Dins del cicle ‘Fem memòria’, el pròxim dimecres 29 de novembre, a les vuit del vespre tindrà lloc a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell la presentació del llibre ‘Érem feres. Diaris personals de combatents de la Guerra Civil’ de Pagès Editors, a càrrec de l’autor Oriol Riart, l’acompanyarà a la presentació l’historiador Climent Miró. Aquesta activitat és oberta a tothom.
Aquesta publicació és fruit d'una investigació basada en les impressions dels combatents de la Guerra Civil anotades dia a dia als seus quaderns, escrits in situ des de les trinxeres al mateix moment que tenien lloc els fets, és el dia a dia dels soldats explicat per ells mateixos sense que la memòria imposi el seu vel que readapta i modifica els records i els relats.
Els combatents que tenien l’hàbit d'escriure un diari personal eren fervents lectors. D’això en deixen constància als seus quaderns i és un dels temes que es parla àmpliament en la publicació.
El front català, entre els quals hi destaca tota la zona on s’hi va desenvolupar la Batalla de l’Ebre, és on tenen lloc bona part dels fets que relaten els combatents.
Aquesta publicació, tracta la Guerra Civil específicament des dels diaris personals dels combatents, una font excepcional i única que mostra un vessant dels fets que la documentació oficial pocs cops esmenta, com ara les dificultats personals i les vivències de la campanya. El llibre parteix de 39 diaris, una xifra prou àmplia per poder extreure’n similituds i vivències generals, i mostrar al mateix temps, la inesgotable diversitat d'experiències particulars.
Els soldats escriuen perquè són conscients que estan vivint uns fets extraordinaris i volen deixar-ne constància. A més, el fet d’escriure sobre el que estan vivint (o malvivint) els ajuda a desfogar-se i a no esfondrar-se psicològicament. Tot i que els autors intenten plasmar allò que més els crida l’atenció, el contingut no deixa de ser la més humil quotidianitat, que molt sovint no són els trets i les bombes sinó els paràsits, les dificultats en l’alimentació i la manca d’higiene. Evidentment també l’amor i l’enyor als sers estimats. La mort condiciona el dia a dia i acaba esdevenint una inseparable companya de viatge.
Els diaris personals permeten concretar el relat general i abstracte de la història. Aquests testimonis, escrits en el mateix moment dels fets, són els que millor exerceixen de nexe entre la història i les persones. Estableixen l’enllaç de l’experiència col·lectiva amb la individual i faciliten conèixer la percepció social dels fets quan estaven succeint, cosa que permet l’elaboració d’un relat més tangible i atractiu i una història més sòlida i veraç, capaç de despertar un major interès de la societat en vers la disciplina.
El perfil
Oriol Riart Arnalot (Esterri d’Àneu, 1978) és doctor en Història Contemporània, arxiver i fotògraf. Especialista en la guerra civil espanyola, ha estudiat els vestigis bèl·lics dels municipis de Llavorsí i de Soriguera, ha dirigit el documental Valadredo (2011), emès per TVC, i ha treballat com a guia per diferents escenaris de la guerra al Pallars Sobirà. Ha publicat El patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur (2021), Arxius i Guerra Civil (2020), Les falles al Pirineu (2016) i Itinerari d’una memòria enfrontada (2009). Actualment és el responsable de l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu i de la Biblioteca Pública d’Esterri d’Àneu.
