Fa poc un assenyat polític de dretes de la Seu suggeria públicament que convindria que anéssim superant la distinció ideològica entre "dretes i esquerres". Més o menys al mateix temps un altre assenyat polític urgellenc, aquest nominalment d'esquerres, comentava en privat que proposar destinar 880.000 € del pressupost municipal a polítiques d'habitatge era una iniciativa "ideològica" i poc realista. Les dos ocurrències no anirien més enllà de l'anècdota fora de lloc -en el temps de la revifada de l'extrema dreta i de la catàstrofe de l'habitatge- si no fos perquè són un indici de cap on comença a bufar ara el vent de la política a la capital de l'Alt Urgell. Un vent que semblaria que vol recuperar conceptes que pensàvem anacrònics, com "sociovergència", "equidistància" o "govern dels experts".
Fa poc un assenyat polític de dretes de La Seu suggeria públicament que convindria que anéssim superant la distinció ideològica entre "dretes i esquerres".
És cert que, si ens fixem en la part central de l'espectre polític d'aquí i de fora, la diferència dreta/esquerra sembla avui dia més difuminada que mai, sobretot si la comparem amb distincions més precises i amb contingut ideològic més gran, com a conservador/progressista o, si ho fem estirar, com liberal/marxista. Fa temps que els i les habitants de l'espectre polític del difús centre se senten més còmodes parlant de gestió que de política, de prosperitat compartida que de redistribució de la riquesa, d'alliberar la iniciativa privada que de blindar i fer complir drets laborals. I, tanmateix, i per molt que es vulgui negar o dissimular, la gestió pública sempre respon a criteris polítics. Destinar recursos públics a incentivar una iniciativa privada que no és no tan privada i a generar una prosperitat que no és no tan compartida, per exemple, té darrere una ideologia que no és gaire difícil d'identificar.
Prioritzar la instal·lació de càmeres de seguretat en espais públics o incrementar la plantilla policial en detriment de disposar de més habitatge públic no és gestionar de manera més eficient les finances públiques: és optar per un model de política i per una ideologia determinats.
De la mateixa manera, prioritzar la instal·lació de càmeres de seguretat en espais públics o incrementar la plantilla policial en detriment de disposar de més habitatge públic no és gestionar de manera més eficient les finances públiques: és optar per un model de política i per una ideologia determinada. De fet, per un model i una ideologia repressius i immobilistes, és a dir, de dretes. De la mateixa manera, negar-se a permetre que els ciutadans i les ciutadanes decideixin democràticament com invertir un percentatge del pressupost públic, ni que sigui un minso 1%, respon a una visió política paternalista i poruga, és a dir, de nou de dretes. Podríem acumular els exemples, però al final tots apuntarien a la mateixa direcció: gestionar la res publica implica inevitablement prendre decisions que no són tècniques, sinó polítiques. En darrera instància, implica decidir entre polítiques de dretes i polítiques d'esquerres.
Gestionar la res publica implica inevitablement prendre decisions que no son tècniques, si no polítiques. En darrera instància, implica decidir entre polítiques de dretes i polítiques d'esquerres.
Mentre esperem a veure cap a on ens acaben portant els nous vents ideològics a la Seu una cosa està clara, bufen amb força de la banda dreta. I aquest sobtat canvi de la direcció del vent ens fa sospitar si no serà que allò que l'alimenta potser no és tant la solemnement proclamada voluntat d'una gestió eficient com la por no confessada als efectes polítics del vendaval que, com sabem, se'ls està gestant encara més a la dreta als polítics-gestors de la suposada centralitat "apolítica". Un vendaval que, com veiem en altres llocs, se'ns pot emportar moltes coses per endavant. I l'error de càlcul aquí, com també veiem en molts llocs, és que plegar veles o, encara pitjor, orientar-les a favor d'aquest vendaval, no el debilitarà: ben al contrari, el farà encara més fort.
Xavi Cava
Llicenciat en filosofia i periodisme i cupaire
