La Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), a través de l'Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC), lidera el nou projecte PYRENEES4CLIMA, en el qual participen 47 entitats sòcies del domini pirinenc (Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Occitània i Nova Aquitània) unides en l'objectiu d'augmentar la resiliència dels Pirineus mitjançant l'aplicació de mesures d'adaptació al canvi climàtic. El projecte PYRENEES4CLIMA ha estat aprovat recentment pel Programa europeu LIFE. S'iniciarà l'octubre de 2023 i es desenvoluparà fins al desembre de 2030. El pressupost del projecte és de 19.829.877,72 euros, dels quals 11.897.926,60 euros són subvencionats per la Unió Europea i la resta són aportats per les entitats sòcies del projecte.
Implementar l'Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic
L'objectiu principal del projecte és la implementació de l'Estratègia Pirinenca del Canvi Climàtic (EPiCC), primera estratègia europea de canvi climàtic dissenyada específicament per a una bioregió de muntanya i transfronterera, i que es va aprovar el desembre de 2021 sota presidència catalana de la CTP. El projecte PYRENEES4CLIMA aporta una visió a mitjà termini necessària per abordar els temes de canvi climàtic, i es convertirà en un veritable accelerador de les polítiques d'acció climàtica als Pirineus, donant continuïtat als punts clau identificats a la mateixa estratègia EPiCC.
La implementació del projecte s'organitza en 10 grups de treball que són liderats per alguns dels socis del projecte formant tàndems nord-sud: Servei Meteorològic de Catalunya i MétéoFrance, Instituto Pirenaico de Ecología-CSIC i Conservatoire Botanique des Pyrénées, CREAF i l'Agence des Pyrénées, NASUVINSA i la AECT Pirineos-Pyrénées, Universitat Autònoma de Barcelona i Réseau Pyrénées Vivantes, Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la regió d'Occitània, o el mateix OPCC-CTP. La implicació de Catalunya en el projecte és, tant pel que fa a entitats implicades com a pressupost –el 25% del total del pressupost correspon a set entitats sòcies catalanes-, la més significativa de tots els àmbits territorials del massís del Pirineu. A més a més de l'SMC i l'OCCC hi ha el CREAF, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, la Universitat Politècnica de Catalunya i l'Observatori de l'Ebre.
Un territori resilient als efectes del canvi climàtic l'any 2050
Els Pirineus són una bioregió muntanyosa especialment vulnerable als efectes del canvi climàtic. Les zones de muntanya, en general, són indrets amb una gran varietat d'ecosistemes i en els quals la temperatura mitjana anual augmenta més ràpidament que la mitjana global. El canvi climàtic provoca greus impactes als sistemes biofísics i socioeconòmics com la flora, la fauna, els recursos hídrics, l'energia, el turisme o l'agro-pastoralisme. Conscients d'aquest fet, als Pirineus coexisteixen set polítiques territorials de canvi climàtic corresponents als set territoris que hi són presents (Euskadi, Navarra, Aragó, Catalunya, Andorra, Occitània i Nova Aquitània), però la majoria d'aquestes polítiques no tenen en compte dues característiques diferencials: el caràcter de territori de muntanya i l'enfocament transfronterer.
L'Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic, i el seu Pla Operatiu 2030, estan centrats en l'acció transfronterera d'adaptació al canvi climàtic, integrant també algunes accions de mitigació. Té un enfocament sistèmic centrat en cinc sistemes: Clima, Espais naturals resilients, Població i territori, Economia de muntanya adaptada i Governança, i defineix 72 accions concretes a implementar, sempre amb l'objectiu que els Pirineus esdevinguin, l'any 2050, un territori resilient als efectes del canvi climàtic.
El Meteocat, colíder del grup de treball d'anàlisi del clima dels Pirineus
Seguint la idea que els diferents grups de treball del projecte PYRENEES4CLIMA siguin liderats formant tàndems nord-sud, el Servei Meteorològic de Catalunya coliderarà, juntament amb MétéoFrance, el grup de treball d'anàlisi del clima dels Pirineus. L'objectiu general d'aquest grup de treball és proporcionar dades i informació d'alta fiabilitat i qualitat per reduir la incertesa, pròpia de la variabilitat espacial i temporal, tant de l'evolució del clima observat en els darrers decennis als Pirineus com de l'evolució projectada per al segle XXI.
Per assolir aquest objectiu general, es treballarà en diferents tasques com allargar la cobertura espacial i temporal de la base de dades climàtiques dels Pirineus, incloent-hi noves variables i diferents resolucions temporals, de manera que es pugui fer una millor avaluació del clima observat. Generar projeccions climàtiques d'alta resolució als Pirineus, reduint la incertesa dels resultats i proporcionant informació de noves variables.
Altres tasques seran les de proporcionar l'evolució d'índexs climàtics (observada en el passat i projectada cap al futur) útils per als principals sectors socioeconòmics dels Pirineus, com a eina per al disseny d'una resposta més eficient vers el canvi climàtic. Desenvolupar una plataforma de serveis climàtics per fer el seguiment, en temps real o quasi real, d'alguns dels riscos climàtics que haurà d'afrontar a mitjà termini una zona com els Pirineus: sequeres i onades de calor.
A més, s'editarà anualment el Butlletí d'Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus (BICCPIR), dissenyat en un projecte anterior anomenat OPCC-ADAPYR (2020-2022), amb la informació actualitzada d'índexs climàtics (relacionats amb la temperatura i la precipitació, per exemple) i d'altres índexs d'interès per sectors específics (boscos, ecosistemes naturals sensibles o flora).
