'Arraïtz' és el darrer disc de la cantant aranesa Alidé Sans. Després de l'anterior, 'Henerècla', ple de ritmes mestissos, amb influències de músiques del món, torna a casa amb un àlbum amb cançons occitanes de tradició oral amb sons actuals. A més, ho fa amb la llengua i la cultura popular occitana, el medi rural de muntanya, i la perspectiva de gènere des de l’empoderament femení com a principals ingredients. Sans canta en aranès perquè és "un fet natural" però és conscient que amb el temps s'ha convertit en "un acte de reivindicació" pel fet de ser una llengua minoritària. La cantautora presenta el disc aquest diumenge al Centre Artesà Tradicionarius en el marc del festival Barnasants.
Amb dotze anys de carrera musical reconeix que la pregunta que més li han fet durant aquest temps és: per què canta en occità? La resposta és clara i ferma i diu que la llengua amb la que ha après a llegir, escriure i parlar és l'aranès. La cantautora aranesa intueix que "crida l'atenció" que canti en una llengua minoritzada en un món cada cop més globalitzat i troba curiós que aquesta mateixa pregunta no li facin als cantants catalans; per què cantes en català?
'Arraïtz': un treball identitari
'Arraïtz' vol dir arrel, en la variant aranesa de l’occità. En aquest treball la cantautora aranesa diu que "ha anat a buscar les arrels més profundes" de la seva identitat i durant aquest viatge ha pogut prendre més consciencia de la riquesa patrimonial i lingüística d'Occitània.
Sans amb una veu característica i una personalitat enèrgica, beu de la tradició de les valls aïllades i s’alça com una referència indiscutible de la música d’arrel, la innovació, l’empoderament femení i la defensa de la sobirania de la Val d’Aran com a part de la nació occitana.
De les vuit cançons del disc destaca 'Ara montanha' recollida en diversos dialectes de l’occità (gascó, lengadocian, albigés) i molt extesa als territoris d’Arièja, Coserans i Commenges, veïns de la Val d’Aran. Es tracta d'una cançó que sintetitza molt bé la temàtica del disc: cançons ballables, missatge amb perspectiva de gènere i context de muntanya.
Sans relata que en aquesta història hi ha una noia que sent violins a la muntanya, i li comunica a la seva mare que si continuen sonant, se n’hi haurà d’anar a ballar. La mare, prudentment l’adverteix que si gosa anar a ballar el seu marit l’estovarà, i la filla, amb valentia respon que si el marit s’atreveix a pegar-la, ella s’hi tornarà. La conversa segueix, fins arribar a la conclusió que si el conflicte arriba a orelles de les veïnes i veïns, qui veurà afectada la seva reputació serà el marit, per la seva actitud, i no la noia. Un empoderament sorprenent digne de ser transmès en les millors condicions a les generacions futures.
Aquesta cançó ofereix un missatge amb perspectiva de gènere, que promou un empoderament feminista. Alidé Sans ressalta que són cançons de tradició oral i s’han d’entendre "en el context temporal en què van ser creades" i amb els comportaments i estructures socials de l’època.
En l'elecció de les cançons ha tingut un pes important també que el contingut es situï en un context de muntanya, per tal de posar en valor la vida rural de les comunitats i pobles muntanyencs i visibilitzar les seves formes de vida i la seva memòria a través de la música i la paraula.
Alcaldessa de Bausen
Alidé Sans, viu a Bausen, un poblet de la val d'Aran de tot just una cinquantena de persones, i des de les darreres eleccions municipals n'és l'alcaldessa.
Des de l'extrem nord-occidental de la val d'Aran, Sans reivindica un reequilibri territorial en tots els aspectes i de manera especial cultural.
