L'escriptora Imma Monsó ha guanyat aquest dimarts el 7è Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any amb ‘La mestra i la Bèstia’ (Anagrama). El jurat del guardó ha reconegut una novel·la on Monsó narra la sortida al món d'una jove mestra en un poble de l'Alta Ribagorça a començaments dels seixanta.
Sense ser autobiogràfica, l'escriptora planteja un volum que reuneix tots els seus "dols del passat", el de la més llunyana mort del seu pare com el de la més recent de la seva mare. El poble fictici de Dusa, on té lloc la trama, està inspirat en Vilaller (Alta Ribagorça), d'on procedia el pare de l'autora, que va morir quan ella tenia vuit anys. La mare, que també va fer de mestra rural a l'Alta Ribagorça, va traspassar poc abans de la pandèmia.
El 7è Premi Òmnium a la millor novel·la està dotat amb 20.000 euros directes per la guardonada i 5.000 destinats a la promoció. Maria Climent amb 'A casa teníem un himne’ i Elisabet Riera amb ‘Una vegada va ser estiu la nit sencera', finalistes del premi.
La mestra i la Bèstia
Setembre de 1962. Una jove mestra de vocació dubtosa i escassa capacitat de comunicació oral arriba a la seva primera plaça en una escola del Pirineu ribagorçà. Ella volia un poble, una feina i una casa des d’on veure caure la neu. Darrere deixa una infantesa marcada per l’enigmàtica activitat del pare i per l’original educació rebuda d’una mare dividida entre l’impuls irresistible d’apartar la filla de les consignes del Règim i la por d’aïllar-la excessivament de la normalitat imperant.
La càndida Severina, desconeixedora dels hàbits de convivència en un entorn rural i de les marques que la Història ha deixat en els habitants, encaixarà les peces que la lliguen al passat col·lectiu gràcies al sentit comú de la Justa i a la complicitat d’un home fascinant amb qui mantindrà una passió deliciosament unidireccional. També descobrirà, horroritzada, que no n’hi ha prou amb la discreció i l’afabilitat perquè una comunitat ens deixi en pau.
El perfil
Imma Monsó (Lleida, 1959) és autora de vuit novel·les, tres reculls de contes, un parell de llibres per a joves i una crònica. Ha guanyat els premis Prudenci Bertrana i Cavall Verd per Com unes vacances (1998); Ciutat de Barcelona per Millor que no m’ho expliquis (2003); Salambó, Maria Àngels Anglada, Terenci Moix i Scrivere Per Amore per Un home de paraula (2006), i Ramon Llull per La dona veloç (2012). L’any 2013 va obtenir el Premi Nacional de Cultura. La seva obra ha estat traduïda al francès, l’anglès i l’italià, entre altres llengües. Col·labora habitualment a La Vanguardia.
