Aquest divendres 18 de març arrenca la VII edició del Cicle ‘Explica’m una història’ que organitza conjuntament el Grup de Recerca de Cerdanya, el Consell Comarcal de la Cerdanya i l’Arxiu Comarcal de la Cerdanya. En aquesta edició proposen tres conferències que vinculen història de la Cerdanya i literatura:
· Divendres 18 de març, 19 h. 'El Minyó de Montellà: Era realment un bandoler?'
La primera conferència anirà càrrec de Manel Figuera Abadal, professor de català i escriptor que ens parlarà del Minyó de Montellà, bandoler protagonista del seu darrer llibre.
El Manel Figuera s’aproxima al bandolerisme del barroc des de l’anàlisi exhaustiu de la historiografia existent, sense oblidar la literatura que ha tractat el tema, tant la literatura de la Renaixença que va fer dels bandolers uns herois nacionals, com la produïda per ell mateix a la novel·la els “Els fills de la terra”.
· Divendres 25 de març, 19 h. 'Llindars intel·lectuals: Revistes literàries cerdanes en el context de les avantguardes europees'.
La segona conferència l’oferirà Tomàs Meinhardt Teixidor, especialista en literatura comparada de la Universitat de Barcelona. Meinhardt és autor de diferents treballs centrats en la presència de la literatura a la premsa cerdana de les primeres dècades del segle XX. Des de la perspectiva de la història intel·lectual, les publicacions periòdiques són considerades el mitjà a través del qual s’accedia a l’actualitat literària internacional i són, per tant, espais de circulació d’idees. Meinhardt analitza quines idees circulen per la revista Ceretania, publicada entre 1906 i 1936.
· Divendres 1 d’abril, 19h. 'La Cerdanya jocfloralesca: Pàtries, pompa i estiueig'.
Per últim, Arnau Mayans Montés, investigador de la Universitat de Girona, oferirà una lectura en clau nacionalista dels Jocs Florals de 1908 que van tenir lloc a Puigcerdà. Mayans es fixa, no només les composicions presentades al concurs, sinó en els premis, les personalitats que els van entregar, la composició del jurat, la posada en escena de l’acte i el ressò que se’n va fer la premsa cerdana i barcelonina. Tot plegat per destacar la importància de l’esdeveniment com un acte social, literari, difusor d’idees vinculades a la cultura del catalanisme de principis del segle XX.
