ENERGIA

Eth govèrn d’Aran e er ICGC impulsen era geotèrmia coma nucli d’un futur sistèma energetic 100% renauible

Eth Conselh Generau d’Aran e er Institut Cartografic e Geologic de Catalunya participen coma sòcis en projècte europèu FlexGeo, dotat damb 5M d’euròs e que se desvoloparà pendent quate ans
Trabalhs-perforacion ENERGIA GEOTÈRMICA
photo_camera Trabalhs de perforacion que permeteràn estudiar eth sosòu de Vielha /@conselharan

Eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran e er Institut Cartografic e Geologic de Catalunya (ICGC), que depen deth Departament de Territòri dera Generalitat, participaràn coma sòcis en projècte europèu FlexGeo, finançat peth programa Horizon Europe, que se desvoloparà de mejans de 2024 enquia mejans de 2028.

FlexGeo a estat ua des tres prepauses seleccionades en ua convocatòria qu’a coma objectiu desvolopar e demostrar solucions tecnologiques innovadores damb energia geotermica en tot combinar-les damb d’auti sistèmes energetics 100% renauibles, coma era energia electrica fotovoltaica e er emmagazinatge d’energia en sosòu.

En aguest sens, era sindica d’Aran, Maria Vergés, apuntaue que: “er impuls des energies renauibles ei vitau entath nòste territòri e eth govèrn deth Conselh Generau d’Aran dejà comencèc a trabalha-i ena passada legislatura e demoram poder anar-les implementant ath long d’aguesti quate ans” e higie que: “en tot èster conscients deth potenciau deth nòste territòri, es energies renauibles que plantejam son era geotermia, era biomassa e era energia solar, entà poder provedir Aran d’ua energia neta e de km 0 que mos permete auançar enquia un futur mès sostenible e eficient energeticament”.

unnamed - 2024-01-31T120955.396
unnamed - 2024-01-31T120955.396

Era geotèrmia ei un recors geologic e ua hònt d’energia renauible neta e autoctòna. Aguesta energia permet profitar era calor deth sosòu entà calefactar o refrigerar edificis e generar electricitat. En cas dera geotermia superficiau, es sistèmes empleguen bombes de calor alimentades damb electricitat. S’aguesta electricitat a un origen fotovoltaic, se cree un circuit totauments renauible.

Atau madeish, eth sosòu se pòt emplegar entà emmagazinar energia termica. Quan se profiten intensament es recorsi de geotermia superficiau, pendent er iuèrn se pòt heiredar eth susòu. Totun, se pòt captar era calor des mesi d’ostiu e injectar-la un aute còp en sosòu, entà compensar aguest heiredament estacionau.

Combinar aguestes tres tecnologies (era geotèrmia superficiau, era electricitat fotovoltaica e er emmagazinatge en sosòu) permeterie bastir un sistèma energetic 100% renauible e sostenible. Eth projècte FlexGeo estudiarà toti es aspèctes tecnics e economics d’aguesti sistèmes.

unnamed - 2024-01-31T120955.396
Perforacions que permeteràn estudiar eth sosòu de Vielha /@conselharan

Eth Conselh Generau d’Aran e er ICGC formen part deth consòrci que impulse aguest projècte europèu. En totau, compde damb 11 sòcis de sies païsi diferents, damb perfils diuèrsi coma era engenheria, era geologia, era modelizacion e era consultoria tecnicoeconomica, autant der ambit public coma deth privat. Eth projècte serà liderat pera Universitat Tecnica de Munich (TUM) e aurà un pressupòst totau de 5,6 M d’euròs, finançat integralament damb hons europèus.

Eth de Vielha, modèl d’estudi

Eth Conselh Generau d’Aran compde damb un convèni de collaboracion damb er ICGC entar impuls dera geotermia ena Val d’Aran e un aute damb er Ajuntament de Vielha e Mijaran entara valoracion dera viabilitat tecnico-economica deth projècte der hilat de climatizacion urbana 100% renovable en Vielha e entara promocion des energies renovables en territòri.

Actuaument se finalizen es perforacions que permeteràn estudiar eth sosòu de Vielha entà valorar es diuèrses possibilitats tecniques entà abilitar un hilat de climatizacion urbana de heired e calor. Aguest hilat subministrarie energia geotermica e d’autes hònts renauibles en quate equipaments e bastisses de Vielha.

“Er objectiu deth govèrn d’Aran ei prebotjar hilats de calor coma solucion ara descarbonizacion en territòris de montanha coma eth nòste, en tot emplegar hònts renauibles e de km 0”, asseguraue eth conselhèr de Gestion Ambientau e Transicion Energetica, Oriol Sala.