Encara recordo el dia en què ens vam conèixer. Un matí d’estiu del 2007 vas arribar al Parc dels Búnquers amb un grup d’amics de l’Alta Cerdanya per ensenyar-los aquella museïtzació de la Línia P en què tant interès havies dipositat. Jo havia començat a treballar com a guia del parc aquell mateix mes de juliol, poc després que s’inaugurés. De tu sabia ben poca cosa. T’havia vist en el 30 Minuts que TV3 va dedicar a la Línia P, una part de les imatges del qual formaven part de l’audiovisual del centre de visitants del PBM. També m’havien parlat de tu els de Transversal, l’oblidada empresa que va museïtzar i gestionar el parc amb èxit durant els primers anys. Vam xerrar una estona de búnquers, dels visitants que començaven a venir i d’altres estudiosos de la Línia P. Mentre jo vaig treballar de guia als búnquers crec que ens vam veure tres o quatre vegades més, com a molt, i que jo recordi ja no vam tornar a coincidir més. Tot i així, no he oblidat encara la il·lusió que et feia poder fer de guia amb els teus amics quan venies a visitar-nos ni l’interès que tenies per aquelles construccions de ciment armat camuflades amb pedra i mig cobertes per la vegetació.
Qui més qui menys a Cerdanya ha sentit a parlar de tu, ja sigui com hereu de la cèlebre farmàcia de Llívia, com a impulsor del concurs de gossos d’atura d’Oceja o com estudiós dels búnquers de la comarca. És per tot això, i per moltes coses més que segurament els que et coneixíem poc no sabem, que avui hem de lamentar que ja no siguis entre nosaltres. Ara és un d’aquells moments en què toca fer balanç, en què alguns mitjans i potser també algunes institucions de la comarca recordaran la teva trajectòria. Aquests dies es parlarà de tu de nou i es posarà en valor la teva herència, el què ens has deixat. Ja fa anys, el 1989, vas rebre el guardó de Cerdà de l’Any, i això que encara et faltava culminar el que potser va ser una de les teves principals il·lusions, que es fes un centre d’interpretació sobre la Línia P. Avui, doncs, tant els que et vam conèixer una mica, com els que et van conèixer molt, com els que fins ara no sabien res de tu, hem de donar-te les gràcies.
Segurament hi ha molta gent que amb més coneixement de causa que no pas jo podria escriure sobre tu, perquè et va conèixer més i perquè sap més de la teva trajectòria. Tot i així, quan m’he assabentat que ens havies deixat he sentit que t’havia de donar les gràcies i que havia de dedicar uns minuts al teu record. El meu agraïment ve sobretot pels teus estudis sobre la Línia P i per la teva col·laboració per fer del Parc dels Búnquers de Martinet i Montellà una realitat. Vas ensenyar-nos que la Cerdanya pot oferir molt més que neu i esnobisme, i que el nostre patrimoni, sigui de l’època que sigui, és quelcom valuós que cal conservar, estudiar i donar a conèixer. Tu ja no hi seràs, però el què vas fer roman i romandrà encara amb nosaltres. Espero que siguem dignes hereus del què ens deixes.
Moltes gràcies, Lluís.
Oliver Vergés Pons