L'Ajuntament de la Seu d'Urgell reclama el desplegament i la seu de la Regió d'Emergències de l'Alt Pirineu
El ple de l'Ajuntament de la Seu d'Urgell va acordar, aquest dilluns, reclamar la creació de la Regió d’Emergències de l'Alt Pirineu i que la seva seu s'ubiqués a la capital de l'Alt Urgell. El text aprovat amb 15 vots favorables (Compromís X La Seu, Junts i ERC) i l'abstenció dels dos de la CUP, "insta el Govern de la Generalitat a començar a treballar en el desplegament de la Regió d'Emergències de l'Alt Pirineu durant l'any 2025, com a la resta de Catalunya, i que aquesta tingui la seva seu a la Seu d'Urgell."
L'Ajuntament de la Seu d'Urgell contempla la construcció d'un nou parc de bombers que doni resposta a les necessitats actuals i que s’ubicaria al nou polígon industrial. “És prou gran per ubicar el nou parc de bombers, que és molt urgent, i també acollir aquesta regió d’emergències”, ha manifestat l'alcalde Joan Barrera.
Serveis Territorials del Departament d'Interior
El territori de Catalunya s’articula, als efectes de la implantació del cos de Bombers de la Generalitat, en regions d’emergència, adscrites al Departament d'Interior i Seguretat Pública. Els Serveis Territorials del Departament d'Interior i Seguretat Pública a la vegueria de l'Alt Pirineu i Aran s'ubiquen a la Seu d'Urgell, on també hi ha la seu de la Regió Policial Alt Pirineu i Aran. La creació de la Regió d'Emergències de l'Alt Pirineu vindria a completar el desplegament territorial dels organismes adscrits al Departament d'Interior.
La consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, va destacar només arribar al càrrec, la necessitat de la creació de la Regió d’Emergències de l'Alt Pirineu, que integraria les comarques de l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alta Ribagorça. Ho va fer el 17 de setembre de l'any passat, durant la seva primera compareixença a la comissió d’Interior i Seguretat Pública del Parlament per explicar quines seran les línies d’actuació del Departament.
L'Alt Pirineu necessita una regió d’emergències pròpia
L'Alt Pirineu és l'única demarcació veguerial sense regió d'emergències pròpia, tot i ser un àmbit territorial molt sensible quant a la prevenció i extinció d’incendis forestals, a les emergències i als rescats al medi natural.
Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112
El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 Catalunya –CAT112– és una entitat pública gestionada pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya i que, per tant, comparteix els objectius comunitaris del Govern de Catalunya. Les trucades al 112 des de l’Alt Pirineu i Aran el 2024 van ser 20.701, un 2,5% més que al registre del 2023 (20.186). Aquesta xifra suposa el 0,9% de les trucades a tot Catalunya (2.364.973); per tant, un percentatge semblant al de la població de la regió pirinenca.
La Seu d'Urgell lidera les trucades al 112 a l’Alt Pirineu, amb un augment del 9,7% el 2024
El gruix principal de les trucades es van fer des de l'Alt Urgell (29%) i la Cerdanya (28%). Per tant aquestes dues comarques concentren el 57% de les consultes. Les segueixen, ja a força distància, el Pallars Jussà (15%), la Val d’Aran (13%), el Pallars Sobirà (10%) i l'Alta Ribagorça (5%).
La majoria de les trucades d'emergències des de l'Alt Pirineu, un 76%, estan relacionades amb temes de trànsit, assistència sanitària o seguretat. La directora del 112, Irene Fornós, destaca que un alt percentatge de les trucades per accidents de trànsit estan vinculades amb la fauna salvatge o amb el mal estat de les carreteres. De fet, Fornós constata que a les carreteres pirinenques hi ha molta més proporció d'incidents de circulació causats per animals salvatges que a la resta de Catalunya.
Rescats de muntanya i manca de cobertura
Pel que fa a seguretat (que inclou denúncies de robatoris, agressions, amenaces, actes vandàlics o incivisme), a l'Alt Urgell i la Cerdanya el percentatge de trucades per aquests problemes s'eleva fins al 23% en tots dos casos.
Tot i això, des del 112 han s'incideix també en l'augment dels rescats de muntanya, sovint vinculats als molts visitants que hi vénen de fora de l'Alt Pirineu. I sobre aquest augment dels rescats, cal remarcar la manca de cobertura mòbil, atès que hi ha molts indrets d'espais naturals on encara no hi ha cap companyia telefònica que hi presti servei, malgrat que són espais com més va més freqüentats, especialment al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estanys de Sant Maurici.