18:59h. Divendres, 22 Setembre de 2017

Núria i Lluís: "Per tot el món hi ha pirinencs que treballen en l'àmbit del piragüisme"

Hem entrevistat per als lectors de VIURE ALS PIRINEUS a la Núria Vilarrubla i el Lluís Grau. Lligats des de ben petits a l’aigua i el riu, avui són responsables de l’organització de les competicions que es fan al Parc del Segre.

La Núria i el Lluís viatgen per tot el món.
La Núria i el Lluís viatgen per tot el món.
 
La Núria va néixer l’any 1959 a Montferrer, va treballar en el món de les assegurances fins el 1991. Durant més de vint anys ha estat la secretària del club Cadí Canoe Kayak. El Lluís va néixer l’any 1963 a Montferrer, va començar a remar als 12 anys al Club Cadí (llavors Sedis Kayak), després va continuar com a entrenador i ara com a directiu de la Federació Espanyola. I des de l’any 1987, a banda de ser parella es dediquen plenament al piragüisme, en la vessant tècnica i de organització. A les estones de lleure els hi agrada esquiar i caminar per la muntanya, plegar bolets i sobretot estar amb la família i els amics. Els dos formen part de la Junta Directiva de la Federació Espanyola de Piragüisme. Amants de la muntanya, els agrada la cuina, viatjar, llegir i passejar.
 
Com vau començar amb tot això?
Núria: Vam començar de la mà dels nostres germans grans, que remaven i estaven a la organització de la Setmana Internacional de Canoe Kayak. Quan van arribar els Jocs de Barcelona, el Lluís en la part tècnica i jo com a secretària, van treballar intensament i des de llavors això va passar a ser la nostra feina.
 
És gratificant viure d’allò que més t’agrada?
Lluís: Realment és una sort poder fer el que t’agrada i si ens pots viure és fantàstic. La veritat, no tens la sensació d’estar treballant.
 
I treballar amb la parella, com ho porteu?
Núria: Com podem... Tenim les piragües ficades a casa i a la feina..., de tant en tant hem de fer l’esforç de tenir temps per altres coses, però tan malament no deu anar perquè portem 28 anys junts.
 
Quines competicions recordeu amb més entusiasme?
Lluís: Sens dubte els Jocs Olímpics sempre són quelcom especial. També recordem especialment la Setmana Internacional, era esport i gresca o potser perquè érem molt joves.
 
Per motius de feina passeu molt temps fora de la Seu?
Núria: Sí, els últims deu anys hem voltat molt, jo al Comitè d’Eslàlom de la Federació Internacional i el Lluís com a tècnic, primer per tota Espanya i després sobretot a Sudamèrica amb els plans de desenvolupament. Algun any hem fet prop de 200 nits d’hotel.
 
Suposo que teniu amics per tot el món? 
Lluís: Aquesta és la millor recompensa del nostre treball, podem dir que tenim casa i amics a molts països, també tenim sempre la casa plena de gent d’altres països... Això és impagable i, a més a més, ajuda molt a entendre com va el món mes enllà de casa nostra.
 
El Pirineu és prou conegut arreu?
Núria: En l’àmbit del Canoe eslàlom, el Pirineu és una referència, per les competicions que es disputen a Pau, Foix i La Seu, però mes enllà d’això, a la gent d’arreu del món el que li sona és Barcelona. A Llatinoamèrica en concret tots els espanyols som “gallegos” i punt.
 
I el piragüisme, és conegut?
Núria: Som un esport minoritari tant a nivell nacional com mundial, però el fet de ser modalitat olímpica permet poder aspirar al màxim i disposar dels recursos suficients per oferir una trajectòria prou atractiva als esportistes que el practiquen.
 
I la Seu d'Urgell, com a fabrica de campions?
Nuri: La veritat es espectacular la feina feta a La Seu en el camp esportiu. Crec que tenim la densitat més alta d’esportistes olímpics per càpita entre el kayak i l’esquí de fons. Però no és només això: tenim pirinencs nascuts i formats a La Seu treballant per tot el món, tècnics, jutges i directius esportius que treballen a l’elit mundial. Això, a més a més de totes les altres modalitats esportives que es practiquen a la nostra ciutat.
 
Us agradaria que Catalunya tingués seleccions nacionals pròpies?
Lluís: El fet de que Catalunya tingui equips propis o no, és feina del polítics. Tot sovint ens demanen als esportistes que ens pronunciem en aquestes qüestions. Nosaltres la gent que treballem en el món del esport, estem acostumats a seguir els reglaments i normes que ens marquen els polítics i si un dia podem competir com a equips catalans, benvingut sigui.
 
Entrevista feta per Santi Miarnau