Durant uns mesos i fins el 24 de març de 2024, a la sala d'actes de l'ajuntament, el museu ofereix una exposició temporal que porta per títol "Cerdanya Flashback, imatges d'abans i d'ara. La transformació del territori a través de la fotografia" que compta amb la col·laboració de l'Arxiu Comarcal de la Cerdanya.
A través d'una desena de plafons i 122 fotografies es repassen diferents àmbits de la història de la comarca en els darrers 122 anys. Les fotografies s'acompanyen de textos curts amb l'objectiu de fer un repàs breu però intens de la vida econòmica, social i cultural de la comarca que abasta des de principis del segle XX fins a l'actualitat.
Els més nostàlgics hi reconeixeran alguns indrets que l'evolució implacable de la societat i del territori ja ha esborrat per sempre però ens queda la fotografia per recordar-ho. Així doncs, podrem admirar velles estampes dels pagesos i pageses que a principis del segle XX es trobaven al mercat de Puigcerdà els dimecres i els diumenges i, de passada, la feien petar una mica al carrer o en els bars i cafès.
Es parla, també, de la progressiva transformació de la casa cerdana a mesura que va anar canviant el tipus d'economia, per la qual cosa la ramaderia formada per ovelles i cabres va anar sent substituïda per cavalls i vaques que demanaven més espai.
Les muralles de Puigcerdà van desaparèixer per donar pas a les grans cases que es començaven a construir els primers estiuejants a l'entorn de l'estany i l'urbanisme de la vila quedà totalment transformat amb carrers i avingudes més amples. Per aquest motiu, els grans horts que envoltaven la població van desaparèixer sota el ciment que de mica en mica els engolia.
Les muralles de Puigcerdà van desaparèixer per donar pas a les grans cases que es començaven a construir els primers estiuejants a l'entorn de l'estany i l'urbanisme de la vila quedà totalment transformat amb carrers i avingudes més amples. Per aquest motiu, els grans horts que envoltaven la població van desaparèixer sota el ciment que de mica en mica els engolia
Els estiuejants, un segment de població cabdal pel desenvolupament de la comarca en aquell temps, necessitaven un lloc de trobada ben diferenciat dels llocs habituals d'on ho feien els veïns i veïnes autòctons i aquesta necessitat va cristal·litzar amb la construcció del casino ceretà on tenien lloc grans esdeveniments artístics.
Hi veurem l'evolució de les infraestructures que en aquests 122 anys es van fer necessàries: l'arribada del tren, la construcció de ponts, de túnels, de carreteres, del nou hospital transfronterer i el nou escorxador...
També hi ha espai per a algunes reflexions de cara al futur a l'entorn de l'economia, la multiculturalitat i la política, tot plegat il·lustrat amb fotografies moltes d'elles inèdites que ajuden a contextualitzar cada moment. Es tracta d'una magnífica oportunitat i, per què no, una bona excusa, per visitar el sempre actiu Museu de Llívia.
Núria Boltà
