La família Esteva fa donació de dues caixes policromades al Museu de Llívia

El lliurament es va oficialitzar a la sala d'actes de l'Ajuntament de Llívia, amb la presència de diferents membres de la família Esteva, en un acte presidit per l'alcalde de la Vila, Elies Nova, i el director del Museu de Llívia, Gerard Cunill. La convocatòria també va comptar amb l'assistència de diferents veïns de Llívia.

Les dues caixes policromades, que ara seran restaurades i estudiades per determinar l'època en que foren construïdes -segles XVI al XVIII-, servien en el seu dia per a guardar-hi o emmagatzemar-hi herbes o plantes que posteriorment eren utilitzades com a remeis i medicaments. A les tapes de les dues caixes, per la cara de dins, encara ahir es podien veure unes fitxes enganxades en les quals hi havia escrit, amb lletra de l'últim farmacèutic, Antoni Esteva, el contingut que guardaven les caixes: genciana, belladona, ruda o valeriana, entre molts altres.

Les caixes són de fusta i tenen una fina capa de guix en el seu frontal que permet ornamentar-les amb pintures. Són daurades a l'oli. Estan força desgastades per l'ús que en el seu dia se'n va fer. Les caixes policromades estaven pintades habitualment amb retrats de sants, apotecaris, doctors o persones de reconeguda trajectòria en el terreny de la ciència. En el cas de les dues caixes que han arribat a Llívia no s'ha pogut identificar encara els personatges que hi surten pintats.

El director del Museu, Gerard Cunill, va afirmar en l'acte d'aquest dissabte que la donació de les caixes ha estat "l'adquisició més important feta pel Museu des dels anys 80". Cunill va avançar que les caixes seran exposades fins “el 13 d'octubre i es podran veure a la sala de la farmàcia”, però que després es guardaran a la reserva perquè l'estat de conservació és força precari, esperant que puguin ser restaurades. Aquest procés es farà a mesura de les possibilitats. En aquest sentit, Cunill va recordar que el Museu té pendent també la restauració de les peces de tela -rètols publicitaris- de la Farmàcia Esteva. Les dues caixes han passat a engruixir el material ja existent i exposat que constava, fins aquesta setmana, de 24 caixes policromades. Amb les dues donades dissabte per la família Esteva el fons serà de 26 caixes policromades.

Dels familiars presents, un dels néts de l'últim Esteva farmacèutic a Llívia, Bruno Esteva, va prendre la paraula per manifestar que les caixes on millor podien estar per a la seva conservació era al Museu on, a més, podrien estar exposades per sempre "i per les generacions que vindran". Esteva va destacar que la família estava molt "contenta" d'haver fet aquest pas i que tots estaven molt "emocionats". També hi va ser present Margarita Serrat, esposa de Lluís Esteva, que ens va deixar l'abril de fa dos anys. Serrat va explicar que les caixes eren dins d'una vitrina de vidre de la casa que la família té a Oceja. A tall d'anècdota es va explicar, ja havent finalitzat l'acte públic, que la nissaga farmacèutica que s'havia interromput des de la jubilació d'Antoni Esteve, els anys 50, tindrà ara continuïtat gràcies a una de les seves descendents; és la Gwendoline Esteva i donarà relleu a l'activitat del rebesavi.

Per la seva banda, l'alcalde de Llívia, Elies Nova, va voler agrair a la família Esteva la confiança dipositada en el Museu i agrair també al donació del material. Nova va destacar que el Museu de la Farmàcia de Llívia s'ha convertit en un referent mundial i que són milers les persones que visiten anualment les instal·lacions "vinguts d'arreu del món".

Després dels parlaments es va fer la signatura del conveni que, entre altres aspectes, reconeix el valor cultural de les dues caixes. El Museu de Llívia va reobrir l'any 2012 després d'unes importants obres de restauració. Són entre 15.000 i 16.000 persones que anualment visiten aquest espai que conté una reproducció aproximada de l'antiga farmàcia de Llívia i on s'hi exposen el cordialer, les caixes policromades, pots, morters i una important biblioteca farmacèutica.