutisme. El judici exemplifica aquests dos mons, veiem com els tribunals ordinaris i l’Audiència de Barcelona es posicionaran a favor del matrimoni dels joves amb unes idees força liberals. Mentre que la Cambra de Castella recolzarà els arguments dels nobles pallaresos, que s’oposaven al matrimoni per la flagrant desigualtat entre els promesos. Hem de tenir present que el model de matrimoni de lliure elecció o per amor, sense el consentiment patern, era rebutjat per l’absolutisme.
Avui diríem que el baró d’Abella era un emprenedor? Sí, va ser home molt emprenedor i actiu, al Pallars hi va muntar dos empreses de torneries, una a Carreu i l’altra a Tremp, on també va fundar una serradora, que serrava la fusta provinent del bosc de Carreu. Va repoblar la muntanya de Carreu, que era de la seva propietat, i va establir diferents famílies a viure-hi a les que els hi va donar una casa o part d’ella. A més, va projectar construir un gran pantà a Abella de la Conca el 1842, que hauria comportat el reg a bona part de la Conca Dellà. Això hauria implicat un gran canvi, ja no només en l'àmbit agrari sinó també per augmentar i fixar la població a la comarca. Amb el projecte de creació del Pantà del Foradot, a més de regar les terres, volia crear una indústria tèxtil, fabricar seda a Abella de la Conca i també instaurar botigues amb novetats agropecuàries. Tot i que l’obra del Pantà comptava amb tots els permisos i amb l’autorització per part de la Diputació provincial de Lleida, no es va arribar a dur a terme.
Quan el baró va arribar al Pallars es va trobar una comarca molt empobrida i amb uns coneixements agraris força endarrerits. Què va fer? Doncs va combinar diferents tipus de sembrats i va instaurar la rotació de cultius, abandonant el guaret.
Avui el sector lleter està en crisi, però el baró va ser un dels primers a muntar una vaqueria-lleteria… Doncs sí, el 1840, entre Barcelona i Mataró va muntar una de les primeres vaqueries-lleteries d’Espanya, La Vaqueria del Llimonet, un projecte pioner. De fet, pretenia exportar-ho a la Conca de Tremp i poder arribar a crear una gran indústria formatgera al Pallars. Cal tenir present que, tot i que la llet avui en dia es considera un producte de primera necessitat, no va ser fins al primer quart del segle XIX que la societat del nostre país va començar a incloure la llet en la seva dieta diària.
Quines idees modernitzadores va introduir? Quan el baró va arribar al Pallars es va trobar una comarca molt empobrida i amb uns coneixements agraris força endarrerits. Què va fer? Doncs va combinar diferents tipus de sembrats i va instaurar la rotació de cultius, abandonant el guaret. A més, va aconseguir combinar la producció agrària amb la ramadera fins que la baronia d’Abella es va cobrir d’abundants pastures que van permetre el desplegament de nous ramats. A més, el 1838 va inventar un nou prototip de sembradora de blat i cereal, un invent que pretenia facilitar l’ús i reduir els costos d’aquesta màquina per a democratitzar-la entre els pagesos.
Què es conclou de la teva investigació? Amb aquesta investigació es dona a conèixer la figura de Josep Calassanç Abad de Subirà, un visionari, un home que va assentar les bases teòriques per a canviar el món rural català i que va lluitar incansablement per pacificar el nostre país. Malauradament, tots els seus projectes innovadors van morir amb ell... en els darrers anys de la seva vida, el baró d’Abella es va involucrar de forma molt activa en la pacificació de Catalunya que es trobava immersa en plenes Guerres Carlines. El baró va negociar la pau entre els dos bàndols, els isabelins i els carlins. Però el 23 de febrer de 1849 va morir afusellat, acusat de ser un espia, a mans del general Ramon Cabrera, un dels grans líders carlistes.
Malauradament, tots els seus projectes innovadors van morir amb ell... en els darrers anys de la seva vida, el baró d’Abella es va involucrar de forma molt activa en la pacificació de Catalunya que es trobava immersa en plenes Guerres Carlines.
Quins projectes tens ara? Ara estic preparant una xerrada sobre un dels robatoris més mediàtics que s’ha viscut al Pallars, el 1972 van robar un retaule a l’església d’Abella de la Conca i el van trobar anys més tard a Nova York. Per recuperar-lo s’hi va veure involucrada la Interpol i l’FBI! És una història força interessant que explicaré el pròxim 15 de novembre en un cicle de trobades que està organitzant l’Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.
