Aquest Dilluns de Pasqua hem pogut celebrar al Pla de Sant Tirs la cantada de Caramelles.
Com a moltes altres places.
Com a molts altres pobles.
Com moltes altres persones.
Aquest fet no tindria res d’inusual, si no fos perquè s’ha celebrat a la plaça del meu poble, un municipi de menys de quatre-cents habitants, en una plaça que feia molts anys que no sentia cantar.
Hi ha actes que són molt més del que semblen ser.
Hi ha actes que són record. Aquest Dilluns de Pasqua vam despertar la memòria històrica, i vam viatjar a aquelles fotografies en blanc i negre amb senyors amb barretina que tots hem vist algun cop. Les vam rescatar de l’oblit, les vam portar fins a la plaça, i allà, entre tots nosaltres vam sentir com el passat tornava a cantar.
Hi ha actes que són valentia. Els que hem nascut i crescut en un poble petit sabem que qualsevol intent d’arrencar un projecte en un lloc amb pocs habitants i poc turisme és un acte arriscat i valent. I ho vau fer. Les persones que omplien la plaça, érem allà per dir-vos que creiem, igual que vosaltres, que la cultura ha de ser un camí de trobada, de recuperació i d’esperança.
Hi ha actes que són record. Aquest Dilluns de Pasqua vam despertar la memòria històrica, i vam viatjar a aquelles fotografies en blanc i negre amb senyors amb barretina que tots hem vist algun cop. Les vam rescatar de l’oblit, les vam portar fins a la plaça, i allà, entre tots nosaltres vam sentir com el passat tornava a cantar
Hi ha actes que són unió. Els projectes culturals en pobles petits necessiten la participació de grans i petits, de professionals i amateurs, de nouvinguts i dels de tota la vida. Tots i totes són necessaris perquè aquesta il·lusió comuna esdevingui una realitat.
A més a més, hi sumem que la cantada de Caramelles va anar acompanyada per un ball de cintes, un acte típic de la zona d’Osona. Una fusió de tradicions, d’indrets i persones que van omplir les veus dels cantaires de llum i colors.
Per tot això i molt més crec, que el Dilluns de Pasqua al Pla de Sant Tirs mereixia que algú digués ben alt, que sí, que lluny de les grans ciutats i del centralisme, s’ha d’apostar per fer de la cultura una eina per dinamitzar els nostres petits pobles.
La cultura és alguna cosa més important que el gran negoci que en molts casos l’han convertit. És quelcom més viu que els concerts massius, els teatres o els auditoris plens. La cultura és, en essència, això que van viure tots els participants durant els mesos d’assaig. És el que vam sentir tots els que érem el Dilluns de Pasqua a la plaça del Pla de Sant Tirs. La cultura és poble.
Moltes gràcies i enhorabona a totes les persones que durant mesos vau treballar per fer-ho possible.
Ens veurem l’any vinent! A la plaça del Pla de Sant Tirs!
