Opinió

Competicions esportives al Pirineu 2019

En el Congrés de la Federació Internacional d’Esquí de Zurich 2015 s’ha adjudicat l’organització de les Finals de Copa del Món FIS d’Esquí Alpí 2019, el mes de març, a Andorra. Tots els residents pirinencs ens hem de felicitar per aquesta designació que prestigiarà el massís del Pirineu com a destinació d’esquí i el difondrà arreu, associat a belles imatges d’esport i competició. I jo voldria aprofitar per felicitar els promotors (la Federació Andorrana d’Esquí i Grand Valira) per la trajectòria i l’encert en la tasca de col•locar l’esquí com a vector social i econòmic de desenvolupament sostenible. Vist des de la superficialitat de les notícies arribades als mitjans de comunicació, tot sembla conjurar les bones actuacions dins del programa fixat de promoció del país. Repassem-ne alguns aspectes.

En primer lloc, la visió del port d’arribada: saber on es vol anar, a partir del potencial existent en pistes, de la infraestructura hotelera i de la xarxa de comunicacions.

En segon lloc, la unitat i el compromís d’acció. Govern, Comitè Olímpic Andorrà, Federació Andorrana d’Esquí, Comú, Grand Valira i hotelers, entre altres, treballant plegats per un objectiu compartit: utilitzar les competicions esportives molt més enllà de l’escenari de competició.

En tercer lloc, la feina ben feta. Des que es va organitzar a Soldeu la Copa FIS del Món Femení de 2012, s’ha demostrat que la capacitat dels organitzadors i del país és a l’alçada de les exigències del més alt nivell. Les proves FIS d’Europa i del Món s’han anat succeint amb periodicitat anual; amb esforç i dedicació, s’ha consolidat un equip d’organització eficaç i els resultats finals han estat excel•lents. Les competicions s’han obert a totes les disciplines d’esquí alpí i també a l’snowboard a Vallnord.

Paral•lelament, la societat andorrana fa un esforç per promocionar els atletes andorrans i per competir en el context global. Visió de futur, unitat d’acció i feina ben feta han donat a la candidatura andorrana els avals per ampliar la seva presència fins a la primera divisió de l’escena internacional, concorrent amb estacions de tan alt prestigi com Aspen -als EUA- o Meribel -a França. Els felicito i els demano que continuïn en aquest camí de participar en l’alta competició mundial.

Amb una mica de recança, contrasto el camí de reculada de les competicions d’esquí a Catalunya. Després de prosperar les competicions FIS a la Molina durant la primera dècada del segle XXI, fins aconseguir la Copa del Món d’Eslàlom Femení de 2008, els Campionats del Món de Snowboard 2011 i els Campionats del Món IPC de Persones amb Discapacitat 2013, no ha quedat res de sembrat per recollir en el futur. Semblaria que els senyals d’identitat ens fan perdre el sentit de la realitat.

La decisió adoptada el 2013 entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona de no presentar candidatura olímpica per organitzar els JJOO d’Hivern 2022, conjuntament Barcelona i el Pirineu, quan el projecte tècnic estava pràcticament conclòs i era molt competitiu, sembla que va catalitzar l’efecte contrari al que s’havia postulat: abandonar la planificació esportiva, paralitzar les inversions i desanimar l’entorn social pirinenc. Per als residents al Pirineu català, aquella finestra d’esperança es va tornar a tancar per a potser molts hiverns més.

Haurem d’esperar la fosa de la neu de la primavera, quan les aigües del Noguera Pallaresa i del Segre tornaran a ser abundants, per decantar-nos cap a un esport molt més modest però igualment apassionant: el piragüisme d’aigües braves, acollit en la Federació Internacional de Canoa. Aquí, les opcions d’organitzar competicions són més optimistes i si les sabem aprofitar se’n podran treure alguns rèdits al Pallars i a la Seu d’Urgell. El calendari federatiu està fixat per tenir anualment una o dues copes del Món FIC, els campionats del Món FIC 2017 de Descens i Eslàlom seran a Pau (Bearn francès). Els campionats del Món FIC 2019 seran molt complets a casa nostra: el mes de juny, Estil Lliure a Sort; el mes de setembre, Descens-sprint i Eslàlom al Parc Olímpic del Segre de la Seu d’Urgell. I, entretant, moltes oportunitats d’allotjar esportistes que hi acudiran per practicar, per participar en competicions o per entrenar abans dels campionats. La marca Pirineu guanyarà vitalitat.

Les competicions esportives d’alt nivell es difonen ara per Internet amb una qualitat comparable a la televisió en HD, i amb accessibilitat a tot el món desenvolupat. Si ho sabem canalitzar, hi podrem associar imatges i missatges de promoció per al turisme. I també, en una dimensió més moderada, podran ser una font d’activitat i de llocs de treball associats a la neu o a l’aigua. Andorra, la Seu d’Urgell o el Pallars ho hem de saber aprofitar. Entre la FIS i la FIC ens espera un any 2019 ben distret.

Ramon Ganyet