Comencem en l'àmbit històric, com deia l'etnògraf català Joan Bellmunt i Figueras, creu de Sant Jordi 2001, “cap més comarca no ha tingut la importància de l'Alt Urgell en el conjunt del Principat i de la seva evolució. Aquest reconeixement cal fer-lo públicament i en veu alta”.
Encara que segurament fos a base d'espases, els nostres avantpassats allargaven el seu poder molt més enllà de les costes del Cadí, el Boumort i el Port del Comte, baixant cap a les planes lleidatanes, creuant els terrers dels Monegres, transitant a banda i banda del paupèrrim Eix Pirinenc N-260 i arribant fins a les costes d'Almeria. Una Seu que fou capital "regent" d'Espanya per alguns i per alguns moments i que va tenir la força suficient per a despertar un debat sobre la capitalitat de la província amb la mateixa Lleida.
Potser no tenim potencialitat?
En l'àmbit natural no tenim res a envejar a les altres comarques pirinenques, menys encara en l'àmbit cultural o arquitectònic, i si parlem de potencialitat turística, tret de pistes d'esquí alpí, tenim atractius que superen en molts aspectes a les nostres veïnes.
I si parlem de talent, no tenim res a envejar a cap regió d'Europa, un talent amagat, d'empresaris i emprenedors que no acostumen a presumir i que treballen des de la humilitat i l'anonimat, molt propi de la mentalitat de muntanya i d'interior, el qual he anat descobrint de manera minuciosa en la meva tasca de prospector empresarial i que no para de sorprendre'm cada dia. Emprenedors que en fan vint i m'expliquen una o cap, emprenedors que si fossin a Barcelona en farien una i n'explicarien cent.
No fa tantes dècades l'Alt Urgell tenia una economia prou atractiva per a ser un territori receptor d'immigrants de proximitat i de llunyans racons ibèrics, mentre les fàbriques s'omplien de treballadors que feien electrodomèstics “pensats amb el cap”, formatges i mantegues, canyes de pescar i centenar d'altres articles que s'enviaven arreu. Fins i tot els nostres rics veïns, anhelaven baixar a sembrar a les planes de l'Urgellet, fugint dels bancals i els pedregals, alhora que els seus prohoms posseïen segones residències a la Seu d'Urgell, en la cerca d'una injecció de modernitat, cultura i saber que no es trobava riu amunt.
Parlar de què ens ha portat aquí és segurament un debat inacabable, ple de raons i visions diferents, però si jo hagués de donar un motiu, diria que es va optar pel camí fàcil i l'immobilisme, deixant el futur en mans i factors aliens, nacionals i estrangeres, amb el beneplàcit d'una petita part de la població que necessitava i necessita mantenir l'status quo, que prou bé els ha funcionat.
Aquest problema encara es fa evident amb la manca de sentiment de pertinença a la comarca, molt allunyat del que passa a l'Aran, la Cerdanya o el Pallars, on hi ha una forta identitat que s'alinea a la comarca i que reforça l'evolució social i econòmica.
On estem?
Feu una prova i demaneu a persones de fora l'entorn pirinenc que ens situïn al mapa, us sorprendrà la dificultat d'ubicar-hi l'Alt Urgell i veureu com moltes d'elles orientaran els seus pensaments entre Tàrrega i Mollerussa, comarques que fora de part del seu nom, poc tenen en comú amb la nostra.
Ben diferent és la situació de la Vall d'Aran, la Cerdanya, l'Alta Ribagorça i el Pallars, sobretot el Sobirà. Només cal fer una petita cerca a Google Trends per veure la diferència de resultats obtinguts amb els noms de les comarques. La Cerdanya és a molta distància la paraula més buscada a Google, seguit de la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l'Alt Ribagorça. Si busquem les paraules en castellà, la paraula més buscada és de lluny El Valle de Aran, seguit de La Cerdaña. En tots els casos, l'Alt Urgell és la menys cercada.
Ara no es tracta de cercar culpables sinó cercar accions a futurs que passin per revertir una situació que afecta en gran mesura a l'economia i la qualitat de vida de la nostra terra.
Que podem fer?
La primera acció per a fer un canvi de rumb de la comarca seria crear una marca i seria molt recomanable, des del meu punt de vista, començar per canviar-li el nom amb una altre que incorporés PIRINEU.
Una marca ben desenvolupada permetria identificar el territori, situar-lo en el mapa, diferenciar-lo de la resta, ressaltar-ne els aspectes únics, els atributs i atractius principals, augmentant-ne la visibilitat i el reconeixement, dotant-la de caràcter propi.
Una marca que hauria de ser coherent amb la singularitat i la imatge de la comarca, capaç de transmetre les virtuts, els valors i les qualitats, generant confiança. Aquest fet que influiria en la percepció dels visitants però també dels residents ja que ajudaria a crear una identitat distintiva i enfortir el sentit de pertinença, generant un sentiment d'orgull i motivació per a participar activament en la vida de la comunitat, impulsant el desenvolupament comarcal i la cohesió, social i contribuint a la preservació i conservació del patrimoni cultural i natural.
En resum, l'Alt Urgell avui necessita una marca, si bé cal tenir en compte que la seva creació requerirà de molta humilitat, temps, esforç i implicació de la majoria eels sectors econòmics, socials i polítics.
Tres cites com a reflexió final:
-"Al final del dia, no es pot governar un país si es pensa constantment en el 20% de persones que estan en contra de tot." Margaret Thatcher
-"Si no tens marca, no existeixes." Tom Peters
-"No podem resoldre els nostres problemes amb la mateixa mentalitat que van utilitzar quan els van crear." Albert Einstein
