Són moltes les crítiques que s’han adreçat a la Mancomunitat, en especial des que van implantar el sistema de contenidors tancats i en l’establiment d’una taxa fixa i una altra variable que estableix un règim creixent de penalitzacions per no utilitzar els contenidors tancats, de fracció orgànica i rebuig, amb la freqüència que han determinat que s’ha de fer, segons els seus criteris.
El menyspreu a la ciutadania és total. S’ha criticat per activa i per passiva l’injust del sistema de taxes variables, que han incrementat el rebut d’escombraries en més d’un 40% en els darrers tres anys.
La mateixa Mancomunitat, en un principi, calculava l’import de la taxa variable en funció de les vegades que un usuari utilitzava els contenidors de la recollida selectiva. Al cap de poc, en comprovar l'inadequat i la inutilitat del seu propi sistema, es va veure obligada a rectificar, per la força dels fets. Van decidir que ja no es comptabilitzaria la freqüència dels abocaments als contenidors de vidre, envasos i paper a l’hora de determinar la taxa variable a aplicar a cada habitatge. Ara, només penalitza que no s’aboquin residus als contenidors d’orgànica, com a mínim una vegada a la setmana i un màxim de dues vegades a la setmana, al contenidor de rebuig.
El menyspreu a la ciutadania és total. S’ha criticat per activa i per passiva l’injust del sistema de taxes variables, que han incrementat el rebut d’escombraries en més d’un 40% en els darrers tres anys
Amb el sistema establert per la Mancomunitat, molts ciutadans i ciutadanes han de pagar les penalitzacions màximes per no generar suficients residus. Uns exemples: els treballadors fronterers que viuen a la Seu, però passen tot el dia a Andorra i no tornen a casa fins a les 8 de la nit, paguen rebuts que superen els 70 € per no generar suficients residus. El mateix els hi passa a les persones, en especial jubilats que no dinen a casa o els hi porten el dinar de fora. No generen pràcticament brossa i han de pagar el màxim de la penalització. Persones com l’Anna, que és de la Seu, però treballa de mestra prop de Balaguer i ve a passar els caps de setmana a casa seva al carrer Regència d’Urgell, també paga la penalització màxima per no generar suficients residus i li carreguen al compte, més de 74 €.
Amb el sistema establert per la Mancomunitat, molts ciutadans i ciutadanes han de pagar les penalitzacions màximes per no generar suficients residus. Uns exemples: els treballadors fronterers que viuen a la Seu, però passen tot el dia a Andorra i no tornen a casa fins a les 8 de la nit, paguen rebuts que superen els 70 € per no generar suficients residus.
Podríem posar molts més exemples, com les persones que tenen un pis de segona residència a la Seu i venen per vacances, també es troben amb la sorpresa que durant moltes èpoques a l’any, no generant cap residu, han de pagar la màxima quantitat de la taxa.
La Mancomunitat és insensible a les queixes ciutadanes. S’entesta en l’immobilisme, no escoltar, no cercar solucions justes que s’adaptin a les diferents realitats familiars. La seva tàctica és no respondre mai. No responen ni a les instàncies que es presenten. Com que no responen, s’entén denegada la sol·licitud, emparant-se en una prerrogativa instaurada en la llei de procediment Administratiu franquista de l’any 1958 denominada “silenci administratiu”, que en definitiva vol dir que si demanes alguna cosa a l’administració i no et respon, es considera denegada. Avui dia, en un sistema que vol ser transparent i democràtic, la Mancomunitat, ha d’estar al servei de l’interès públic i en particular del ciutadà com a subjecte de drets. És inconcebible que ara, en ple segle XXI, continuï emparant-se en normatives anacròniques que consideraven súbdits als ciutadans, per eludir respondre a les demandes de la ciutadania.
La Mancomunitat és insensible a les queixes ciutadanes. S’entesta en l’immobilisme, no escoltar, no cercar solucions justes que s’adaptin a les diferents realitats familiars. La seva tàctica és no respondre mai.
Un altre aspecte que la Mancomunitat no modifica, malgrat les reclamacions ciutadanes, fa referència al cobrament de la taxa. Els ciutadans i ciutadanes estem davant d’una indefensió total. Ningú sap l’import que els hi cobraran fins que no veuen la quantitat carregada en el seu compte bancari. Si la Mancomunitat ha optat per un sistema de taxa variable, està obligada per la llei, igual com fan totes les empreses que subministren serveis, a determinar, amb una factura o comunicació prèvia al càrrec, com s’ha efectuat el càlcul de l’import total i els conceptes que l’integren el rebut. És un dret ciutadà que la Mancomunitat ignora, malgrat estar contemplat en la Llei reguladora de les hisendes locals. A aquesta forma d’actuar s’anomena despotisme.
Els ciutadans i ciutadanes estem davant d’una indefensió total. Ningú sap l’import que els hi cobraran fins que no veuen la quantitat carregada en el seu compte bancari.
Anem ara a saber com la Mancomunitat calcula la taxa fixa i la variable. El cert i constatable és que els imports a pagar pels usuaris i usuàries s’han incrementat en més d’un 40% respecte del sistema anterior al tancament de contenidors. Ara, el tram fix de la taxa, que tothom paga per igual, és de 46,33 € quantitat a la qual cal sumar el tram variable, que pot arribar a 28 € per rebut i arribar a imports totals de 74 €, quantitat aquesta que supera considerablement el que es paga pel mateix servei a altres municipis de Catalunya. Com s’han calculat aquests imports? La Mancomunitat és vanaglòria de donar serveis a més de 16.000 habitants, dels quals uns 13.000 conformem la població de la Seu d’Urgell. Per tant, els 3000 restants corresponen a la població de municipis dispersos d’alta muntanya que van des d’Argolell en les Valls de Valira, per una banda, fins a Josa i Tuixent per l’altra, on també ens trobem tancats els contenidors d’orgànica i rebuig. És obvi que, si volem fixar la població, hem de procurar els millors serveis per a les persones que habiten aquests pobles, per tant, tenen tot el dret a rebre un servei de recollida de residus eficient, a un preu just i raonable, encara que el cost de recollida en aquestes localitats sigui molt superior al cost per habitant que suposa la recollida a la Seu d’Urgell. Però qui ha d’assumir aquest sobre cost? Els habitants de la Seu pagant imports alts pel servei estan subvencionant la recollida dels pobles d’alta muntanya? La Mancomunitat ha d’explicar com es fa el càlcul sense que el sobre cost que implica la recollida de residus als pobles d’alta muntanya l’hagin d’assumir els habitants de la Seu d’Urgell. La Mancomunitat té l’obligació, de sol·licitar les aportacions o subvencions necessàries davant les Administracions superiors com són Diputació i Generalitat, per cobrir aquest sobre cost.
De la mateixa forma que la Mancomunitat va haver de rectificar en comprovar la inutilitat de mantenir el xip i controlar les vegades que un habitatge dipositava paper, vidre o envasos en els diferents contenidors, tornin a rectificar i deixin també oberts els contenidors d’orgànica i rebuig, donin l’opció als usuaris que d’acord amb les seves particulars situacions, siguin ells qui decideixin la freqüència amb què han d’acudir a abocar els diferents residus.
És una feina de gestió que han de realitzar els directius de la Mancomunitat. La Llei reguladora de les Hisendes Locals, estableix clarament, que el preu d’una taxa, no podrà excedir el cost real del servei que se subministra. L’accés a la transparència i la informació és un dret que té la ciutadania, i que la Mancomunitat ha d’assumir donada la seva condició de servei públic.
Quan s’hagi publicat aquest article, la Mancomunitat ja haurà rebut una instància exigint que previ al càrrec de la taxa al compte del ciutadà o ciutadana i mentre no es torni al sistema de taxa fixa, es trameti als usuaris, previ al càrrec, un rebut detallat on s’especifiqui com s’ha efectuat, en cada cas, el càlcul de l’import total de la taxa a pagar. Esperem una resposta clara i raonada i que no s’amaguin de nou sota la trinxera del “silenci administratiu”.
Dediquin els seus esforços a la bona gestió econòmica, la informació clara i transparent, a l’educació ciutadana en matèria mediambiental, donin pautes de com es pot disminuir la generació de residus domèstics.
De la mateixa forma que la Mancomunitat va haver de rectificar en comprovar la inutilitat de mantenir el xip i controlar les vegades que un habitatge dipositava paper, vidre o envasos en els diferents contenidors, tornin a rectificar i deixin també oberts els contenidors d’orgànica i rebuig, donin l’opció als usuaris que d’acord amb les seves particulars situacions, siguin ells qui decideixin la freqüència amb què han d’acudir a abocar els diferents residus. Tornin a la taxa fixa calculada, en cada municipi, en funció del cost del servei que se subministra. Tinguin per ben segur que la ciutadania complirà amb les normes del reciclatge. La gent reciclem per convenciment, no per haver d'utilitzar una clau per poder obrir els contenidors. No fomentin la picaresca per no ser penalitzats, d'haver de passar la clau pel contenidor tancat, per tal que comptabilitzi abocament, sense llençar res. Dediquin els seus esforços a la bona gestió econòmica, la informació clara i transparent, a l’educació ciutadana en matèria mediambiental, donin pautes de com es pot disminuir la generació de residus domèstics. Informin també de com es poden compostar gran part dels residus orgànics, de com es poden reaprofitar els envasos de metall, plàstic, paper i cartó, donant-los un segon ús.
Si els gestors actuals no són capaços d’afrontar els canvis necessaris per regular de forma justa la gestió dels residus en l’àmbit d’actuació de la Mancomunitat, adaptant-se a les diverses situacions i realitats, doncs cal gent nova, preparada, creativa i innovadora que faci bé la seva tasca, amb transparència, per oferir un bon servei i sobretot, que confiï en la ciutadania, que som responsables i implicats.
No s’entestin a no canviar res. Siguin imaginatius i innovadors. Fomentin amb empreses locals la substitució d’envasos d’un sol ús, per envasos retornables. Vagin per aquest camí. Repeteixo, tornin a implantar una taxa fixa raonable. Deixin oberts els contenidors d’orgànica i rebuig. Si els gestors actuals no són capaços d’afrontar els canvis necessaris per regular de forma justa la gestió dels residus en l’àmbit d’actuació de la Mancomunitat, adaptant-se a les diverses situacions i realitats, doncs cal gent nova, preparada, creativa i innovadora que faci bé la seva tasca, amb transparència, per oferir un bon servei i sobretot, que confiï en la ciutadania, que som responsables i implicats.
Miquel Puertas Farràs
