Miquel Comella Alcobé (La Seu d’Urgell, 1970). Músic i productor musical. Fundador de Portal Música, una empresa que ofereix serveis integrals en el sector de la música i les arts escèniques. Enguany celebra el 25è aniversari de la seva creació.
Ets músic i productor musical... Sí, soc músic, toco el piano i l’acordió. Havia estudiat piano a la Seu amb la Dolors Carrillo i el Marino Querencia. Més tard, al Conservatori vaig fer clàssic i després em vaig formar durant cinc anys al Taller de Músics de Barcelona, era el 1988 i encara hi havia el Tete Montoliu. Va ser una experiència impagable.
I també promotor musical… La primera vegada que vaig fer de promotor musical tenia 22 anys, era la Festa Major de Martinet i la cosa no va anar del tot bé, vaig perdre-hi fins i tot la camisa (riu), però això em va servir per aprendre molt. De llavors ençà ja no he parat.
Músic i emprenedor? Crec que ja ho era de ben petit, portava el cuc a dins. Devia tenir vuit o nou anys i amb el Carles Vicente i el meu germà Toni organitzàvem festivals al barri de Sant Antoni. El Carles cantava, jo tocava l’acordió i el Toni una bateria feta amb pots de sabó de rentadora, venien els nens i els fèiem pagar entrada. Així és que als nou anys ja érem músics i empresaris (riu). Qui ens havia de dir aleshores que amb el Carles, amics de jocs de carrer, anys després faríem negocis junts com portar tota la part musical del buscador d’internet Ozú, que durant aquells anys era molt potent.
La primera vegada que vaig fer de promotor musical tenia 22 anys, era la Festa Major de Martinet i vaig perdre-hi la camisa, però em va servir per aprendre molt
És el 1998 quan crees l’start up Portal Música Management? Sí, però abans ja havíem muntat un altre projecte amb dos enginyers, un dels quals era de la Seu, el Quico Morgó. Es deia Tecnomàtic 2000 i ja fèiem CD-ROM multimèdia quan amb prou feines la gent sabia el que era veure un vídeo en un ordinador. Recordo que vam tenir encàrrecs del Museu Diocesà d’Urgell, un altre de la ruta del romànic amb terminals tàctils i diversos projectes tecnològics d’aquesta mena, per exemple per a la farmacèutica Avantis o per a les estilogràfiques italianes Pineider, per citar-ne alguns. Tot això estava molt bé, però tenia clar que volia centrar-me en el món de la música que és el que m’agradava de debò. Se’m va ocórrer crear una revista musical per internet amb un capital mínim i moltes ganes de treballar. Així va ser com va néixer www.portalmusica.com, que en els seus inicis no era management d’artistes, sinó que era una web generalista de continguts musicals online.
Tenia clar que volia centrar-me en el món de la música que és el que m’agradava de debò. Se’m va ocórrer crear una revista musical per internet amb un capital mínim i moltes ganes de treballar. Així va ser com va néixer www.portalmusica.com
Feies de periodista musical? No exactament. Pagava periodistes perquè anessin a cobrir concerts i jo venia el contingut. Vam arribar a ser durant uns anys la primera revista musical online de l’Estat amb més de 110.000 visites diàries, per davant dels 40 Principales i altres. Fins i tot, Miguel Bosé va publicar a la revista Eko que volia impulsar un portal de música, citant com a referència el nostre. Era un moment dolç, el nostre projecte va aparèixer a publicacions econòmiques com l’Expansión o el Financial Times com a exemple de negoci innovador. En un moment determinat es van incorporar socis potents al projecte, grups mediàtics i inversors tecnològics i capitalistes molt coneguts. Més endavant va arribar el declivi de les puntcoms i això va suposar un abans i un després. El moment requeria generar una facturació més important i vaig optar per repensar el model de negoci i encaminar-lo cap al management d’artistes.
Què vol dir això? En què consisteix? És un negoci més aviat B2B, d’empresa a empresa, per vendre més directament a professionals del sector. Faig management, contractació i producció d’espectacles i disposo d’una cartera pròpia d’artistes que puc oferir a organismes i institucions públiques i privades. El fet que portalmusica.com fos una marca tan coneguda en el món musical, m’ha anat molt bé. En paral·lel vaig muntar una altra web que és Servimusica.
Un altre portal musical? Servimusica.com és una plataforma de publicació d'ofertes de productes i serveis relacionats amb el sector de la música i de l'espectacle. Actua com un punt de trobada per permetre als seus usuaris comprar productes o serveis en qualsevol moment i des de qualsevol lloc. En aquest buscador hi entren particulars, però també ajuntaments, responsables de comissions de festes, etc.
Des del Pirineu gestionem i exportem cultura a altres indrets, generem ocupació i riquesa i contribuïm al desenvolupament cultural i social del país.
Què hi podem trobar en aquesta plataforma? Ara mateix hi podem trobar 646 artistes i, en el seu historial, més d’un milió d’ofertes artístiques.
Ara celebreu el 25è aniversari. Portal Música Management és avui una empresa de referència en el sector… El cert és que estem molt ben posicionats en l’àmbit de Catalunya. Portem un roster d’artistes referents, com és el cas de l’Elena Gadel amb la Marta Robles de las Migas, Santi Arisa, Jofre Bardagí amb Glaucs, i com a vaixell insígnia Manu Guix, com a solista amb piano o amb banda Manu Guix & The Veterans. Justament l’1 de març tanquem la gira del darrer disc al Festival Empremtes de Barcelona. També tenim empresa a Andorra, anomenada 9’s Events, que exerceix funcions pràcticament administratives, perquè tota la logística la portem des d’aquí. A la vegada, soc membre de la junta directiva de l’Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC), una entitat formada per una vuitantena d’empreses de la indústria de la música en directe, i que dona una garantia de solvència empresarial als nostres clients.
I tot això ho fas des de la Seu?, des del Pirineu? Sí, així és. Tot i que som una petita empresa, cada dia demostrem la importància de la indústria cultural. Des del Pirineu gestionem i exportem cultura a altres indrets, generem ocupació i riquesa i contribuïm al desenvolupament cultural i social del país. Sense entrar en comparatives, als anys 80 ho van fer companyies del sector com La Cubana o Comediants, exportant per tot el món. El teletreball ens ha ajudat, evidentment, a poder exercir bona part de la nostra feina administrativa des de la Seu, tot i que, lògicament, ens hem de moure. La nostra principal àrea de negoci és Catalunya, la resta de l’estat, Andorra i el sud de França, per bé que hem treballat en altres països.
Treballo en allò que vull i en el que he estudiat i m’he format. És un privilegi, sovint ni tan sols m’adono que treballo, tot i que hi ha dies que dormo poc.
Aquella empresa que vas fundar fa 25 anys ha evolucionat molt… Hem evolucionat, efectivament. Portal Música s’ha convertit en un grup empresarial de serveis musicals integrals. Oferim un servei 360 graus i hem optat per la fórmula de diversificar. Si estiguéssim exclusivament en una gran ciutat probablement ens hauríem especialitzat en una sola àrea, però som una empresa ubicada al Pirineu, tot i tenir despatx també a Barcelona. D’una banda, portem el management, que vol dir tenir en exclusivitat una sèrie d’artistes; d’una altra, venem a clients finals artistes d’altres mànagers, i, finalment, oferim tota la producció de muntatges d’equips de so, llum, infraestructura per l’espectacle, etc. per a l’organització de tota mena d’esdeveniments. En el muntatge d’events, col·laborem també amb l’Agència de publicitat Upnow de la Seu d’Urgell. Hi ha empreses o institucions que ens demanen que ens fem càrrec de tota la Festa i que ells no s’hagin de preocupar de res, és a dir, un servei claus en mà en tots els sentits (artístic, tècnic, legal…). Per exemple, hem fet la producció integral del concert de Gipsy Kings pel Tour de France a Andorra, amb més de 40 operaris treballant-hi, molts d’ells de la Seu; la presentació de l’anhelada nova edició de Doctor Music al Pallars amb Quimi Portet; així com diversos Festivals o Festes Majors a les que oferim aquest servei claus en mà.
El panorama musical en aquests 25 anys ha canviat molt, tant des del punt de vista de l’organització dels festivals i dels concerts, com dels hàbits de consum musical
Què et va portar a viure de la música? La voluntat tossuda de fer allò que em venia de gust. Treballo en allò que vull i en el que he estudiat i m’he format. És un privilegi, sovint ni tan sols m’adono que treballo, tot i que hi ha dies que dormo poc. El meu sector professional és tan gran com te’l vulguis fer. En el meu cas, si no me’l faig més gran és perquè prefereixo mantenir l’actual infraestructura i oferir un servei personalitzat. Soc conscient d’allò que puc fer i fins on puc arribar.
Ha canviat molt el panorama musical en aquests 25 anys? Ha canviat molt, tant des del punt de vista de l’organització dels festivals i dels concerts, com dels hàbits de consum musical. Fa bastants anys, la majoria dels concerts eren de pagament, però amb el “boom” de la construcció els ajuntaments, que ingressaven molts diners, van començar a optar per fer-ne molts de gratuïts, com una mena de voluntat democratitzadora de la cultura i els espectacles. Això té una part bona, arribar a molta gent; i una altra de dolenta, no valorar prou el producte. Un altre canvi important s’ha produït en l’àmbit discogràfic amb l’arribada de la digitalització. La gent ara pot escoltar qualsevol mena de música a internet, de qualsevol país del món i de manera gratuïta.
El meu sector professional és tan gran com te’l vulguis fer. En el meu cas, si no me’l faig més gran és perquè prefereixo mantenir l’actual infraestructura i oferir un servei personalitzat.
Els músics ara viuen dels concerts? Sí, ha canviat el model de negoci. S’han reduït, i molt, els artistes que viuen exclusivament dels seus treballs discogràfics. Un músic que tingui un milió d’escoltes a Spotify obté un percentatge ínfim, però, en contrapartida, aconsegueix més seguidors i tenir més públic als seus concerts, on la part proporcional més alta de la recaptació és per ell.
De què estàs més satisfet de la teva trajectòria professional? Quan tenia set anys, una tieta em va regalar un saxo i els meus pares un acordió. Em van veure tan entusiasmat amb els instruments que a casa van apuntar-me a solfeig i piano. Això va ser determinant perquè més endavant decidís dedicar-me al món de la música. He estat sempre una persona inquieta i el que més m’ha satisfet és haver pogut fer el que més m’ha agradat. Hauria pogut portar a terme altres coses interessants i en altres àmbits, però la passió per la música i, especialment, l’etapa al Taller de Músics, va marcar la meva carrera professional.
