ARANÉS

ERC demana al govern espanyol que equipari la llengua aranesa al català, el gallec i el basc

Els republicans proposen establir per llei fons estructurals per a l'Institut d'Estudis Aranesi
Membres-de-lInstitut-d’Estudis-Aranesi-Acadèmia-768x490
photo_camera Membres de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana / IEA

Esquerra Republicana ha presentat una Proposició No de Llei (PNL) al Congrés dels Diputats per instar el govern espanyol a equiparar la llengua aranesa al català, el basc i el gallec a l'Administració General de l'Estat i a la resta d'organismes i institucions estatals. La PNL demana, també, que es garanteixin els drets lingüístics de tots els parlants de l'occità, "aranès a l'Aran". A banda d'instar l'executiu a "reconèixer, promoure i protegir l'occità, en la variant aranesa, a tots els àmbits i sectors", el text dels republicans també demana que s'estableixi per llei l'assignació de fons estructurals per a l'Institut d'Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana.

A l'exposició de motius, i després de recordar que l'aranès és llengua oficial a Catalunya, ERC subratlla que Espanya ha signat i ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa i considera, per tant, "imperatiu" que l'Estat "compleixi amb els compromisos adquirits" en aquesta matèria.

Membres-de-lInstitut-d’Estudis-Aranesi-Acadèmia-768x490
Membres de l’Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera lengua occitana / IEA

Així, ERC considera que el nivell de protecció de l'occità "hauria d'haver augmentat substancialment com a resultat de la declaració oficial a través de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya".

I afegeix que, en aquest sentit, l'Administració General de l'Estat "no ha equiparat la llengua occitana amb les altres llengües oficials en alguna comunitat autònoma".

A més afirma que la situació sociolingüística d'ús habitual de l'occità a la Val d'Aran i a Catalunya és "preocupant" i que "els corrents migratoris" a la zona al costat de "diversos factors socials i culturals" han generat una "tensió" en l'àmbit lingüístic que "posa en perill la continuïtat i utilitat de la llengua pròpia de l'Aran en un context de triglòssia com el que es viu al territori".