El dia 3 de gener, divendres, a dos quarts de vuit de la tarda, a la Biblioteca Sant Agustí de la Seu d'Urgell, Amadeu Gallart presenta el llibre: “LA LLUITA PER LA REPÚBLICA A LA SEU, A L’ALT PIRINEU I A ANDORRA. La figura de l’Enric Canturri 1931-1939”. La presentació comptarà amb una tertúlia dirigida per Joan Obiols i amb les aportacions de Sol Gasch, Miquel Puertas i del propi autor, així com un petit col·loqui final.
Amadeu Gallart, és economista i llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a gestor administratiu i com a col·laborador del negoci familiar de vins i licors. Va ser alcalde de la Seu de 1979 al 1983. Ara dedica bona part del seu temps a llegir i a escriure sobre la nostra història local.
Què t’ha fet escriure aquest llibre?
Sempre m’havia interessat el tema de la Segona República, perquè el meu pare, la meva família, la havien viscut molt intensament i la guerra civil no va ser sinó un procés sagnant per liquidar-la. El meu pare, Nicolau Gallart, va morir jove. Vaig tenir la sort que als anys vuitanta, el Francesc Farràs, un gran amic del meu pare, em va parlar de l’Enric Canturri i em va passar uns escrit seus amb els quals, i gràcies al nostre ajuntament, vàrem publicar les seves “Memòries”. Amb aquesta base i unes col·leccions de les revistes republicanes “Alt Urgell” i “El Cadí”, em vaig plantejar d’escriure sobre l’etapa 1931-1939, sempre seguint la figura del Canturri.
Quina línia argumental fas servir?
Començo pel gran esclat republicà, la proclamació com a alcalde de Canturri, els fets d’Octubre del 1934, la guerra i el gran desballestament que va suposar. Exposo el que passava amb qüestions com l’ensenyament, la dona, les pràctiques religioses... I una part que penso que és molt interessant, com es veien des de la Seu tots els canvis a Andorra, la FHASA, els gendarmes francesos, el Bisbe com a copríncep...
Quins punts del llibre són per a tu els centrals?
En destacaria dos, el primer, els tres mesos que van del juliol a l’octubre del 36 quan es produeixen els assassinats de ciutadans indefensos. Plantejo la gran qüestió, què s’hagués pogut fer per salvar-los, com va passar tot això en una petita ciutat com la nostra?. I el segon, els successos d’Andorra de l’any 1933, i la seva relació amb el que passava a la Seu i a Catalunya. Intento explicar-ho d’una manera planera, que sigui de bon llegir.
Què aportes de nou a la nostra història?
He tingut la sort de disposar d’unes bones col·leccions de revistes També he fet una bona revisió del que s’ha escrit fins al moment i dels materials existents a l’arxiu comarcal de l’’Alt Urgell. Gosaria dir que amb el meu llibre aporto una visió raonada, i espero que raonable, de moments crítics que van deixar marcat per sempre el futur d’aquesta petita part del món.
