COMUNICACIÓ

El Grup de Recerca de Cerdanya debat a Puigcerdà sobre “Els mitjans de comunicació locals al Pirineu”

Ha tingut lloc aquest dissabte, 21 d'octubre, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà.
GRC debat Mitjans Comunicació 1
photo_camera Debat a Puigcerdà sobre “Els mitjans de comunicació locals al Pirineu” / @recercacerdanya

Aquest dissabte, 21 d'octubre, ha tingut lloc a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà, la taula rodona titulada: “Els mitjans de comunicació locals al Pirineu”.

Hi han participat: Jofre Figueras (periodista de Pirineus TV), Jordi Pardinilla (Àrea de Comunicació de l’Ajuntament de Llívia i periodista) i Jordi Palomino (historiador i regidor de Comunicació de l’Ajuntament de Puigcerdà). Va moderar la taula, Enric Quílez, president del Grup de Recerca de Cerdanya.

En primer lloc, el Jofre Figueras va mostrar un Power Point tot fent una introducció als diferents mitjans de comunicació locals presents al Pirineu. A continuació, es va tractar el tema central del finançament. D’una banda, alguns creien que, igual que es financen altres mitjans majoritaris en l’àmbit de Catalunya, els poders públics també haurien d’invertir una certa quantitat en el finançament dels mitjans locals del Pirineu. Altres, en canvi, consideraven que això condicionaria l’objectivitat i la llibertat de premsa dels mitjans i que cal cercar altres formes de finançament per a aquests.

Mitjans-Comunicacio-2
Debat a Puigcerdà sobre “Els mitjans de comunicació locals al Pirineu” / @recercacerdanya

Aquesta manca de finançament produeix que, molts cops, els periodistes no puguin aprofundir en les notícies ni fer reportatges d’investigació, simplement, perquè no tenen prou hores ni cobren per aquestes tasques. Però tots estaven d’acord que la premsa ha d’exercir un cert control sobre els poders públics a fi de garantir la transparència democràtica.

Els mitjans, però, també han de fer una funció de servei, donant notícies locals sobre actes culturals, talls de carreteres o obres realitzades, per posar uns exemples.

Sobre el contingut de les informacions, es va considerar de manera força unànime que, quan la informació sobre el Pirineu prové de mitjans exteriors a aquest i són de caràcter generalista, sovint es destaca l’anècdota folklòrica per sobre de la informació seriosa. Així, es va posar com a exemple el segrest de l’oca Gertrudis a Martinet, que va originar un fort rebombori mediàtic o les notícies que es van difondre aquest estiu sobre cert personatge llivienc que es dedicava al tràfic d’estupefaents malgrat la seva avançada edat.

També es va reflexionar sobre la necessitat de no deixar buits informatius que puguin aprofitar els intrusos del sector, cert tipus de pseudoperiodistes, així com de la cada vegada més preponderància de notícies de salsa rosa als mitjans generals o de fake news a les xarxes socials, on s’informa cada cop més gent, sense cap mena de qualitat informativa o de contrast sobre la veracitat de les notícies.

La taula es va cloure amb un seguit de preguntes i reflexions per part del públic assistent.