ALLAUS

L'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya comença la difusió dels butlletins de perill d'allaus

S'incorpora informació de l'estació de Certascan, situada al Pallars Sobirà
Certascan CEOlot
photo_camera L'ICGC ha incorporat informació de l'estació de Certascan / Pol Jou CEOlot

Territori ha engegat les actuacions per informar la població que viu o practica activitats a les zones de muntanya de la situació de la neu i el perill d'allaus. Així, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha començat a emetre els butlletins de perill d'allaus i les notes nivològiques per informar de l'estabilitat i la distribució del mantell nival a cadascuna de les set zones establertes del Pirineu. Enguany s'ha incorporat informació de l'estació de Certascan, situada al Pallars Sobirà, a 2.400 metres. Catalunya té uns 1.300 quilòmetres quadrats de terreny allavós i cada temporada s'enregistren entre 250 i 300 allaus. La darrera es va tancar amb 171 i vuit accidents sense víctimes mortals entre novembre i febrer.

L’objectiu del servei de predicció d’allaus de l’ICGC és informar i conscienciar la població que viu o desenvolupa les seves activitats professionals o de lleure a la muntanya hivernal. De mitjana, moren entre una i dues persones per allaus cada any. Els darrers estudis realitzats per l’Observatori de l’accidentalitat per allaus a Catalunya, on han participat a més de l’ICGC, Mossos d’Esquadra, Universitat de Girona i l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya, la majoria de morts per allaus és produeixen per allaus de placa en la pràctica d’esquí de muntanya.

Certascan Foto Agustí Turón
Refugi de Certascan al PNAP / Foto: Agustí Turon

En més d’un 70% dels casos, la pròpia persona involucrada és qui ha provocat l’allau. Durant la temporada hivernal 2022 - 2023, es van enregistrar vuit accidents per allaus al Pirineu de Catalunya entre els mesos de novembre i febrer, distribuïts en els sectors Prepirineu, Ter-Freser, Ribagorçana-Vall Fosca i Aran Franja Nord de la Pallaresa. No es van registrar víctimes mortals.

Les allaus més grans de la temporada passada van ser per situacions de neu humida, durant el mes de març, o bé per allaus associades a capes febles persistents entre gener i febrer.  El grau de perill mitjà de la temporada va estar per sota de l'habitual. L’ICGC recull tots aquests fenòmens, amb el detall d’on es produeixen, a la seva Base de dades d’allaus.

El Servei InfoGruixNEU amplia les informacions i afegeix Certascan

Els butlletins de perill d’allaus inclouen un informació sobre el gruix de neu i una valoració climàtica diària per a 8 punts del Pirineu situats per sobre dels 2.000 metres. Enguany s’ha incorporat la informació de l’estació automàtica de Certascan, situada al nord del Pallars Sobirà, a 2.400 metres d’altitud. Es tracta d’una zona on la freqüència d’allaus, tant naturals com accidentals, és relativament alta comparada amb altres sectors de Pirineu, fet que reforça la necessitat d’observació i seguiment en aquest punt.

Sistema de predicció i vigilància per allaus

L’ICGC elabora ordinàriament diversos productes i col·labora en diversos protocols de seguretat relacionats amb les allaus, atès que és l’organisme encarregat del sistema de predicció i vigilància per allaus a Catalunya. Així, s’encarrega de la vigilància els set dies i les 24 hores durant la temporada hivernal per donar compliment al Pla Especial d’Emergències per Allaus de Catalunya (ALLAUCAT), informa de la possibilitat de fusió de la neu dins del Pla Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (INUNCAT) i informa dels gruixos de neu a través del servei InfoGruixNeu en el marc del Pla Especial d’Emergències per Nevades (NEUCAT), tots de Protecció Civil.

Per dur a terme aquestes tasques, els tècnics de l’ICGC realitzen treball de camp i de laboratori, a més de disposar d’una xarxa d’observadors que permet cobrir tot el terreny.