Aquest dijous ha començat la programació per commemorar la festivitat de Sant Sebastià de la Seu d’Urgell amb el tradicional pregó, que enguany ha anat a càrrec d'Artur Blasco i Giné, músic, investigador i divulgador de la música popular i tradicional del Pirineu.
En una intervenció genial, seguida amb gran interès pel nombrós públic assistent, Blasco ha fet un repàs als últims seixanta anys de la seva vida, d'ençà que el 1965 es va establir a cal Miró d'Arsèguel. Una vida dedicada, amb passió, a recórrer el Pirineu recollint cançons de tradició oral i difonent la música tradicional. "Estic molt satisfet d’haver contribuït a tornar al poble un patrimoni que era seu i que moltes vegades desconeixia", va declarar.
Artur Blasco, que al llarg d'aquests anys ha realitzat un potent treball de camp concretat en la recuperació d’unes 1600 melodies obtingudes de la mà d’uns 300 cantants informants provinents de més de 200 pobles, ha volgut retre un sentit homenatge als seus cantants informants, molts d'ells avui ja desapareguts. Així, doncs, ha acabat el pregó amb la visualització d'un enregistrament audiovisual, testimoni directe del seu treball de recerca, d’aquests cantants pirinencs i de la cultura popular de tradició oral.
El conjunt de l'important treball de recerca d'Artur Blasco ha quedat publicat en la seva obra A peu pels camins del cançoner (en 12 volums), que va iniciar-se el juliol de 1999. Estem al davant, des d’un punt de vista musicològic i cultural, d’una fita que ja no és tan sols reeixida pel que suposa de coneixement d’un patrimoni musical, sinó també d’un rellevant testimoni antropològic i etnogràfic del que era la vida al Pirineu.
El perfil
Artur Blasco i Giné (Barcelona, 1933). Músic, investigador i divulgador de la música popular i tradicional del Pirineu. Creu de Sant Jordi (2001). Premi Nacional de Cultura Popular (2004). És, des de 1976, al capdavant de la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel.
Sant Sebastià, vot de poble
Com cada any, la Seu d’Urgell rememora el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, el seu vot de poble a través de la Germandat que porta el nom del sant. La Seu, com moltes d’altres poblacions catalanes, sota els estralls de la pesta a mitjans del segle XIX va posar-se sota l’advocació de Sant Sebastià, patró que s’invocava per a salvar-se del còlera.
PROGRAMA D'ACTES
La Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell ha encetat els actes de les Festes amb el Pregó del musicòleg i divulgador Artur Blasco.
Divendres dia 20 a les 11 del matí es durà a terme el solemne ofici a la Catedral de Santa Maria, amb el cant dels goigs en honor de Sant Sebastià i el repartiment dels panets beneïts. Més tard (18.00 h), a la sala La Crem (C. Josep de Zulueta), la Germandat oferirà un ball gratuït i obert a tothom.
El programa d'actes continuarà diumenge, dia 22, amb el Campionat de Botifarra per eliminatòries, que començarà a les 9 del matí al Cafè Oriente. El mateix dia, a 2/4 de 7 de la tarda a la Sala de Sant Domènec, hi haurà el Concert de Sant Sebastià a càrrec de l'Escola Municipal de Música de la Seu.
Conferències d'Eugeni Bregolat i Jordi Blasco
Les activitats de les Festes de Sant Sebastià continuaran la setmana vinent. Dilluns dia 23, a les 8 del vespre a la Sala de la Immaculada, el diplomàtic urgellenc Eugeni Bregolat protagonitzarà la conferència-col·loqui 'El paper de Rússia al món'. Bregolat ha estat ambaixador espanyol a Moscou, Pequín i Andorra la Vella, entre d'altres destins, i darrerament, ja jubilat com a diplomàtic, ha recobrat protagonisme a nivell general pel seu coneixement de la política, la societat i la història de Rússia i del seu àmbit d'influència.
Dijous dia 26, també a les 8 del vespre i a l'Espai Ermengol, el mestre cerveser Jordi Blasco Jungbauer oferirà la conferència 'El Gall Negre. La cervesa bavaresa al Pirineu', sobre la marca de cerveses artesanes que elabora i dirigeix des d'Arsèguel i que ha estat premiada tres anys seguits al Barcelona Beer Challenge. Aquests actes són gratuïts i oberts a tothom.
El programa d'aquests dies es clourà diumenge 29 de gener, a les 6 de la tarda amb l'obra de teatre 'Bojos per la pasta!', a càrrec de la Companyia Inestable Ceretana de Teatre. La representació es durà a terme al Teatre de La Salle.
La Festivitat de Sant Sebastià al Pont de Suert
La festa de Sant Sebastià és una tradició molt arrelada al Pont de Suert. La Confraria de Sant Sebastià data de l'any 1503, fundada pel rector de Cirès, Aparicio Navarro, amb la finalitat de donar sepultura als difunts. La confraria , però, no es normalitzà fins el 1586, com a conseqüència d'haver-se declarat a la comarca una epidèmia de pesta, que algú manté que es tractaria de grip aguda. Aquesta institució ha perdurat al llarg dels anys fins als nostres dies i s'ha consolidat com una peça fonamental del patrimoni cultural i etnològic del Pont de Suert.
La festivitat de Sant Sebastià del Pont de Suert combina elements de la tradició religiosa amb elements de la tradició gastronòmica, en una celebració que té una durada de tres dies i que aplega més de 600 homes, caps de família.
Cada any, aquest esdeveniment comença el dia 19 de gener, amb un sopar de vigília que se celebra a l'edifici de la confraria.
La festa continua el dia 20, la diada de Sant Sebastià, que s'inicia amb un esmorzar a les 8.30 hores, en el què participen tots els confrares i que consta d'un menú format per plats de la cuina tradicional pontarrina: sopes de pa, potes de corder i girella. Seguidament, a les 11.30 hores, se celebra una missa i després es fa una processó amb la imatge de Sant Sebastià, que recorre tots els carrers del poble. A continuació, es fa el dinar per a tots els confrares i, a la nit, el sopar.
Les activitats dedicades al sant del dia 21 consisteixen en el tradicional esmorzar i dinar, amb la peculiaritat que aquest dia en l'àpat del migdia es nomenen els nous priors. Els encarregats de nomenar-los són els quatre priors que han gestionat la confraria durant l'any i el mètode per fer-ho és mitjançant l'entrega d'una poma. El mateix dia se celebra una missa per recordar tots els confrares que han mort al llarg de l'any.
