24.05.2018 |
Viure als Pirineus

Peramola recupera la seva història

Aquest dissabte, dia 27 de gener de 2018, la vila de Peramola va donar el nom de «Plaça 25 de gener de 1714» a una plaça interior del nucli urbà, «En memòria», tal com es llegeix al text de la placa commemorativa, «dels peramolins que van lluitar i morir en defensa de les llibertats nacionals de Catalunya»

El públic seguint atentament les paraules de Francesc Serra. (Foto: Àngels Navarro)
El públic seguint atentament les paraules de Francesc Serra. (Foto: Àngels Navarro)
Peramola recupera la seva història

Una data, la del dia 25 de gener de 1714, en què la vila de Peramola va viure, probablement, la tragèdia més gran de la seva història. Els peramolins havien pres part, d’una manera molt activa, en la revolta que diversos pobles de Catalunya havien dut a terme cap al final de la Guerra de Successió —Sant Martí Sarroca, Martorell, Esparreguera, Oristà, Arbúcies...—, en veure’s obligats a pagar a l’exèrcit borbònic el tribut de les quinzenades. Un tribut  que, a més de ser injust i arbitrari, significava càstigs per als pagesos que no el podien pagar.

La repressió que aquell 25 de gener va patir la vila de Peramola, en entrar-hi militarment el brigadier borbònic Josep Vallejo, fou escruixidora, amb gent degollada, gent penjada i el colofó, per acabar de reblar el clau, de calar-hi foc. Ho detalla amb brutal claredat el comunicat de guerra que el militar Jean-François-Nicolas Bette, marquès de Lede, va enviar al rei Felip V pocs dies després dels fets: «Don Joseph de Ballejo a socorrido a Oliana y de camino atacó a una partida de reveldes que havia en el lugar de Peramola, los que hizo pasar a cuchillo que mandó aorcar pegandole fuego despues esto a dicho lugar, y espero que con estos exemplares dentro de poco estará todo quietto».

Uns fets històrics que van ser recordats i glossats per Gemma Orrit, alcaldesa de Peramola, l’historiador Francesc Serra i el poeta Josep Espunyes —autor del poema que reproduïm, imprès a la placa—, acompanyats de la senadora Anna Azamar i el diputat Francesc Viaplana, juntament amb una nombrosa participació ciutadana.

               Peramola, 25 de gener de 1714

                   L’enemic, nombrós, avança.

                   Cauen muralla i portals.

                   Pengen homes de dogals.

                   Fou terrible la matança.

                               -----

                  El Borbó, dimoni gal,

                  destil·là set de venjança:

                  la unió d’Espanya amb França

                  va devastar aquest veral.

                             -----

                  Al cap dels anys, tanmateix,

                  pels carrers que sang corria,

                  a poc a poc hi reneix

                          -----

                 ço que el Borbó no hi volia:

                 l’oneig de les quatre barres,

                 de groc o blau estelades.

                                               Poesia de Josep Espunyes

Comentarios