Com cada any, la Seu d’Urgell rememora el 20 de gener, festivitat de Sant Sebastià, el seu vot de poble a través de la Germandat que porta el nom del sant. La Seu, com moltes altres poblacions catalanes, sota els estralls de la pesta a mitjan segle XIX va posar-se sota l’advocació de Sant Sebastià, patró que s’invocava per a salvar-se del còlera.
La Germandat de Sant Sebastià de la Seu d'Urgell ha encetat aquest divendres el programa d'actes que la centenària entitat ha preparat per a la celebració d'enguany i que es duran a terme al llarg de deu dies. El filòsof urgellenc Xavier Antich, actual president nacional d'Òmnium Cultural, ha estat l’encarregat de pronunciar el pregó de festes. Davant d'un auditori que omplia el local del carrer de Garriga i Massó, acompanyat del Germà Major Antoni Gasset i de l'alcalde Joan Barrera, Antich ha fet un repàs històric, ha parlat del context social de la ciutat d'Urgell durant els anys de la fundació de l'entitat "solidària i compromesa" i ha lloat l'existència d'una institució com aquesta. "La història de la Germandat de Sant Sebastià és la història de la Seu, és la nostra història" ha afirmat, destacant que el paper dels seus membres ha estat clau, "gent compromesa, activa i implicada en la vida de la ciutat".
Tres rareses admirables
Xavier Antich ha detallat tres aspectes que des de petit l'havien fascinat de la Germandat de Sant Sebastià, "totes tres d'una raresa admirable". La primera és la continuïtat ininterrompuda des que es va crear el 1855, "poca broma, estem parlant de 169 anys de continuïtat ininterrompuda" i ha apuntat: "costa molt fer coses, però encara costa molt més que les coses durin, perquè tenen a veure amb el compromís, la continuïtat i la perseverança, que són qualitats molt pròpies del país i de la Seu".
La segona "raresa" és que l'entitat va néixer i créixer per la iniciativa de la gent, "això que avui de manera una mica pedant anomenem la societat civil", al marge de les institucions i dels poders polítics. "Aquesta iniciativa de la gent, n'és també la seva fortalesa", ha afegit. Antich ha remarcat la fortalesa de la Germandat i el fet que la institució passés per dos repúbliques, per dos dictadures, per períodes de democràcia interrompuda, per règims de tota mena i, per tant, per circumstàncies polítiques i institucionals molt diferents "i malgrat tot ha mantingut la continuïtat de treballar sempre per la gent i per la ciutat".
"Sense la Germandat de Sant Sebastià no tindríem la Seu que tenim avui".
La tercera "raresa" que Xavier Antich ha volgut subratllar és el fet que "va ser creada per ajudar als altres, per ajudar als veïns i a les veïnes, i això és molt gran". La Germandat sempre s'ha definit per l'altruisme i per la generositat, "ho practicava al segle XIX i ho practica al segle XXI". Antich ha parlat dels orígens de la Germandat de Sant Sebastià i referint-se al context social dels anys de la seva fundació, ha recordat que es va crear amb la participació de 124 germans, en un moment en què la Seu vorejava els 3.000 habitants, això vol dir que una de cada 25 persones era membre de l'entitat de Socors Mutus, "un fet que ens permet pensar que sense la Germandat de Sant Sebastià no tindríem la Seu que tenim avui".
En finalitzar el seu parlament, Antich va rebre de mans del Germà Major, Antoni Gasset, uns obsequis d'agraïment, en aquest cas les reproduccions a escala de l'Abd al-Ramhan i la Constança, els gegants vells de la Seu d'Urgell que l'any passat van complir 80 anys, i el llibre "Històries de la Seu" d'Edicions Salòria, que recull els articles divulgatius que Elvira Farràs va escriure, al llarg dels anys, per al programa de festes de la Germandat de Sant Sebastià i per a altres publicacions. Després del pregó, a les 9 del vespre, els membres de la Germandat han assistit a la tradicional torrada de pa amb allioli codonyat i d'altres complements, al Centre Cívic El Passseig.
