RAMADERIA

Ramaders del Sobirà es queixen per la paralització en l'autorització de cremes controlades en pastures de muntanya

Lamenten que cada any que passa sense poder fer foc el bosc avança i es perden zones d'herba pels animals
Ramaders Seurí 1
photo_camera Ramaders mostren la zona de muntanya de Seurí on han demanat fer cremes i no s'ha autoritzat / Marta Lluvich

Els ramaders del Pallars Sobirà lamenten la paralització de les cremes controlades en pastures de muntanya i demanen a l'administració que les reprengui de manera immediata. Es tracta de cremes per evitar la proliferació d'arbustos que substitueixen l'herba pels animals. A muntanyes com les de Seurí, Olp, Montardit o Enviny, totes al municipi de Sort, els ramaders porten entre tres i quatre anys sense haver pogut fer cap mena de crema per manca d'autorització. El ramader Carles Juanmartí ha dit que no poden esperar més donat que cada any que passa sense poder fer cremes la zona de bosc va envaint les pastures i cada cop serà més difícil cremar amb seguretat. Els ramaders demanen a l'administració una solució "de manera immediata".

Aquests ramaders han recordat com cada estiu ens cansem de sentir "els incendis s'apaguen a l'hivern" i amb aquesta política de l'administració l'únic que es fa és generar combustible, han afirmat.

Ramaders Seurí 2
Un ramat de vaques amb la muntanya de Seurí al fons, on s'ha demanat de fer cremes controlades / Marta Lluvich

Eva Tarragona, de la comunitat de propietaris de la muntanya de Seurí, ha explicat que durant segles va ser la comunitat local la que es gestionava les cremes per mantenir les pastures i poder-hi portar els animals a pasturar. Fins a un determinat moment que l'administració va creure més oportú que d'aquestes cremes se n'ocupessin el Grup Especial de Prevenció d'Incendis Forestals (GEPIF) amb el suport dels Agents Rurals. Ara, des de fa dos o tres anys, desconeixen el motiu, però no se'n fa o no se n'autoritza.

No fer cremes controlades a la muntanya "té conseqüències molt nefastes" ha afirmat Eva Tarragona i ha demanat a l'administració que si té pocs mitjans per fer-ho que torni a autoritzar la població local a fer-les.

Pèrdua de pastures, pèrdua d'un ecosistema d'alt valor, augment del risc d'incendis i augment de la zona boscosa són algunes de les conseqüències que genera la manca de cremes, segons Tarragona.

Ramaders Seurí 3
Un ramader mostra la zona de muntanya de Seurí on s'hauria de fer cremes / Marta Lluvich

Albert Baqueró, ramader d'Olp, ha explicat que cada any que passa sense poder disposar d'una autorització per fer una crema "el ris és més alt". Disposar de menys pastures a la muntanya vol dir que hi podrà anar menys animals i que la seva gestió serà "més complicada" perquè el terreny estarà més "brut", ha afirmat Baqueró, qui ha afegit que cada cop serà "més costós i més perillós" fer cremes si no se'n fan periòdicament.

Juanmartí ha recordat que l'administració obliga als ramaders a disposar d'unes hectàrees de pastura "netes" que ho fan amb mitjans mecànics, però que a la muntanya on no poden accedir amb maquinària solament els queda fer-ho amb cremes. El foc és "una eina" que ben gestionada no ha de fer por, ha sentenciat Juanmartí.