El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha cedit enguany 170 dispositius de geolocalització a ramaders de boví i equí. Es tracta d'uns collars que tenen uns xips incorporats que permeten situar geogràficament els caps de bestiar en tot moment i que es poden visualitzar a través d'una aplicació per a dispositius mòbils. Així, s'han beneficiat de l'actuació fins a 33 explotacions situades a les capçaleres del Pallars Sobirà, concretament a les Valls d'Àneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera, totes elles considerades com a zona de presència permanent d'os bru (ZPP). L'objectiu de la mesura és afavorir la seva convivència, tal com ha explicat el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur.
Montse Barado, ramadera i presidenta de l'Associació Cavall Pirinenc Català del Pallars Sobirà, assegura que aquesta eina és "molt útil", tant per anar directament al punt on hi ha el ramat, que passa l'estiu al Port de la Bonaigua, com per veure la seva activitat i detectar possibles "moviments estranys". En el seu cas, ha instal·lat un collar a l'únic cavall que té, que fa les funcions d'agrupar deu eugues. A través de l'aplicació de mòbil, per la qual paga una quota anual, va mirant la zona on es troben els animals i el moviment que han anat fent durant el dia.
De fet, els dispositius utilitzen l'anomenada internet de les coses i compten amb tecnologia Lora o Sigfox, ja que és una zona amb poca cobertura mòbil. Actualment, s'està treballant amb dues empreses diferents que ofereixen aquest servei. Per garantir el bon funcionament d'aquest sistema, cal instal·lar puntualment algunes antenes, que es col·loquen i es retiren cada temporada. Les dades que es recullen també serveixen per disposar d'informació sobre càrregues ramaderes i gestió de pastures en espais naturals protegits.
Mentre, Vilahur ha explicat que cal tenir un millor coneixement dels comportaments que tenen els grans mamífers, com ara l'os bru, i donar eines als ramaders per protegir els ramats de possibles atacs. En aquest sentit, ha indicat que aquests s'han anat reduint i que en el que portem de temporada s'han produït set baixes de bestiar oví. Pel que fa al dispositiu, també permet conèixer les constants vitals de l'animal i, segons el seu comportament, hi ha una sèrie d'algoritmes que proporcionen informació als ramaders, segons ha explicat el tècnic del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat, Nicolás Espinós.
Cap a la reducció de danys de la ramaderia extensiva
Aquestes són algunes de les mesures que han estat incloses en el Pla estratègic de la ramaderia extensiva de Catalunya 2021-2030 (PEREC) en l'eix de producció ramadera sostenible, per tal de reduir els danys a la ramaderia extensiva i millorar la coexistència amb la fauna salvatge. A més, es manté l'Espai Os com a àrea permanent de debat sobre la convivència amb la finalitat de crear un espai estable de diàleg i de treball col·laboratiu sobre la cohabitació amb l'os, en què participen totes les parts implicades: representants del sector ramader, de la caça, de l'àmbit turístic i administracions públiques, entre d'altres.
L'objectiu és millorar la governança en el desplegament de les polítiques de protecció i gestió de les espècies, específicament, amb els grans carnívors com l'os. També de promoure la participació activa i corresponsable de la població en la presa de decisions i generar un espai de confiança i transparència amb la població implicada, que faciliti la gestió de l'espècie i permeti l'acord d'accions conjuntes.
Pel que fa a la ramaderia ovina i l'apicultura, que són les que pateixen més danys de l'os al Pirineu, ja fa anys que s'apliquen mesures de prevenció de danys. Així, en el cas de l'apicultura es porten a terme els tancats per protegir les arnes i en referència al bestiar oví, es fa l'agrupament de ramats amb uns pastors contractats pel departament que s'encarreguen de la vigilància durant l'estiu.
