PATRIMONI

El Govern d'Andorra recupera dos escenes de les pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella

Les negociacions amb la família Bosch han permès arribar a un acord per a l’adquisició de les dos pintures per 2,75 milions euros. 
pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella 3
photo_camera Xavier Espot i Mònica Bonell durant la presentació de les pintures murals de l’església de Sant Esteve / SFGA

El cap de Govern d'Andorra, Xavier Espot, i la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, han anunciat aquesta tarda la recuperació de dos escenes de les pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella. En concret, es tracta d’El bes de Judes i La flagel·lació, que formen part de dos col·leccions privades de la família Bosch. “La recuperació de les pintures és de gran rellevància per a Andorra i una mostra fefaent del compromís del Govern amb el patrimoni cultural”, ha assegurat Xavier Espot durant la roda de premsa de presentació de l’acord.

El cap de Govern, a més, ha remarcat que “el retorn de béns culturals que, en algun moment, van sortir del país és una acció necessària, perquè enforteix el nostre patrimoni i la nostra identitat cultural i, a més, és un mandat de la Llei del patrimoni cultural d’Andorra.” En aquest punt, Espot ha volgut recordar que la venda dels frescos fa gairebé 100 anys “no es tracta d’una apropiació il·legal, sinó d’una compra duta a terme amb els permisos escaients –en concret, el permís del bisbe d’Urgell, Justí Guitart–, feta en una època en què la relació amb el patrimoni, la seva valoració i la seva gestió, eren molt diferents”.

L’acord amb la propietat es materialitza en un contracte de promesa de compravenda, que es va signar dimarts i que té una validesa de sis mesos. Segons ha explicat Mònica Bonell, el treball dels equips del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports, els informes tècnics i les negociacions han permès arribar a un acord per a l’adquisició de les dos pintures per 2,75 milions euros. Una xifra que és inferior a la darrera taxació feta per un expert independent i que situava el valor econòmic de les dos peces en una forquilla de preus entre els 2,9 milions d’euros i els 3,5 milions d’euros.

Pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella 1
El bes de Judes / SFGA

Un cop tancat l’acord, caldrà fer efectiva la compra i el retorn de les pintures al Principat. “En aquests moments, estem acabant de decidir quina ha de ser la seva ubicació definitiva. En qualsevol cas, les pintures han de situar-se en un lloc que garanteixi la seva conservació i que, al mateix temps, permeti l’accés al públic”, ha relatat la ministra de Cultura.

L’anunci de la recuperació de les dos pintures de Sant Esteve s’ha fet disset anys després de l’arribada dels frescos de Santa Coloma al país. Xavier Espot ha assegurat que aquest acord “és també rellevant per un altre motiu, que transcendeix les nostres fronteres, i és que a partir de la seva adquisició per part del Govern d’Andorra, el conjunt de les pintures murals de Sant Esteve estaran totes elles en mans d’institucions públiques”. Amb l’excepció de La flagel·lació i El bes de Judes, les pintures murals de Sant Esteve d’Andorra la Vella es troben a dia d’avui, o bé al Museu Nacional d’Art de Catalunya, o bé al Museu Nacional del Prado a Madrid.

Cronologia de l’acord

L’any 2008 el Govern va iniciar el contacte amb la família propietària de les pintures. Llavors la taxació feta per dos experts en obres d’art van situar el valor de compravenda de les pintures en 3,8 milions d’euros: El bes de Judes es va valorar aleshores en 2,1 milions d’euros, mentre que La flagel·lació es va valorar en 1,7 milions d’euros.

Durant aquests anys, les negociacions han passat per diferents fases, però havien quedat aturades durant una dècada per manca d’acord entre les parts sobre el preu d’adquisició.

L’any 2023, la iniciativa de la família va confluir amb la voluntat del Govern de recuperar aquestes pintures, fet que va brindar l’oportunitat de reprendre les converses amb els propietaris de les pintures. A banda de les trobades amb la família, durant la negociació des del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports s’ha comprovat l’estat de conservació de les pintures.

pintures murals de l’església de Sant Esteve d’Andorra la Vella 2
 La flagel·lació / SFGA

La nova valoració econòmica ha estat feta per Albert Velasco, doctor en Història de l’Art, professor de la Universitat de Lleida i membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. En aquesta ocasió, l’expert ha situat el valor econòmic de les dos peces en una forquilla de preus que va dels 2,9 milions d’euros als 3,5 milions d’euros. Tot i que finalment s’ha tancat un acord de compravenda entre el Govern i la propietat per un valor de 2,75 milions.

Valor cultural de les pintures

Les pintures de Sant Esteve d’Andorra la Vella són un exemple únic al Principat, degut a la temàtica que representen i a l’estil emprat. Aquest es coneix com a estil 1200 o croat, i es caracteritza per un tractament de les formes més humanitzat, expressiu i carregat de moviment, que representa una transició entre el romànic i el gòtic. A més a més, la riquesa de les representacions es veu accentuada per un intent de crear profunditat i perspectiva per donar més solemnitat al conjunt.

La riquesa de detalls a les pintures és la que permet relacionar el conjunt de Sant Esteve amb el de ciutats europees, sobretot italianes, on hi va haver colònies d’artistes bizantins i a través de les quals es van filtrar els models artístics que després van arribar a la regió dels Pirineus i, per tant, a Andorra.

Els dos fragments recuperats, juntament amb la resta d’escenes que formen el conjunt (Sant Lluc evangelistaEl lavatoriEl Crist dels ImproperisL’anunciació a ZacariesLes fonts del riu Jordà i sanefes amb fulles d’acant de tradició clàssica), estan realitzats a partir d’una tècnica mixta, amb una base al fresc sobre morter de calç. L’any 1926 totes van ser arrencades a través de la tècnica coneguda com a l’strappo.

Per les qualitats artístiques i estilístiques del conjunt, la recuperació d’aquests dos fragments representa una fita important per a Andorra, ja que permet situar Andorra al bell mig del context artístic medieval europeu.