Tant els que hem decidit continuar residint-hi com aquells que en un moment de la seva vida s’han plantejat fer-se pirinencs, no ha estat únicament per una qüestió sentimental, sinó que hem hagut de sospesar el que comporta “viure als Pirineus”.
Una característica del nostre territori són les seves valls, cadascuna amb personalitat pròpia i amb vies de comunicació complicades pels ports de muntanya; amb unes necessitats comunes però alhora específiques. Unes valls plenes d’oportunitats, amb tradicions, cultura i persones que fan del Pirineu un lloc especial.
Però per molt que estiguem orgullosos sabent que vivim en un lloc especial, de vegades la seva peculiaritat fa que ens sentim allunyats uns dels altres, i que necessitem eines de vertebració del territori. Quantes vegades no hem sentit o hem dit l’expressió: les decisions del Pirineu s’han de prendre des del Pirineu amb una visió de Pirineu.
Vull posar en valor aquests 20 de VIURE ALS PIRINEUS i, alhora, agrair la seva tasca vertebradora i de proximitat
Ho diem perquè volem ser partícips de tot allò que pot influir en la nostra vida. No només les decisions polítiques d’un govern són claus per cohesionar un territori, sinó que les entitats de la societat civil, la mateixa gent que vivim al Pirineu, o els mitjans de comunicació, en som actors necessaris.
Comptar amb uns mitjans de comunicació arrelats al territori, amb periodistes i col·laboradors que hi viuen i el coneixen, és bàsic per entendre i transmetre el que significa ser pirinenc.
És per això que vull posar en valor aquests 20 anys de VIURE ALS PIRINEUS i, alhora, agrair la seva tasca vertebradora i de proximitat; una labor indispensable en un territori dispers però alhora tan unit.
Gràcies per treballar amb aquesta mirada pirinenca i us encoratgem a continuar fent-ho per tots els pirinencs i pirinenques.
Felicitats!
