Un país més complex, una política més útil

Catalunya creix. Ho fa en població, en activitat econòmica i en dimensió. Però governar avui exigeix anar una mica més enllà de les xifres. La pregunta important no és només quant creixem, sinó COM creixem i QUI es beneficia d'aquest creixement.

Perquè un país pot tenir més habitants, més activitat i més recursos i, malgrat això, veure com l'accés a l'habitatge es complica, com les desigualtats persisteixen o com determinats territoris continuen perdent oportunitats. En definitiva, un país es pot fer més gran sense que això signifiqui necessàriament que es fa millor.

 Un país pot tenir més habitants, més activitat i més recursos i, malgrat això, veure com l'accés a l'habitatge es complica, com les desigualtats persisteixen o com determinats territoris continuen perdent oportunitats. 

Catalunya és avui un país molt més complex que fa deu o quinze anys. Vivim més anys, ens movem més, necessitem més habitatge, afrontem els efectes del canvi climàtic, transformem el nostre model productiu i ens adaptem a un món cada vegada més incert.

Davant d'aquesta realitat, hi ha una temptació habitual en política: buscar respostes simples a problemes complexos. Però, governar no consisteix a simplificar la realitat. Consisteix a entendre-la i actuar en conseqüència. Per això, els pressupostos són l'eina més important que té un país perquè obliguen a respondre a una pregunta molt concreta: què fem perquè el creixement es tradueixi en oportunitats, cohesió i benestar compartit?

Aquest és precisament el sentit de l'acord que el Govern ha assolit amb Esquerra Republicana i els Comuns. Un acord que no neix de pensar igual, sinó de compartir una responsabilitat: donar estabilitat al país i dotar-lo de les eines necessàries per afrontar els reptes del present i preparar-se per als del futur. Això és posar la política al servei de la gent. Perquè la política no és l'art d'imposar-se. És la capacitat d'escoltar, negociar i arribar a acords útils per a la majoria. En un moment en què la desconfiança envers les institucions és alta, construir acords és més necessari que mai.

Perquè la política no és l'art d'imposar-se. És la capacitat d'escoltar, negociar i arribar a acords útils per a la majoria.

Els pressupostos que ara es troben en tràmit parlamentari mobilitzen 49.162 milions d'euros, gairebé 9.000 milions més que els darrers aprovats l'any 2023. Són els pressupostos més elevats de la història de la Generalitat. Fa només una dècada, el pressupost català era de poc més de 22.000 milions d'euros.

És legítim pensar que podrien ser millors. Tots els pressupostos són millorables. Però també és cert que Catalunya necessita eines a l'altura dels seus reptes. Per això aquests comptes posen l'accent en allò que més condiciona la vida quotidiana de la gent: l'habitatge, la salut, l'educació, la mobilitat, els serveis socials, la transformació energètica, la llengua, el sector primari, la indústria i la digitalització.

Catalunya necessita eines a l'altura dels seus reptes. Per això aquests comptes posen l'accent en allò que més condiciona la vida quotidiana de la gent.

També miren el territori. Perquè Catalunya no es pot permetre continuar creixent a dues velocitats. Necessitem una economia més diversificada i més competitiva. Necessitem modernitzar els regadius, afrontar els efectes del canvi climàtic, desplegar les energies renovables amb criteri, garantir cobertura mòbil i fibra arreu del país i reforçar les infraestructures que connecten persones i oportunitats.

Necessitem habitatge. Molt habitatge. Per això, el Pla 50.000 habitatges i els préstecs d'emancipació es converteixen en una de les grans prioritats d'aquest pressupost. Perquè si els joves no poden construir el seu projecte de vida, la resta de debats perden sentit.

Necessitem també més autogovern i més capacitat de decisió. Més mecanismes per gestionar els nostres recursos, impulsar inversions estratègiques i donar resposta als reptes que tenim com a país.

Necessitem també més autogovern i més capacitat de decisió. Més mecanismes per gestionar els nostres recursos, impulsar inversions estratègiques i donar resposta als reptes que tenim com a país.

I necessitem pobles vius. Els 400 milions d'euros del Pla de Pobles, els programes de rehabilitació d'habitatge, les inversions en els centres educatius o el suport als petits ajuntaments responen a una idea molt senzilla: la cohesió territorial no es defensa amb discursos. Es defensa amb serveis, oportunitats i recursos.

Molts veuen els pressupostos només com una suma de partides. Però són molt més que això. Són una manera d'explicar quin país volem construir.

Un país que afronti els problemes amb rigor, que generi oportunitats i que no deixi ningú enrere. Un país capaç de créixer, però també de repartir millor aquest creixement.

Perquè al final governar no consisteix només a fer que el país sigui més gran. Consisteix a fer que sigui millor. En un país cada vegada més complex, aquesta és la diferència entre limitar-se a gestionar el present o començar a construir el futur.

I això exigeix entendre que la complexitat no és només un repte a gestionar, sinó també una riquesa a aprofitar. Aquesta és la diferència entre limitar-se a administrar el present o començar a construir el futur.

Neus Comes i Pon

Diputada del PSC