Opinió

Rovellons

Aquest any és any de bolets. No ha plogut gaire, però és any de bolets. La natura té això: temperatura adequada, una mica de puja quan toca... i boom!, explosió de bolets. I aquí, al bosc de mitjana alçada, a les obagues humides, el rovelló és el rei. Que diguin el que vulguin, que si ceps, que si moixerons, mocoses, fredolics..., el rovelló és l'amo i senyor.

Vermell ataronjat, verdós, molsós, té un magnetisme màgic. Quan el veus, mig amagat sota fulles seques de pi, o cobert de molsa dins una boixera fosca, l'ull fa una foto instantània, la retina registra el taronja filetejat de marró i allà es queda fins que a la nit tanques els ulls i torna la imatge gravada, la fotografia efímera.

Vermell ataronjat, verdós, molsós, el rovelló té un magnetisme màgic

A la boca és fresc, carnós, amb regust de bosc, i fet a la llosa (modalitat que avui quasi no s'utilitza), amb all i julivert (poc julivert, eh) és magnífic, insuperable, memorable. I com descriure l'olor, l'aroma... perfum lleugerament ataronjat?, una mica àcid? No sé, és difícil descriure una olor, en tot cas sí que et transporta al passat. Tanques els ulls i ensumes, i de vegades, en la solitud i el silenci del bosc, tornes a ser aquell noiet de quinze anys que trepitjava fulles seques i pensava en els misteris de la vida, una vida per descobrir. Has viatjat al passat d'una ensumada.

Tanques els ulls i ensumes, i de vegades, en la solitud i el silenci del bosc, tornes a ser aquell noiet de quinze anys que trepitjava fulles seques i pensava en els misteris de la vida, una vida per descobrir

També el vent hi juga en aquest festival dels sentits. L'airet de la tarda belluga les branques dels pins i la remor que provoca es confon amb la del motor d'un cotxe que passa allà baix, lluny, prop del riu. El tacte és aspre o suau, com una pell de préssec, segons com l'acaronis, i el pinte t'impregna els dits d'un roig vinós.

          (Foto: Sarah De Vlam)

I per posar un toc picant en aquest menú dels sentits dedicat al rovelló, o per espatllar el poema, haig de dir que el rovelló té un problema: no té sexe, o és sexe en ell mateix, o no sap molt bé com definir-se. No sap si és queerintersexual o fluid. Jo diria que és fluid (emoticó amb llagrimeta). Potser haurà de consultar al servei d'atenció integral. Pobre rovelló, tan tranquil com estava.

Sisco Ribó