La sala d’actes de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya a Tremp ha acollit aquest dimecres la commemoració del Govern a l’Alt Pirineu i Aran del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. L’acte, impulsat pel Departament d’Igualtat i Feminismes i conduït per la periodista Eva Clausó Estival, ha posat el focus en el dret a l’envelliment autònom. S’emmarca en el cicle “Deixem-hi empremta”, una sèrie d’actes temàtics celebrats arreu de Catalunya que busca ressituar els drets humans en el debat públic, i vincular la seva defensa als problemes i dificultats als quals ha de donar resposta la societat catalana.
En la benvinguda a l’acte, el delegat del Govern a l’Alt Pirineu i Aran, Josep Castells Farré, ha subratllat que “els drets es fan efectius en el dia a dia, en la proximitat”, i ha destacat en aquest sentit la responsabilitat de les administracions públiques d’oferir serveis i impulsar polítiques que garanteixin aquests drets. A més, Castells ha afirmat que “els drets humans no són una abstracció” i, de fet, “quan parlem del dret a l’envelliment autònom estem parlant de la vida de molts veïns i veïnes de l’Alt Pirineu i Aran”.
A continuació, la segona tinenta d’alcaldia i regidora de Tecnologia i societat de la informació de l’Ajuntament de Tremp, Alba Moré Carrera, ha assegurat que els pobles i ciutats “tenim molt a dir” sobre els drets humans. “Cal parlar del dret a l’envelliment autònom digne i actiu; ens hem de replantejar i reorientar les polítiques adreçades a la gent gran”, ha afegit.
Per la seva banda, la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Igualtat i Feminismes a l’Alt Pirineu i Aran, Mireia Guivernau Huguet, ha posat en valor el desplegament del Departament a la vegueria, que reflecteix l’aposta del Govern per l’equitat territorial. “Els drets humans sovint es fan efectius a través de polítiques públiques i acció de Govern”, ha dit Guivernau, que ha insistit en la necessitat de tenir en compte les especificitats de cada territori a l’hora d’impulsar polítiques d’igualtat i feminismes, clau per garantir drets humans.
Superar l’edatisme per avançar en la garantia del dret a l’envelliment autònom i digne
Després de la benvinguda institucional, la jornada ha arrencat amb una ponència a càrrec del doctor Manel Domínguez Gómez, autor del llibre “Sénior. La vida que no cesa” (Diëresis). Domínguez ha iniciat la seva intervenció fent referència a Ciceró, que situava la vellesa en l’actitud de la persona i no en l’edat biològica. El professor ha assegurat que “la revolució sènior ja ha començat al nostre país”, i ha centrat la seva ponència en les causes i les conseqüències de l’edatisme, és a dir, la discriminació de les persones per edat. “L’edatisme és la gran barbàrie dels darrers 180 anys”, ha dit Domínguez; “és una desinformació sistèmica i programada que pretén esborrar la veritat de les nostres edats, la veritat de qui som”, ha afegit. En canvi, el professor ha assegurat que “el futur serà la suma dels talents joves i els talents sèniors”.
A continuació, ha tingut lloc una taula rodona en la qual han participat la doctora Mercè Espuñes Molins, investigadora i professora de la Universitat de Lleida; Josep Carné Teixidó, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya; i la doctora Anna Soldevila Benet, especialista en psicopedagogia i professora a la Universitat de Lleida. En primer lloc, Josep Carné ha posat l’accent en la necessitat que els estats estiguin preparats per poder donar resposta als reptes que planteja una població cada cop més envellida. A més, ha fet referència a la necessitat de recopilar dades i informació per millorar l’abordatge de les violències que viuen les persones grans, un problema encara força invisibilitzat. En segon lloc, Mercè Espuñes ha destacat la urgència d’incorporar la perspectiva de gènere a les polítiques públiques destinades a les persones grans; entre altres xifres, ha apuntat que el 44% de les dones de Catalunya de més de 80 anys viuen soles. Per últim, Anna Soldevila ha insistit en la responsabilitat col·lectiva d'assumir les cures de les persones grans. A més, Soldevila ha subratllat la importància de prendre consciència del llenguatge que utilitzem per parlar-ne, ja que “el llenguatge està íntimament relacionat amb el pensament”. En aquest sentit, ha reclamat deixar d’utilitzar expressions que infantilitzen, despersonalitzen i deshumanitzen les persones grans.
Incorporar la perspectiva LGBTI+ als centres i recursos per a les persones grans
En el darrer bloc de la jornada, el director general de Polítiques Públiques LGBTI+, Xavier Florensa Cantons, ha presentat la “Guia pràctica per incorporar la perspectiva LGBTI+ a les residències i altres centres i recursos per a les persones grans”. La guia ha estat elaborada conjuntament pel Grup de Treball de la Gent Gran del Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals de Catalunya, el Departament d’Igualtat i Feminismes i el Departament de Drets Socials.
El document té com a objectiu facilitar la incorporació de la perspectiva LGBTI+ a totes les residències i altres centres i recursos per a les persones grans de Catalunya. En aquest sentit, proporciona eines a les persones que hi treballen per gestionar aquesta diversitat, així com per prevenir qualsevol cas d’LGBTI-fòbia o actuar davant d’un cas si es produeix. “És una guia que té la voluntat de transformar, de canviar les coses”, ha dit Florensa.
El director general de Polítiques Públiques LGBTI+ ha recordat que hi ha “un deute històric” amb les persones grans del col·lectiu LGBTI+: “Parlem d’unes generacions que han tingut moltes dificultats per expressar obertament la seva orientació sexual i la seva identitat de gènere; moltes d’elles han hagut de fer la transició de gènere o sortir de l’armari en una edat avançada. Ara hem de treballar perquè quan aquestes persones volen fer ús d’un equipament o perden la seva autonomia no quedin invisibilitzades ni tornin a entrar a l’armari.”
Una commemoració vinculada als reptes actuals en matèria de drets humans
La cloenda de la jornada ha estat a càrrec del director general per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans, Adam Majó Garriga, que ha explicat que el Departament d’Igualtat i Feminismes ha volgut commemorar el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans posant la mirada en els reptes actuals als quals ha de fer front la societat catalana en matèria de drets humans. En aquest sentit, ha dit el director general, va ser evident que calia parlar de les persones grans.
Majó ha sintetitzat el debat d’aquest matí en tres paraules: edatisme, intergeneracionalitat i interseccionalitat. De l’edatisme, ha insistit que és necessari parlar-ne “com parlem de masclisme o parlem de racisme”, per denunciar-lo i per trobar-hi solucions. En relació amb la intergeneracionalitat, ha dit que “no es tracta de pensar què fem per les persones grans, sinó d’entendre que convivim”. Finalment, pel que fa a la interseccionalitat, ha afirmat que hi ha molts condicionants que determinen la manera com ens fem grans; no és només l’edat, sinó també la condició econòmica, el gènere, l’orientació sexual, l’origen, la situació administrativa o la trajectòria laboral que hem acumulat, entre altres.
