Dius que la fal·lera per llegir i enllaçar paraules se’t va manifestar ben aviat? De nena i d’adolescent he sigut molt lectora, m’ha agradat molt llegir. A l’adolescència devorava llibres i escrivia textos i petits poemes, però els guardava per mi, em feia vergonya ensenyar-los. A poc a poc em vaig anar animant a compartir-ho, però va ser un llarg camí.
Què explica la teva obra? Escric poemes, relats i també assajos i textos en prosa poètica. Quan no es tracta d’un encàrrec amb una temàtica definida, escric el que sento a cada moment i em deixo endur, es tracta més aviat d’un procés intuïtiu. El fet de viure en un entorn de muntanya, fa que la relació amb la natura sigui sovint el teló de fons dels meus textos i poemes. Soc feminista i la qüestió de gènere també és molt present a la meva obra. Diria que de forma inconscient, potser no premeditada, vaig a parar sempre a la natura, la ruralitat i la perspectiva feminista. Entenc l’escriptura i les arts també com una forma d’activisme.
En el teu primer llibre, ‘Dones al marge: Bruixes i altres històries d’estigma i oblit’, dones veu a catorze dones. Qui eren? Són catorze dones molt diferents entre elles, però amb uns trets comuns, com el fet que han estat invisibilitzades i estigmatitzades en els temps que els ha tocat viure. El llibre fa un recorregut per la història de les dones del món rural i comença per la cacera de bruixes, un moment de la història en què es van produir molts mecanismes d’exclusió social i va haver-hi molts feminicidis. La majoria de persones acusades de crim de bruixeria i penjades a la forca eren dones.
El Pirineu va ser el bressol de la cacera de bruixes… Sí, va ser-ne el bressol a Catalunya i a Europa. El primer document que es conserva són les "Ordinacions d'Àneu", del 1424, que recull la primera llei que es coneix a Europa sobre el delicte de bruixeria.
Però al llibre també hi figuren altres perfils de dona? Sí, hi apareixen altres perfils, com ara, una dona que va ser segrestada i violada pel bandoler Serrallonga; una pastora de cabres de la Vall de Meià; una noia de les Valls d’Àneu, la Nati Ginesta, afusellada i enterrada en una fosa comuna pels nacionals quan tenia disset anys; o, la Conxita Grangé, veïna de la Vall Fosca, última supervivent catalana als camps nazis, entre altres. Totes elles representen la invisibilització que pesa sobre les dones.
L’any passat vas estrenar l’espectacle Violències. Guerra Civil i postguerra al Pallars Sobirà. Com va sorgir? És un espectacle que fem amb la Noemí Busquets, la Vanesa Freixa, el Javi Ballabriga i el Riki de Pirinoise que vol ser un homenatge i alhora una denúncia dels assassinats contra la població civil durant la guerra al Pallars. Aquesta és una proposta amb perspectiva de gènere, tal com ho és l’espectacle de poesia i dansa-teatre BioLentes. Cronograma incomplet de les violències, que representem amb la Noemí Busquets.
També fas tallers d’escriptura… A partir del novembre faré un taller d’escriptura a la llibreria crítica El Refugi de la Seu d’Urgell, ara estem amb les inscripcions obertes. També en faré un a la Pobla de Segur amb la ceramista Maria Grimalt (L’Argiolosa), en format club de lectura i taller d’escriptura, i a Alins, a la llibreria Natura Llibres, que serà club de lectura.
