Els paleontòlegs de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) i del Museu de la Conca Dellà (MCD), Albert Prieto-Márquez i Albert Sellés, han descrit una nova espècie de dinosaure anomenat Calvarius rapidus a partir d'un os del peu trobat al Pallars Jussà (Figuerola d'Orcau). És un dels darrers dinosaures que va existir abans de la seva extinció a tot el planeta. Va habitar els actuals Pirineus catalans durant l'etapa final del Cretaci, fa uns 66 milions d'anys, concretament en els últims cent mil anys del Mesozoic. La nova espècie és un ornitòpode, un dels grups de dinosaures herbívors més diversos, longeus i cosmopolita. La recerca ha estat publicada recentment a 'Journal of Vertebrate Paleontology'.
Les restes fòssils que s'han recuperat de Calvarius consisteixen en un os metatarsià llarg i prim del quart dit del peu esquerre. Aquest material es va excavar l'any 2019 al jaciment de la Masia de Ramon, prop de Figuerola d'Orcau.
Els estudis han permès determinar que es tracta d'un subadult tardà en el moment de la seva mort. Encara no havia acabat el seu creixement, però estava arribant a la maduresa esquelètica probablement assolida entre els 8 i 10 anys.
L'article publicat a Journal of Vertebrate Paleontology destaca que probablement l'animal era un veloç corredor. A partir de la longitud del metatarsià, d'uns 15 centímetres, els investigadors estimen que l'animal no devia fer més de dos metres de longitud. "Si bé algunes espècies d'aquest grup de dinosaures feien més de 10 o 12 metres de longitud, Calvarius rapidus seria el dinosaure estiracostern més menut del planeta", ha apuntat Sellés, coautor de l'article i investigador de l'ICP.
L'os trobat està relativament ben conservat. Prieto-Márquez ha explicat que "és un metatarsià molt inusual per aquest grup de dinosaures". Malgrat que només disposen d'aquesta resta, el fet que combina característiques típiques dels ornitòpodes estiracosterns amb una morfologia gràcil i allargada, "mostra clarament" que es tracta "d'una espècie nova per la ciència dins d'aquest grup".
"El fet que Calvarius presenti un metatarsià tant prim i allargat recorda als metatarsians dels petits dinosaures herbívors que es van ramificar en les seves pròpies línies evolutives abans de l'últim avantpassat comú dels estiracosterns", ha comentat Albert Sellés, coautor de l'article i investigador de l'ICP.
La interpretació geològica dels estrats on es va trobar indiquen que aquest animal va morir prop d'un riu meandriforme, vorejat per abundant vegetació de tipus arbustiu i de falgueres. El clima a finals del període Cretaci al Prepirineu era més càlid i humit que avui dia, molt semblant al de les regions subtropicals, amb períodes llargs de sequera i èpoques de pluges torrencials.
Batejat amb el nom de Calvarius rapidus
Per tant, Calvarius rapidus, és un dels darrers dinosaures que va trepitjar el planeta. És precisament la proximitat temporal entre aquest esdeveniment d'extinció massiva i l'antiguitat del fòssil el que ha donat nom al nou gènere Calvarius, pel 'calvari' que va suposar l'impacte del meteorit a la biosfera. L'epítet específic rapidus fa referència a les adaptacions pròpies d'animal corredor que presenta l'exemplar.
Jaciment Masia Ramon
A part de Calvarius rapidus, al jaciment de Masia Ramon també s'han trobat restes de cocodrils, peixos i petits vertebrats com ara llangardaixos. És on va viure l'espècie en qüestió, compartint els ecosistemes ibero-armoricans amb altres dinosaures com enormes sauròpodes titanosaures de coll llarg i grans hadrosàurids lambeosaurins amb una característica cresta òssia.
"A les excavacions realitzades a la zona es va trobar una vèrtebra de cocodril i diversos fragments ossis no identificats, juntament amb les restes de l'holotip de Calvarius rapidus", ha dit Albert Prieto-Márquez, investigador del grup de recerca d'Ecosistemes de Dinosaures de l'ICP i coautor de l'estudi.
Els Pirineus, rics en registres fòssils dels darrers dinosaures
Els Pirineus preserven un dels registres fòssils més rics dels darrers dinosaures que van viure a Europa abans de la seva extinció a tot el món. Des de fa més de tres dècades, investigadors de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont hi organitzen campanyes d'excavació i les seves troballes han donat lloc a centenars de publicacions científiques documentant com era la vida durant els últims quatre milions d'anys del Mesozoic en aquesta regió del món.
