La presència de Joan Planes i Eloi Planes a la primera edició de la Trobada Empresarial Innovació Digital Alt Pirineu i Aran havia despertat molt d'interès entre els assistents, i pare i fill no van decebre. En un format desimbolt i simpàtic i conduïts per la directora de la Fundació Planes Corts, Montse Ferrer, els convidats van explicar la història i l’evolució de Fluidra, la multinacional catalana que lidera el mercat de la piscina al món amb gairebé 1.500 milions d'euros de facturació i presència dominadora a més de 45 països.
“Vull ser mecànic”
En Joan Planes va néixer a Estamariu l’any 1941. Era el petit de vuit germans d’una família de pagesos, cal Sovei, documentada al poble des del segle XV. Va començar a anar a l’escola als 6 o 7 anys. En aquella època els nens ajudaven a les feines del camp i l’educació no era una qüestió prioritària. Quan tenia 9 anys, després d’un encontre casual amb el bisbe Iglésias Navarri, va entrar al Seminari de la Seu, amb l’objectiu de formar-se per capellà. De sempre que el Joan havia volgut ser mecànic. Als 17 anys va deixar el seminari i, seguint el seu somni, va baixar a Barcelona per estudiar enginyeria tècnica a l’Escola Industrial. Quan encara estudiava va començar a treballar en una empresa de components mecànics per automoció, d’on va fer el salt a una altra de construcció de piscines. Allí va conèixer als que serien els seus tres socis en el naixement d’Astral Construcciones Mecánicas, el 1969, un taller especialitzat en la fabricació de components per a piscines. L’empresa va crèixer i es va ampliar fins a constituir un entramat de més de cent societats diferents, que el 2007 van formar el que avui és Fluidra, l’empresa líder mundial en piscines. Quan la conductora de l’acte li va preguntar si el fet de ser d’un poble del Pirineu l’havia limitat o ajudat a l’hora de crear una empresa com Fluidra, Joan Planes va respondre sense dubtar-ho: “Em va ajudar, em va fer adonar que som molt i molt petits en relació amb la natura i em va fer entendre la globalització”.
Joan Planes: "Ser d’un poble del Pirineu em va fer adonar que som molt i molt petits en relació amb la natura i em va fer entendre la globalització"
“Mai treballaré a l’empresa del pare”
Per la seva banda, l’Eloi Planes va néixer l’any 1969 i va viure de ben a prop el naixement i la consolidació de l’empresa. Igual que el seu pare, va estudiar enginyeria industrial, però el seu somni no era acabar dirigint i internacionalitzant l’empresa. Ell tenia al cap anar-se’n a l’Àfrica, però el van anar a buscar a Londres, per passar-li el testimoni de la gestió de Fluidra. “Sempre havia dit que mai treballaria a l’empresa del pare”, però és el que tenen aquest tipus d’afirmacions, va reconèixer amb humor. S’hi va incorporar quan encara no havia sortit a borsa, un fet, aquest, que va ser determinant per al futur de l’empresa. Els experts diuen que la clau d'èxit de l'empresa familiar és una bona gestió en el relleu generacional i també potenciar la internacionalització, la innovació en la gestió i la inversió tecnològica per garantir el creixement. A casa dels Planes van aplicar la recepta al peu de la lletra. “Si hi ha alguna cosa que la primera generació va saber transmetre a la segona, va ser uns valors que sempre ens han portat a tirar endavant” assegurava l’actual president executiu de Fluidra. Aquests valors són “la passió i l’estima per la feina; la idea de no posar-se límits, de créixer i de tirar endavant; i la resiliència, l’esforç i la constància”, va detallar l’Eloi Planes. I afegint, “el projecte que teníem, en el sentit de ser una companyia global, mundial, ha anat sempre per damunt dels interessos personals, individuals i familiars”.
Eloi Planes: “Si hi ha alguna cosa que la primera generació va saber transmetre a la segona, va ser uns valors que sempre ens han portat a tirar endavant”
El 2007 va ser un any molt important per Fluidra amb l'entrada al mercat de valors, una demostració més de l'ambició que sempre ha tingut la companyia, marcant-se nous reptes i avançant. Per Planes júnior, “aquells van ser moments de transformació importants, amb canvis des del punt de vista accionarial, com també ho va ser la fusió amb Zodiac”, la tercera empresa més gran del sector als Estats Units.
Compromís amb el planeta
El Joan Planes i l’Eloi Planes representen dues generacions i també personalitzen la transformació d’una empresa analògica a una altra que introdueix les eines “digitals” a la gestió i a la fabricació dels seus productes. El pare Planes, irònic, va assegurar que ell havia nascut “a l’època dels romans” perquè a Estamariu s’utilitzava la mateixa tecnologia que fa dos mil anys. Va dir que no havíem de patir per la feina, “de feina sempre n’hi haurà”, va parlar dels canvis estructurals i també de la intel·ligència artificial, “una nova etapa que durarà cinc-cents anys més”. Ara bé, es va mostrar molt preocupat per l’estat d’un planeta sobresaturat i excedit per l'emissió de CO2. “Aquest és un problema horrorós i qualsevol dia podem tenir un ensurt”.
Eloi Planes: “La tecnologia, la connectivitat i la creació de nius és una gran oportunitat, també per al Pirineu”
El Planes fill, ja es va trobar una empresa estructurada i en plena expansió. “No em puc imaginar una companyia global operant a tots els països del món sense la tecnologia”, va asseverar ras i curt. Per Eloi Planes “la tecnologia ho ha canviat tot”, des de com es fabrica, com es comunica o com són les relacions amb els clients. “El gran repte que tenen avui les empreses, és el compromís amb el planeta, el canvi climàtic i les diferències socials i en això la tecnologia també hi tornarà a jugar un paper important”.
Als pobles, quan hi ha projectes hi ha gent
Joan Planes, als 67 anys va fer un pas al costat i va assumir la presidència honorífica de l’empresa. Però un home d’acció com ell no podia estar parat i ara és el president de la Fundació Fluidra, de la Fundació Òpera de Catalunya i de la Fundació Empresa i Clima. A finals de l’any passat, amb la participació i total implicació de tota la família, va néixer la Fundació Planes Corts, amb la que “vull tornar a Estamariu el que Estamariu m’ha donat”. Joan Planes va explicar que el seu pare li havia proposat de jove ser l’hereu de casa, però ell li va respondre que no, que volia ser mecànic. Creu que la creació de fundació també és, en certa manera, un deute que té amb Estamariu. Es tracta de crear una atmosfera que faciliti la recuperació de part de l’activitat que abans havia tingut el poble. “Quan era petit hi havia 28 explotacions que portaven la llet a la Cooperativa, avui només n’hi ha dos. Abans els 28 pagesos podien viure, ara les dos granges ho fan amb enormes dificultats”, va explicar l’empresari de cal Sovei.
Joan Planes: ”Als pobles no falta gent, falten projectes. Quan hi ha projectes, hi ha gent”
La idea de la Fundació Planes Corts és impulsar projectes perquè el poble sobrevisqui, ho faci amb bona qualitat de vida i amb una economia circular, “projectes que puguin ser replicats al Pirineu”, va assenyalar. D’idees no en falten, la Fundació Planes Corts està impulsant ara mateix una comunitat energètica, una planta de biogàs, instal·lacions fotovoltaiques, un obrador compartit del sector làctic, propostes de cultura i identitat, una vinya que acabarà essent un celler…”Als pobles no falta gent, falten projectes. Quan hi ha projectes, hi ha gent”, va sostenir.
La connectivitat i la tecnologia, una oportunitat
El confinament va introduir nous hàbits de vida i de treball per a moltes persones. El teletreball va ser una de les opcions majoritàries quan la feina ho permetia i, a la vegada, va evidenciar certes necessitats i mancances per dur-lo a terme. Joan Planes va confessar que fa uns anys havien considerat seriosament la possibilitat de traslladar la central de Fluidra a Estamariu, però es van trobar amb un problema de comunicacions i de manca d’infraestructures tecnològiques. Amb l’arribada de la fibra, avui aquella decisió podria ben bé haver estat diferent. Eloi Planes, en aquest sentit, va exposar que les empreses, al final, el que busquen és el talent i la part humana i el talent el poden trobar allà on és, no cal que sigui a les grans ciutats. “La tecnologia, la connectivitat i la creació de nius, permeten treballar a distància i arrelar al territori i això és una gran oportunitat, també per al Pirineu”, va concloure.
