El Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’Ajuntament de la Guingueta d’Àneu, al Pallars Sobirà, han dut a terme treballs d'extracció de biomassa de la planta aquàtica exòtica invasora Elodea canadensis a l’embassament de la Torrassa i la Mollera d’Escalarre, parcialment dins l’àmbit del parc natural. Es tracta d’una planta perillosa, en tant que competeix amb la flora autòctona i pot alterar la composició de l’aigua, amb l’impacte ambiental i econòmic que això suposa.
Anualment s’han dut a terme aquestes actuacions de control de l’espècie a l’embassament de la Torrassa, llevat d’alguns anys que no s'ha pogut fer per les condicions del nivell de l’embassament i la manca de duresa del terreny per passar amb seguretat. Això va provocar que la cobertura de la planta augmentés significativament, fet que mostra la importància d’actuar periòdicament cada any.
Planta aquàtica originària de les zones temperades de Nord-Amèrica
L’elodea (Elodea canadensis Michx.) és una planta aquàtica originària de les zones temperades de Nord-Amèrica, però es pot trobar a gran part d’Europa i altres llocs temperats d’Austràlia i Sud-Amèrica, com a espècie introduïda. Viu a zones d’aigües amb una bona exposició a la llum, poca corrent i lliure de contaminació, per la qual cosa es considera com un bon bioindicador de la qualitat de les aigües. A la Península ibèrica és una espècie rara. Està catalogada com a invasora dins el Reial decret 613/2013 pel qual es regula el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.
A Catalunya, a més de a l’embassament de la Torrassa i la Mollera d’Escalarre, es troba a les sèquies i canals del delta del Llobregat, en una estany proper a Plegamans i a un rierol de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental).
La presència d’aquesta planta compromet el desenvolupament de la vegetació aquàtica autòctona. En aquest sentit, la proliferació d’elodea del Canadà pot tenir efectes molt negatius per a la planta Hippuris vulgaris, una espècie aquàtica en perill d’extinció, protegida i inclosa al Catàleg de flora amenaçada, que a Catalunya només es troba a la Mollera d’Escalarre. A més, amb la seva presència s’afavoreix l’eutrofització (excés de nutrients) de l’embassament, amb la qual cosa es podria alterar la composició fisicoquímica de l’aigua i també es dificultar l’explotació hidroelèctrica de l’embassament.
D’altra banda, la gran densitat de la planta complica la pràctica de la pesca, una activitat amb un important impacte socioeconòmic al municipi de la Guingueta d’Àneu, que és la zona on es venen més tiquets de pesca de truita de Catalunya. Així, els hams s’enganxen amb molta freqüència en la catifa d’elodea. També dificulta la navegació recreativa amb canoes i piragües a la part de l’embassament on està autoritzada aquesta pràctica.
