Fa gairebé 50 anys, concretament el 30 de setembre de 1973, en un dia de fred i després d’una nevada que deixà el paisatge ben blanc, es feia l’acte oficial d’inauguració del refugi de Colomina, el divuitè equipament de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, després d’un arranjament que va permetre incorporar-lo amb dignitat a la xarxa federativa de refugis.
Cal remuntar-nos molts anys abans d’aquesta inauguració per a cercar els orígens de la coneguda com a Casa Keller, l’edifici sobre el qual es va assentar l’actual refugi. Un edifici que es va construir a principis del segle XX amb l’objectiu d’allotjar Albert Keller, l’enginyer suís encarregat de dirigir les obres hidroelèctriques faraòniques que van transformar la Vall Fosca. Aquesta cassa prefabricada de fusta, situada al costat de l’estany de Colomina, a 2.400 m, tenia un gran confort per a l’època. I a diferència de les cases tradicionals de la vall, de pedra i on a la cara nord no hi havia ni finestres per evitar el fred, aquestes cases prefabricades estaven totalment aïllades, amb un recobriment de fusta exterior.
La casa, una vegada acabada la funció per la qual s’havia edificat, va quedar pràcticament en desús. Molts anys després, el 5 de desembre de 1972, Juan Masats, president del Comitè de Refugis de la llavors anomenada Federació Catalana de Muntanyisme, envia una carta a Juan Alegre Marcet, president la Fuerzas Eléctricas de Cataluña (FECSA). En la missiva li explica el projecte d’habilitar l’edifici que havia estat la casa d’Albert Keller com a refugi de muntanya, per tal de poder enllaçar amb el refugi de Saboredo i altres de la Val d’Aran, així com també per a poder afrontar ascensions a la regió del Montsent de Pallars. La resposta de FECSA a les peticions federatives va ser positiva i el 15 de febrer de 1973 se signà un conveni entre FECSA i la Federació Catalana de Muntanyisme mitjançant el qual la companyia elèctrica conferia a la Federació autorització suficient per a poder utilitzar l’edifici en benefici dels seus afiliats, sense cap tipus de cost per a la Federació. El conveni també contemplava la possibilitat que la Federació fes la millores que cregués oportunes a Colomina.
Així s’arriba al 30 de setembre de 1975. Aquell dia, prop d’un centenar d’excursionistes es van congregar al refugi per participar en l’acte d’inauguració, presidit per Francesc Martínez Massó, el president de la Federació; per Juan Masats; per Lluís Ardèvol, representant de FECSA; i per Fornons Font, l’alcalde de la Torre de Capdella. El nou refugi constava de dues plantes: una d’utilització lliure, amb una sala d’estar-menjador i un dormitori amb una capacitat per a 10 persones; i una altra planta tancada –per a 20 persones- amb lliteres i matalassos, les claus de la qual s’havien d’anar a cercar a la seu del Comitè Català de Refugis, a Barcelona. Els preus de la pernoctació en la part tancada eren de 25 pessetes pels federats i 75 per als no federats. Aquesta situació sense guarda al refugi es va allargar fins al 1985. No obstant això, durant dos anys (1981 i 1982), la FEEC va signar amb Eugeni Fors i Guillem Arribas respectivament un contracte de precari mitjançant el qual se’ls nomenava guardes del refugi, amb unes condicions, però, molt diferents a les actuals, sense cap tipus de lloguer ni contraprestació, i amb el compromís que els guardes revertissin en la conservació del refugi els possibles guanys que obtinguessin en les pernoctes i consumicions que els excursionistes poguessin fer-hi.
1985, un any clau en la història de Colomina
Durant la primavera de 1985, el llavors president de la FEEC, Joan Garrigós, envia una carta al director general de FECSA, Ricardo Riverola. La FEEC exposa la necessitat de fer reparacions urgents al refugi per tal de dotar-lo de millores i amb la intenció de condicionar-lo perquè pogués tenir un guarda tot l’any. Tenint en compte les peculiaritats de l’edifici i el seu valor històric, el conjunt de les reformes tenia un pressupost força elevat que la FEEC no podia afrontar en la seva totalitat. Es va demanar una ajuda econòmica a FECSA pel projecte, que la companyia elèctrica va aprovar aportant dos milions i mig de pessetes.
Aquell mateix any, el 6 d’octubre, s’organitzava l’acte de presentació de les millores efectuades a Colomina. Enric Lucas (El Prat de Llobregat, 1961), passava ser el nou guarda, ajudat per la seva parella, Anna Masip. El refugi es transformava de dalt a baix: de 20 a 40 places, repartides en diferents estances en la primera planta. La planta baixa quedava restringida al menjador i la cuina. I un dels aspectes més importants: es mantenia la fisonomia de l’antiga Casa Keller. La nova etapa va viure el boom de l’excursionisme i la irrupció d’un fenomen sense precedents als Pirineus: el 1987 va néixer la travessa Carros de Foc que uneix els nou refugis guardats del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, entre els quals hi ha Colomina. Carros de Foc és des de fa molts anys una de les rutes de muntanya més importants del món, congregant cada temporada milers de participants de multitud de nacionalitats. Amb Lucas al capdavant Colomina es consolida com un dels refugis de referència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya.
Gerard Garrera, el darrer guarda de Colomina
El darrer any de Lucas com a guarda -ho deixa la tardor de 2007- coincideix amb l’arribada a Colomina de Gerard Garreta (la Pobla de Segur, 1972), un ex gestor informàtic de la Pobla de Segur que el 2007 decideix, arran d’una trucada del propi Lucas, anar a ajudar-lo aquell estiu. El que semblava que seria un passatemps d’un estiu es va convertir en la nova feina d’en Gerard i la seva parella, Marta Riba (la Pobleta de Bellveí, 1972). En la seva etapa com a guardes de Colomina s’han fet les dues darreres reformes de l’equipament, segurament les més vistoses i espectaculars de la seva història.
