LLIBRES

Cercadors de Llegendes: El secret de la botiga de llaminadures

De petit creia que no m’agradava llegir.

No era l’únic. Gairebé tots els meus companys de classe preferien mirar el sostre i buscar teranyines abans que agafar els llibres que ens manava l’escola. No teníem gaire criteri analític, l’únic que sabíem era que llegir ens avorria. Potser era la correcció dels personatges que ens feia difícil connectar amb ells, o les descripcions llarguíssimes, o els perills de pa sucat amb oli...

albert-ok
photo_camera Alberto Casamayor, al centre històric de la Seu, escenari de la seva darrera novel·la.

Un estiu, a casa de la padrina, jugant a amagar-me vaig descobrir uns còmics del meu tiet. Eren de “El Hombre Máquina” i “Los Eternos”, i encara que mai n’havia sentit a parlar tenien l’etiqueta prohibitiva de “Historias Gráficas para adultos”. Amb por que em descobrís la padrina, vaig començar a llegir. I no vaig poder aturar-me. La intriga i l’aventura m’empenyien, la narració grandiloqüent, els diàlegs descarats, la tensió de les històries tibaven de mi, em feien desitjar traspassar el paper i materialitzar-me en els personatges d’aquella ficció tan intensa que per mi era real.

Quan em poso a escriure qualsevol història, desitjo provocar en el lector allò que aquelles llunyanes lectures van provocar en mi. Cercadors de Llegendes són un vehicle per a la diversió, un carrusel d’aventures que pretén fer perdre al lector (jove i no tan jove) la noció del temps, que desperti el desig per la lectura sense que s’adoni que està llegint, portant-lo fins allà a on les seves expectatives encara no han arribat.

Potser ja coneixes els Cercadors de Llegendes, si és així sabràs que són dos nens de deu anys, la Júlia (de Montellà) i l’Arnau (de Barcelona, que ha vingut a viure a Montellà fa poc). Ella és descendent d’una trementinaire que amagava molts secrets, alguns màgics; ell no creu en res sobrenatural fins que... rep la visita d’un fantasma.

albert-ok1
L'escriptor, en un dels escenaris de la seva darrera novel·la.

Així com la primera aventura dels Cercadors, L’Udol del bosc, que té lloc a Montellà, la Júlia i l’Arnau s’han d’aventurar al bosc a buscar a un ésser místic, a la segona, Fugiu de la lluna plena, ubicada entre Talarn i Tremp, són empaitats per una maledicció centenària que amenaça de transformar-los en monstres, aquesta tercera aventura, El secret de la botiga de llaminadures transcorre sobretot a la Seu d'Urgell, i... No m’agrada parlar de les meves novel·les abans que les hagin llegit perquè qualsevol comentari pot desvetllar una sorpresa que faci minvar l’emoció, però sí us puc dir que en aquesta ocasió uns éssers foscos de qui segurament ja heu sentit a parlar, vindran a buscar als Cercadors a casa seva.

Imagina-t’ho! Estàs dormint al teu llit i algú des de la finestra de l’habitació, amb mirada hipnòtica, et demana permís per entrar. Venen a per tu i ningú no pot ajudar-te! Ningú tret del teu millor amic o de la teva millor amiga.

No és una aventura amb l’etiqueta d’“Històries per a adults”, però... així entre nosaltres, i aprofitant que ningú no ens veu... un adult podria llegir-la i gaudir-la de la mateixa manera que un lector jove!

Als Cercadors de Llegendes, a més d’alguns ensurts també hi ha intriga, màgia i misteri, diversió, dos amics que s’ajuden sense dubtar-ho (bé, o de vegades, dubtant una mica...) i moltes, moltes emocions.

Ara, depèn de tu. Què, t’atreveixes amb El secret de la botiga de llaminadures?

Alberto Casamayor