PRIMAVERA DE LLETRES

Mossèn Farràs ha tornat per salvar la República catalana

L’Albert Villaró més irònic, més extravertit i alhora més íntim, va presentar aquest dimecres a la Seu la seva última novel·la, 'El sindicat de l'oblit' (Columna), davant d'un públic incondicional, fidel seguidor de la seva obra, que omplia la Biblioteca de Sant Agustí.

Albert Villaró Presentació
photo_camera Albert Villaró a la Biblioteca de Sant Agustí de la Seu/Feliu Sirvent

L’Albert Villaró més irònic, més extravertit i alhora més íntim, va presentar aquest dimecres a la Seu la seva última novel·la, 'El sindicat de l'oblit' (Columna), davant d’un públic incondicional, fidel seguidor de la seva obra, que omplia la Biblioteca de Sant Agustí, en el marc de la “Primavera de Lletres”. Villaró va explicar tot allò que no acostuma a dir públicament, va parlar dels millors gintònics, del procés creatiu, de les manies que el persegueixen, dels noms dels seus personatges, dels títols de les seves novel·les i del plaer d’acabar-les i arribar “a l’estat eteri i feliç” del dia de la presentació. Va explicar que sempre escriu les novel·les “a pèl”, sense cap guió previ, sense escaleta i sense re: “Una paraula porta a l’altra i una frase a la següent”. Albert Villaró va dir que no s’acabava de creure els escriptors que diuen que s’ho passen bé escrivint, que “escriure és una feina, és picar pedra, és escalar una muntanya i si no t’agafes al lloc precís tens el perill d’estimbar-te” i haver de fer l’esforç de retornar al punt de la caiguda.

El protagonista d’'El sindicat de l'oblit' torna a ser mossèn Farràs, un veterà lluitador molt respectat, nascut a Tor, a la Vall Ferrera, que s'haurà d'enfrontar a la seva darrera missió i investigar com es va gestar l'Operació Siscló, l'atemptat que posa fi a la vida del general Franco el 18 de juliol de 1936. “Estic esperant amb desfici una querella de la Fundació Francisco Franco, però aquesta gent no llegeixen”, va ironitzar Villaró, tot recordant l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, autor de 'Jo soc aquell que va matar Franco', una altra ucronia farcida també de paral·lelismes amb l’actualitat catalana. Tots dos aconsegueixen perpetrar el magnicidi d’executar Franco en la ficció i ho fan a trets: l’un, el 1975; l’altre, el 1945.

Durant el procés de creació de la novel·la, l’historiador i arxiver va afirmar que “hi ha moments de deliri” i quan la trama es troba còmodament instal·lada l’any 1936, en el moment que es comença a planificar l’’operació Siscló’, el passat torna a irrompre amb tota la força l’any 1975 i mossèn Farràs es veu obligat a tornar per salvar la República catalana i acabar amb els errors que es van cometre amb anterioritat. El sindicat de l’oblit és una petita cèl·lula clandestina que no figura a cap organigrama de l’Oficina d’Informació i Intel·ligència de la República catalana i que vist els moviments geopolítics que hi havia per tot Europa, “intenta corregir el curs de la història amb petites accions de micro sabotatge, per dir-ho ras i curt”.

Quan va començar a escriure la novel·la, Villaró reconeix que no sabia cap a on aniria l’‘operació Siscló’ i tampoc qui l’ordenava, “aquesta és precisament la gràcia de l’escriptura, el contrari seria una simple redacció”. La novel·la és una ucronia, com ho era “Els ambaixadors”, que com diuen els teòrics ve a ser una variant de la ciència-ficció, però Villaró no hi acaba d’estar d’acord, reconeix que això dels gèneres literaris l’incomoda molt i que la seva no és una novel·la de ciència-ficció. “De ficció n’hi ha més aviat poqueta, n’hi havia més als ‘ambaixadors’ quan havia d’aprendre a fer funcionar una bomba de plutoni, “que peta diferent de les d’urani”. La ucronia - o frontissa John Barr - és el que passa quan s’escull un moment del curs de la història “per clavar una agulla i dir, a partir d’aquí això que va anar d’aquesta manera, ara va d’aquesta altra”.

En el cas d’‘Els ambaixadors’, la història canviava just la tarda del 6 d’octubre del 34. El General Batet, que era el capità general de la quarta regió militar, estava a punt d’ordenar la repressió contra l’aixecament de Companys, en el marc d’aquella revolució d’octubre que tenia el front a Astúries. Mentre Domènec Batet s’afaitava al lavabo de Capitania, va reconèixer la seva imatge al mirall entelat, era al penal de Burgos i anava descalç caminant cap a l’escamot d’execució. A la imatge del mirall també s’hi veia Franco, que era qui van ordenar la seva execució i “aleshores Batet comença a lligar caps”, creu que és un avís de la providència i decideix posar-se al servei de la nova República catalana. A partir d’aquest moment canvia la història de Catalunya i la història d’Europa i de retruc canvia la història del món. L’any 75 la novel·la corregeix la història de la crisi dels míssils de Cuba, l'arribada a la lluna únicament dels russos en lloc dels americans i també narra una guerra freda ben diferent de la que va succeir en realitat i que es va resoldre d’una altra manera.

Albert Villaró va explicar que s’ha sentit a dir més d’una vegada que és un “maniàtic” amb la qüestió dels títols. “No hi ha novel·la sense títol i per anar bé el títol ha de ser-hi abans que res”, va assegurar. En el cas d’’El sindicat de l'oblit', el títol no va aparèixer fins a la pàgina 40, “a partir d’aquell moment ja em vaig quedar tranquil, ja tenia títol, ja tenia novel·la i ja podia continuar per un camí més o menys segur”. Té tres o quatre títols decidits per a les novel·les que vindran, “un cop tinc el títol, és com si ja l’hagués escrit”. La pròxima es dirà ‘La companyia nòrdica’ i el protagonista no serà l’inspector Boix. Queda dit.

A 'El sindicat de l'oblit' torna a aparèixer Josep Pla, però qui hi té un paper molt destacat és Josep Mir Rocafort “Fassman”, el mentalista i hipnòleg de Sort. “Fassman té una intervenció estel·lar, reconec que és un moment que se me’n va anar l’olla” , es tracta d'una escena memorable de la tele en blanc i negre als estudis de ”Prado del Rey-Madrid”. I és que les novel·les es fan així, “a vegades de moments d’introspecció, altres d’acció i altres d’anades d’olla”.