El filòleg català i professor de la Universitat de Lleida (UdL), Aitor Carrera, acaba de publicar el 'Petit atles lingüístic de la Vall d'Aran', Edicions Sidillà, un treball que intenta "salvar els mobles" d'un patrimoni de 1.000 anys d'història. En una recerca que ha dut a terme des de l'any 1998, Carrera ha explorat prop d'una vintena de localitats araneses per fer entrevistes a persones d'edat avançada i recollir les diferents formes de l'aranès i les seves diferents influències. El resultat es pot veure en tres centenars de mapes de la Val que permeten al lector conèixer a fons l'occità que s'hi parla. Carrera destaca que "era la darrera oportunitat" i en alguns casos ha anat just perquè s'ha agafat a l'últim informant possible.
Carrera explica que l'atles vol ser una radiografia de l'aranès, sobretot des d'un punt de vista geogràfic, és a dir, un treball on s'exposi de manera cartogràfica quines són les variacions de l'aranès al seu territori. Vol mostrar què és el que varia d'un poble a l'altre, "quilòmetre a quilòmetre", per així tenir una visió de conjunt de "què és això de l'aranès", quines relacions té amb l'occità i els parlars més propers, a l'altre costat de la frontera administrativa. En certa manera, diu, vol pal·liar el que podia ser una "certa anomalia" malgrat algun "intent frustrat", i completar o matisar així, les recerques d'investigadors com Joan Coromines.
La intenció de Carrera és doncs, donar una imatge de l'aranès amb tota la seva "diversitat i riquesa" i per això explora tot el territori aranès d'una punta a l'altra segons la metodologia del que s'anomena dialectologia, fent entrevistes a persones grans durant 25 anys. És el resultat d'un quart de segle recollint dades i ara, una vegada finalitzat, Carrera es mostra convençut que ha estat la darrera oportunitat per conservar formes que s'han utilitzat durant 1.000 anys i ara ja no s'utilitzen.
En aquest sentit, no amaga que entre els objectius de fer aquest atles també n'hi ha de sociolingüístics per la por a què es perdi la llengua i s'arribi a una situació de "no retorn". Per això, considera que el treball pot esdevenir com una mena d'imatge "congelada" perquè en un moment determinat es pugui recuperar i saber quin era l'aranès del tombant de mil·lenni. Assegura que és aquesta la tasca que poden fer els lingüistes per contribuir a la conservació d'una llengua, ja que les polítiques són cosa dels governs.
I es que segons Carrera per molt que hi hagi un diputat al Congrés espanyol que pugui parlar en aquesta cambra en aranès, aquest fet només té importància simbòlica ja que la "batalla" per la supervivència de la llengua no és en aquest entorn. "És al pati de les escoles" de la Val d'Aran, remarca, on els nens han de parlar occità. Per això, aposta per procurar que l'aranès se salvi des d'Arties i Bossòst, i no des de Barcelona, amb una reversió dels objectius i la planificació lingüística.
Atles per a tècnics però també per a curiosos
L'atles té una part tècnica però la voluntat de l'autor és que sigui "apte" per a la gent en general que tingui curiositat. A partir d'aquí, també veu el treball com una "eina" que pot ser útil en l'àmbit de l'ensenyament i considera que a les escoles araneses es podria arribar a treballar si així ho veuen convenient els docents.
La cartografia va acompanyada de comentaris explicatius on s'exposen en detall totes aquelles variacions, així com l'origen etimològic de les formes i solucions araneses o les correspondències en altres modalitats occitanes, en català, en francès o fins i tot altres llengües romàniques. Tot plegat és possible, segons Carrera, gràcies al fet que la Val d'Aran està situada en una "posició privilegiada". "L'aranès és gascó però està prop del llenguadocià, i té el català al costat, concretament el nord pirinenc i el benasquès", destaca.
