La visió feminista i igualitària de la teologia ha centrat la xerrada que ha ofert aquest cap de setmana passat a Puigcerdà la metgessa i monja benedictina Teresa Forcades. L’acte, dins del cicle Les Conferències de l’AUCer, va omplir el Museu Cerdà.
Forcades va oferir un exercici de reflexió sobre els dogmes cristians amb el qual va complir l’objectiu de no deixar ningú indiferent i repensar la concepció primigènia de la religió. Així, va començar tot recordant el Magníficat de Maria de Natzaret: Maria, tan bon punt se sent gràvida de Déu, proclama que el Totpoderós ‘derroca els poderosos del soli’, ‘exalça els humils’, ‘omple de béns els pobres’ i fa que ‘els rics se’n tornin sense res’. Una mentalitat que resumeix dient que el de dalt baixa i el de baix puja; que es pot transformar les societats des de baix, mirar el món des del més feble enlloc de fer-ho des del més poderós.
Pel que fa al subtítol de la conferència, ‘Donar a llum la Llum', va recordar que és una expressió que va encunyar María de Agreda (1602-1625) i que va aplicar al Fiat de Maria de Natzaret en base a l’expressió mariana: ‘Faci’s en mi segons la teva Paraula’. O, tal com apareix a la Bíblia: ‘Faci’s la Llum’. Així, la Creació esdevé co-creació, treball conjunt entre Déu i l’home, i no és pensable sense la llibertat humana que la fa interlocutora i col·laboradora de Déu. “Donar a llum la Llum” pressuposa, afirma Forcades, “deixar-se impactar per una proposta d’amor que no s’origina en nosaltres, que ens ve de fora i ens interpel·la”. Déu ens proposa, “siguem homes o dones”, que ens deixem “embarassar per Ell”. Una visió diferent de la difosa històricament, que atorga als creients un paper més passiu i que “ens fa espai per poder arribar a ser nosaltres mateixos, únics i irrepetibles”.
A partir d’aquest plantejament, Teresa Forcades n’extreu d’altres conseqüències, com ara que “homes i dones estem cridats per igual a ser coocreadors” i que “hem de desfer-nos dels patrons patriarcals que marquen la societat i que en el cas del cristianisme han acabat capgirant completament la seva proposta originària, antipatriarcal”. I hi afegeix: “En Crist Jesús, no hi ha ni masculí ni femení”. Forcades es manifesta especialment crítica amb la teoria antropològica de la complementarietat dels gèneres, on s’atribueixen diferents rols segons si s’és home o dona.
A aquesta teoria, sovint adoptada per l’Església catòlica i d’altres, va oposar el terme teològic tècnic de pericoresi, que descriu un amor lliure que es vessa perquè si, sense cap mena de necessitat. En aquesta línia, la metgessa i monja fins i tot apunta al dret a poder “orientar la nostra vida responent als talents personals i no a patrons externs de gènere que se’ns imposen”, en referència a la igualtat entre diferents tendències de gènere (heterosexuals, homosexuals, transsexuals o intersexuals).
Ordenació de dones
Finalment, Teresa Forcades va argumentar que no hi ha cap problema teològic per a l’ordenació de les dones, i es va mostrar convençuda que “si les dones de l’Església ho volguéssim, l’ordenació femenina s’aconseguiria en vint-i-quatre hores”.
