La visita del papa a Madrid i Barcelona ha estat fulgurant, apoteòsica, multitudinària. Mai s’havia vist una cosa igual, sobretot a causa del seguiment dels mitjans, però també al de la gent; més d’un milió de persones no el mobilitza qualsevol.
Madrid era una festa. No vaig ser-hi, però només calia mirar la tele. Com la celebració de la Champions però sense aldarulls. La gent va sortir al carrer per a veure un senyor vestit de blanc sobre un estrany artefacte descapotable que anava alçant i abaixant el braç com un autòmata. Mise en scène cutre a Cibeles. Un grup musical que volia ser modern sense caure en la provocació (sexual), i una colla de joves asseguts en un sofà fent-li preguntes pactades amb anterioritat. En fi, llastimós. Barcelona var ser una altra cosa, però clar, jugava amb avantatge, la Sagrada Família és la Sagrada Família.
La gent va sortir al carrer per a veure un senyor vestit de blanc sobre un estrany artefacte descapotable que anava alçant i abaixant el braç com un autòmata.
Tot això, però, només és la façana; a l’interior del Vaticà s’hi mouen altres fils, es canvien els mobles de lloc, i els ornaments: el bàcul s’eleva per damunt la mitra. La necessitat imperiosa de fer front al món distòpic que ens cau a sobre obliga l'església a prendre partit. El discurs de Lleó XIV al Congreso va fer treure els colors als diputats, simbòlicament, això sí.
El Vaticà ha ensumat una oportunitat d'or: l’humanisme com a arma política. Allò que l’esquerra europea no ha sabut veure a causa del seu dogmatisme ingenu.
El Vaticà ha ensumat una oportunitat d'or: l’humanisme com a arma política. Allò que l’esquerra europea no ha sabut veure a causa del seu dogmatisme ingenu.
El que diu el papa, el que vol fer arribar, és el missatge de Jesús, ni més ni menys, però sense matisos, sense entrar en detalls. Agafa el bou per les banyes com l’ha agafat l’extrema dreta mediàtica i els tecnooligarques.
Es podria suposar que el papa s’intenta erigir en nou líder polític en contraposició a un Donald Trump que a cops de tuits tendenciosos i falsos intenta fer-se amb l'hegemonia, no tan sols econòmica, sinó també moral de la humanitat?
Es podria suposar que el papa s’intenta erigir en nou líder polític en contraposició a un Donald Trump que a cops de tuits tendenciosos i falsos intenta fer-se amb l'hegemonia, no tan sols econòmica, sinó també moral de la humanitat?
Crec que situar-se al que ara anomenen «el costat correcte de la història» és d’una valentia a la qual el Vaticà no ens té acostumats.
Veurem com respon el poble. L’apogeu de l’espiritualitat que sembla que despunta entre la gent jove (Rosalia, etc.), va a favor seu: xarxes socials contra rigorós directe. Qui podrà més?
Sisco Ribó
