El curt “Frialdad” de l’andorrana Andrea Sánchez s’endú el premi al Millor guió del Festival Ull Nu 2024

La direcció de l’Ull Nu ha reivindicat aquest festival com la resistència cultural andorrana i ha fet una crida a la societat a ser més crítica per a ser millor. Un dels reconeixements, el premi Fòrum de la Joventut d’Andorra a la millor direcció, dotat amb 1.000 euros, ha estat pel vídeoclip “Superlesbiana” d'Anna Asensio, de la Seu d’Urgell.
tots els guanyadors
photo_camera Els guanyadors de l'Ull Nu 2024. Foto: Qucut.

El centre de Congressos d’Andorra la Vella ha acollit aquest diumenge l’entrega de premis del concurs de curtmetratges de l’onzena edició del Festival Ull Nu. Més de 600 obres es van presentar a concurs i un jurat compost per experts ha estat encarregat de seleccionar els guanyadors. Aquest any, els professionals que han triat les obres premiades han estat la muntadora Sofia Escudé, la crítica de cinema Mariona Borrull i el director de cinema andorrà, Álvaro Rodríguez. El jurat del premi Carnet Jove han estat Andrea Camp, Cristina Cortés i Jan Martí.

Pel que fa al Millor curtmetratge avaluat pel jurat Carnet Jove, ha estat per a Dubi Cano, Marta Codesido, Núria Ubach i Ulrika Anderson amb “Les més grans”, i un premi de 1.000 euros. Pel que fa als premis ULL NU LAB de guió, dotats amb 500 euros cadascun, han estat per a “Un lloc segur”, d'Aura Sala i per l’obra “Joguines trencades”, de Max Mir i Enrique Pereira. El premi l’han anunciat l’Alejandro Marín i la Marta Grau, els tutors del LAB i Anna Vives ha fet entrega dels guardons ja que aquest any la Delegació de la Generalitat de Catalunya ha donat suport a aquests tallers.

La peça que el jurat ha valorat com a Millor fotografia, un premi ofert per la Comissió Nacional Andorrana de la Unesco, ha estat per a “Provocadora” l’Èlia Lorente, i per un valor de 800 euros.

El Premi Arxiu Nacional d'Andorra del Festival Ull Nu a la Preservació de la memòria històrica ha estat per “Les vallées des rides” de Sinoë Meissonnier amb una dotació de 1.000 euros.

Un dels premis de nova incorporació al cartell de l’Ull Nu és el del Millor muntatge i aquest ha recaigut al curt “Mikado” de Miquel Gomila que també s’ha endut l’import de 1.000 euros. L’entrega del guardó l’ha fet la ministra de Cultura, Mònica Bonell, que en el seu discurs ha destacat la qualitat de totes les pel·lícules que s’han vist i ha remarcat que mentre hi hagi persones que organitzin festivals com l’Ull Nu, el sector audiovisual tindrà una llarga vida.

Miquel Gomila millor muntatge
Miquel Gomila, premiat pel millor muntatge. Foto: Qucut.

El premi Fòrum de la Joventut d’Andorra a la millor direcció ha estat pel vídeoclip “Superlesbiana” d'Anna Asensio, de la Seu d’Urgell, dotat amb 1.000 euros.

Pel que fa al premi al Millor guió aquest any ha recaigut en l’obra “Frialdad” de l’andorrana Andrea Sánchez, que s’ha endut també 1.000 euros de mans de Consell General d’Andorra. Aquest és un curt de ficció-experimental que està inspirat en el film “El espectro de justine” del també andorrà Jordi Gigó.

premi Andrea Sánchez millor guió
Andrea Sánchez ha guanyat el premi al millor guió. Foto: Qucut.

El premi més ben donat d’aquest any, dotat amb 1.500 euros pel Govern d’Andorra, al Millor curtmetratge ha estat per al francès Franck Hourliac amb l’obra “Chaud”.

Finalment, el premi del Premi del públic Comú d'Andorra la Vella ha estat per a “Nocturnas” de Pau Canivell, Maria Sánchez i Rubén García. Aquest premi l’ha entregat la Cònsol menor d’Andorra la Vella, Olalla Losada.

L’acte de tancament de l’Ull Nu 2024 ha servit a l’organització per fer balanç d’aquesta 11a. edició que ha comptat amb una molt bona assistència de públic i una varietat molt eclèctica de propostes relacionades amb l’audiovisual i la contracultura. La direcció de l’Ull Nu ha reivindicat aquest festival com la resistència cultural andorrana i ha fet una crida a la societat a ser més crítica per a ser millor.

Precisament, el codirector Marc Camardons, ha tancat l’Ull Nu amb aquestes paraules: “Volem un país on es cregui de veritat amb el potencial de la gent que hi viu. Volem un país Que es pugui estimar sense por a perdre el càrrec polític, volem un país que no denunciï a la gent que alça la veu, volem un país que cregui en els seus artistes i en el potencial dels seus joves; volem un país que estimi tant els seus ciutadans que els permeti ser lliures, que es pugui avortar sense ser exiliats”.

Més a Cultura