Aquella aventura de quatre amics

Explicar històries s’ha fet en els darrers 6.000 anys, almenys des que es va inventar l’escriptura, i durant tot aquest temps les pràctiques de lectura han anat evolucionant i canviant.

Després de molts segles, la lectura va passar de ser una pràctica oral i en grup a convertir-se en un exercici silenciós i individual a conseqüència de la introducció de la impremta. Actualment, la lectura silenciosa d’un llibre, un diari o una revista està evolucionant cap a noves experiències de consum textual. Els lectors han passat a ser espectadors i internautes. Però el més sorprenent d’aquests canvis és la rapidesa com s’han fet. El pas de la lectura en grup i oral a la lectura individual es va fer durant diversos segles; la transformació dels lectors tradicionals en espectadors i internautes s’ha fet tot just en aquests darrers vint anys.

Internet ha transformat no només l’ecosistema dels mitjans de comunicació sinó també la manera de llegir i de veure el món. Música, televisió, jocs, pel·lícules..., ara devorem la cultura pop de la mateixa manera que gaudim d’una xocolatina o unes patates fregides: en diminutes perles molt ben empaquetades i fetes per a ser assaborides fàcilment, amb major freqüència i a màxima velocitat. És la cultura de l’snack, i sí, és saborosa i també addictiva.

El panorama actual és complex. La transformació del món editorial i dels mitjans de comunicació ha convertit les revistes en paper, com aquesta, en anacronismes que contrasten amb les dinàmiques imposades per la intel·ligència artificial, les xarxes socials i el metavers. Teòricament, publicacions com VIURE ALS PIRINEUS representen el passat, de la mateixa manera que ho pot ser escriure una carta a un amic, llegir un llibre o anar a comprar al mercat... Però, i si el passat és el futur? Hi ha elements, com els llibres, que tenen prestigi, i un capital simbòlic insubstituïble. I la ràdio? La irrupció de la televisió l’havia de fer desaparèixer i, aquí està, més sòlida que mai.

L’adaptació a l’entorn i la recerca de nous formats ha estat sempre una de les nostres prioritats. Al cap de pocs anys de crear la publicació que teniu a les mans vam veure que hi havia històries que no es podien explicar en tan poques pàgines, hi havia grans reportatges que s’havien de pensar en un altre format, que era el del llibre. Així va néixer el segell editorial Edicions Salòria que des de l’any 2007 ha publicat més de 200 títols de llibres d’història, de reculls d’articles, de novel·les, d’assaig, de poesia i, molt important, de contes infantils pirinencs. Estem convençuts que el futur és avui a les pàgines d’aquests llibres.

En aquest mar de dubtes que avui ens envaeix a tots, en qualsevol professió i àmbit de la vida, tenim poques certeses. I quan n’hi ha alguna, millor celebrar-la. Sabem del cert, per exemple, que avui no podríem recordar vint anys d’història sense l’ajuda de tots vosaltres, sense l’ajuda d’una gran família d’anunciants, d’amics, d’anunciants que ja són amics, de col·laboradors i so- bretot de lectors que ens han fet sempre costat. Fins i tot en plena pandèmia de la Covid, quan estàvem tancats a casa, els anunciants ens van dir que estaven amb nosaltres, que no pensaven marxar i que féssim el que volguéssim teníem el seu suport. I els lectors, que mai ens han fallat (tot i les errades que hem fet, i que fem) anaven a la botiga i al quiosc i preguntaven si la revista VIURE ALS PIRINEUS havia sortit.

Gràcies per aquests vint anys!

Més a Especial 20 anys
Josep Ardanuy-Tarrat - Ex-Coordinador a l’Alt Pirineu i Aran Del departament de Governació de la Generalitat
Especial 20 anys

Pel Pirineu, concertar i pas ferm

Carles Pont Sorribes - Professor del Departament de Comunicació de la Unversitat Pompeu Fabra de Barcelona
Especial 20 anys

Viure pels pirinencs