Guia turística o guia patrimonial?
L’afegit turístic durant un temps va estar, diguem-ne, una mica menystingut. Diria que la meva feina se situa en el marc del guia d’interpretació i patrimonial, és a dir, amb la idea d’explicar el territori i d’explicar com som. No es tracta senzillament de donar unes dades concretes perquè ja es troben a la Viquipèdia i als llibrets que portem a les butxaques…
Així, quina és la feina de la guia?
Nosaltres, en bona part, donem visibilitat a un territori i als seus elements patrimonials. La imatge i el record que s’endurà el visitant cap a casa, està estretament lligat a la nostra feina, al rigor i a la passió amb què la fem. Tenim el compromís i la responsabilitat de fer la feina ben feta.
La imatge i el record que s’endurà el visitant cap a casa, està estretament lligat a la nostra feina, al rigor i a la passió amb què la fem
Cada visita guiada és diferent o és una cantarella repetitiva?
Cada visita és diferent. És cert que tinc unes pautes i un discurs per no oblidar-me de res important, però cada visita és un món. La història que explico pot anar cap a una banda o cap a una altra en funció del grup i de les seves inquietuds i interessos. La curiositat i motivació d’un grup dels Estats Units, abans de la pandèmia en venien molts, és molt diferent, per exemple, que la del turista autòcton.
Hi ha una feina prèvia de preparació…
Hi ha una feina més didàctica i de preparació que potser moltes vegades no es veu, però que és necessària. Per exemple, un element patrimonial com les Mesures de la Bladeria de la Seu d’Urgell es poden contar des del punt de vista medieval, però també des de l’òptica del segle XVI, una època de grans canvis econòmics i comercials.
Hi ha un gran desconeixement dels nostres elements patrimonials, fins i tot entre les mateixes comarques pirinenques
Al Pirineu tenim un patrimoni molt ric. Estem en un bon moment quant a la seva valorització?
La pandèmia ha contribuït a posar en valor el nostre patrimoni. L’increment del turisme autòcton durant aquests dos anys ha estat important i també ha servit per adonar-nos que encara hi ha un gran desconeixement dels nostres elements patrimonials, fins i tot entre les mateixes comarques pirinenques.
Ara mateix existeix una fornada de joves historiadors que investiguen i alhora són grans divulgadors…
A conseqüència d’un canvi personal i vital, on m’havia de replantejar moltes coses, em vaig enganxar com a guia patrimonial, precisament gràcies a aquest planter d’historiadors locals. Va ser una gran troballa coincidir amb companys que et representen i que t’aporten una informació solvent i rigorosa i que m’han enriquit professionalment. Venim de camins diferents, però hi ha una gran comunió entre nosaltres.
Quan explico la Catedral d’Urgell i la Seu medieval és com si detallés minuciosament el menjador de casa meva
Ets especialista en la Catedral d’Urgell i la Seu medieval…
Si més no, m’hi passo moltes hores (riu). Quan explico la Catedral d’Urgell i la Seu medieval és com si detallés minuciosament el menjador de casa meva. La Catedral i el conjunt catedralici és encara un gran desconegut per als autòctons, per a la gent d’aquí. Estem tan acostumats a entrar-hi amb motiu de celebracions religioses, casaments o acompanyament de difunts, que ens la mirem des d’una visió diferent, allunyada del monument de referència patrimonial i cultural que és.
No estem parlant d’esglésies ni ermites, sinó d’una Catedral romànica al Pirineu…
Sí, la Catedral esdevé impactant per a la gent que ens visita. És cert que molts dels turistes no són desconeixedors de què es poden trobar, però estan tan acostumats a veure catedrals gòtiques i barroques que quan arriben aquí, aquest edifici al mig de la ciutat, que ho domina tot, els resulta impressionant i colpidor.
També expliques com era la Seu d'Urgell de la Segona Guerra Mundial…
La feina ingent del grup d’historiadors locals que abans parlàvem ens permet que puguem organitzar activitats molt diferents. Per iniciativa de l’Espai Ermengol i en el marc del cicle 'Els passos de la memòria’, detallem que va passar a la Seu d'Urgell durant la Segona Guerra Mundial. És obvi que aquest conflicte no el vam tenir aquí, perquè es va jugar en una altra banda, però sí les seves conseqüències i és important que la població les conegui. Massa sovint hem oblidat la història local, als nostres instituts i a les nostres escoles s'hauria d'’ensenyar més història local. S’ensenya el que passava a Berlin i a Vichy a la Segona Guerra Mundial, però no el que passava a casa nostra en aquell moment. Crec que seria molt interessant que a cada trimestre hi hagués pinzellades del que succeïa a la Seu d’Urgell o al Pirineu i posar-ho en context. Qui diu el conflicte mundial, diu la Revolució Industrial, posem per cas.
Massa sovint hem oblidat la història local, als nostres instituts i a les nostres escoles s'hauria d’ensenyar més història local.
El turisme patrimonial i cultural cada vegada mou més visitantS?
Cada vegada més existeix un turisme cultural i patrimonial que esdevé dinamitzador i motor de desenvolupament econòmic. Crec que això és bo, però també cal que hi hagi una diversificació de l’economia. No podem posar tots els ous al cistell del turisme, encara que aquest sigui cultural. Els monocultius no són mai bons, això ho hem vist ara amb la pandèmia, el primer sector que ha caigut ha estat el turístic. El Pirineu hauria de tenir un sector primari molt més ric, demostrar el que som i què ha significat etnològicament, i en paral·lel un sector turístic cultural potent.
És prou conegut el patrimoni de la Seu i del Pirineu?
Encara hi ha molta feina per fer. El patrimoni de la Seu d’Urgell i la comarca és un gran desconegut, ens hem convertit en un territori de pas. Els hàbits de la gent han canviat molt, ens hem acostumat a viatjar per no parar i sortim per arribar. Cal aturar-se i endinsar-nos a conèixer la nostra realitat patrimonial i cultural. El Pirineu té punts patrimonials extraordinaris.
Ens hem acostumat a viatjar per no parar i sortim per arribar. Cal aturar-se i endinsar-nos a conèixer la nostra realitat patrimonial i cultural
Quins exemples patrimonials pirinencs et tenen el cor robat?
Per mi la Vall de Boí és una magnífica expressió del romànic i Sant Climent de Taüll és extraordinari, però això ho sap tothom. Andorra també té uns valors patrimonials fenomenals, tot i que encara hi ha un gran desconeixement. Al Pallars, el monestir benedictí romànic de Sant Pere del Burgal, a Escaló, és espectacular i el Castell de Mur és impactant i ha esdevingut l'emblema dels Castells de Frontera dels comtats catalans. M’agrada molt tot el romànic i barroc de la Val d’Aran, però Sant Climent de Talltorta, a Bolvir, el trobo senzillament una autèntica bogeria, un dels millors aparadors de l’art i la cultura barrocs del Pirineu
