Escric aquestes línies per posar de manifest la deficient gestió, per part del Govern de la Generalitat, de les beques menjador a les escoles d’arreu del país. Tan pel què fa a la insuficiència econòmica, com pels nous criteris unificats marcats als diferents Consells Comarcals de Catalunya en el seu atorgament. Són molts els infants en dificultats que no reben la beca i, per tant, que no se’ls garanteix, com a mínim, un àpat equilibrat al dia.
En una proposta de plenari recent a l’Ajuntament de la Seu, demanàvem canvis immediats i urgents a les diferents administracions públiques implicades en la matèria; Generalitat, Consells Comarcals i Ajuntaments. Si bé la competència de les beques menjador és del Govern de la Generalitat, són els Ajuntaments els que han d’assegurar, en última instància, que cap infant es queda al marge d’uns mínims de subsistència.
De fet, és el què està passant en molts Ajuntaments del país, ja que són aquests els que assumeixen una part important del cost de les beques menjador de les famílies amb risc d’exclusió social del seu municipi.
En la moció municipal presentada ens fèiem ressò del recent informe de l’organització Save The Children que xifrava en gairebé tres milions els infants en situació de pobresa a tot l’Estat. A més, tenim el trist honor d’encapçalar, com a país, el rànquing d’augment de pobresa infantil entre els països del nostre entorn durant els últims anys.
No fa falta ser un expert per detectar que els efectes d’aquesta pobresa infantil són altament perjudicials i es relacionen amb problemes de salut a l’edat adulta. L’impacte de la malnutrició o la manca d’estímuls educatius els primers anys de l’infant poden tenir conseqüències de difícil solució.
Paradoxalment, mentre dura la crisi econòmica, no paren de créixer el número de persones riques a l’Estat. Per contra, cada vegada hi ha més persones pobres i la seva situació és cada vegada més extrema. I moltes d’aquestes, evidentment, infants totalment vulnerables i desprotegits, tal i com denunciava UNICEF.
I és en aquest context, de desigualtats creixents, que les polítiques públiques ben orientades, com les beques menjador, poden fer molt per la infància i per contrarestar els efectes d’aquestes situacions de pobresa.
Els serveis de menjador escolars, amb els recursos necessaris, poden mitigar aquesta realitat durant el curs escolar, però ens trobem davant d’una realitat força diferent que no sembla tenir una solució a curt termini.
Segons dades de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FAPAC), actualment el 26,7% de la població de Catalunya es troba per sota del llindar de pobresa. D’aquests, 190.000 són nens i nenes d’entre 3 i 12 anys, que es troben en risc d’exclusió social. La mateixa FAPAC afirma que de les 23.000 beques menjador concedides durant el curs passat pel Govern de la Generalitat, a través dels Consells Comarcals, només es van cobrir un 12% de les necessitats.
Tanmateix, el Parlament de Catalunya i el Govern de la Generalitat s’han compromès en reiterades ocasions a atendre tots els nens i nenes que necessitin beca menjador durant aquest curs escolar, sense que això es compleixi. Sent una evidència que hi ha hagut denegacions i, sobretot, una baixada notable del percentatge subvencionat del mateix menjador.
De fet, moltes de les famílies amb ajudes del 50% del menjador escolar rarament poden fer front a la resta del cost del menjador, perdent l’ajuda o la possibilitat de quedar-se tots els dies de la setmana al menjador de l’escola.
Aquesta lamentable situació, provocada per la crisi econòmica i per polítiques públiques injustes, requereix prendre mesures immediates des de les administracions públiques per tal de mitigar les conseqüències d’una alimentació insuficient dels infants afectats. No s’hi val a mirar cap un altre costat. La realitat ens interpel.la a tots plegats per cercar solucions, doncs el curs escolar fa setmanes que ha començat i el més calent esta a l’aigüera. Fins quan?
Sincerament, crec que el dia que siguem capaços de garantir els drets i les oportunitats de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, llavors, serem lliures de veritat.
Òscar Ordeig
Diputat del PSC al Parlament de Catalunya
