Al llarg del passat any 2025, la Mancomunitat d’Escombraries de l’Alt Urgell, va implantar, un nou sistema de recollida en què s’estrenaven els contenidors tancats i implantant que la taxa seria la suma d’un tram fix i un tram variable.
S’argumentava que era un sistema innovador, capdavanter, que estava adreçat a fomentar el reciclatge, la recollida selectiva, crear consciència ciutadana, incrementar el servei, millora del medi, etc. Vista l’experiència, l’únic èxit del nou sistema ha estat un increment notable de la taxa d’escombraries.
El sistema anterior que és el que s’aplica en la majoria dels municipis, establia per a cada habitatge el mateix import i era el ciutadà qui disposava de diversos contenidors per distribuir els residus. El sistema funcionava sota la responsabilitat ciutadana. Ara, la taxa ja no es fixa, amb el nou sistema, la Mancomunitat fa un control individual mitjançant xip i clauer personalitzat de la freqüència amb què el ciutadà utilitza els diferents contenidors i en base a aquest control, s’estableix l’import del rebut que es facturarà per habitatge, què serà la suma de dos trams un de fix de 46,36€ i un altre variable, que pot arribar fins als 28 €.
La quantificació del tram variable es basa en penalitzar econòmicament aquells ciutadans i ciutadanes que no utilitzen els contenidors amb la freqüència que la Mancomunitat considera i que s’estableix en l’ordenança.
Si ho analitzem bé, l’ordenança no fomenta en absolut l’educació ciutadana envers la sostenibilitat, donat que el tram variable, va en funció únicament, del nombre de vegades que s’usen els contenidors, estiguin les bosses plenes o mig buides, en especial les d’orgànica i rebuig donat que estan tancats i per obrir-los, cal un clauer amb xip que identifica cada habitatge.
En un principi, la Mancomunitat imposava que un habitatge compliria i, per tant, no se li aplicaria penalització en el tram variable, si utilitzava els contenidors, amb la següent freqüència:
• Cada habitatge ha d’obrir i utilitzar com a mínim una vegada a la setmana el contenidor d’orgànica, utilitzant el clauer per obrir-lo.
• Cada habitatge ha d’obrir i utilitzar com a mínim una vegada cada dues setmanes, el contenidor de rebuig, utilitzant el clauer per obrir-lo.
• Cada habitatge ha d’utilitzar com a mínim una vegada a la setmana, el contenidor d’envasos que malgrat estar sempre obert, s’ha d’activar el xip..
• Cada habitatge ha d’utilitzar com a mínim una vegada cada dues setmanes, el contenidor de paper, que malgrat estar sempre obert, s’ha d’activar el xip..
• Cada habitatge ha d’utilitzar com a mínim una vegada cada quatre setmanes el contenidor de vidre, que malgrat estar sempre obert, s’ha d’activar el xip..
No sabem per què, però ara, passat un any de la implantació del sistema del qual es sentien tan orgullosos i innovadors la Mancomunitat s’ha donat compte de lo injustificat, inutilitat i poc reflexionat que era i han decidit retirar els xips dels contenidors de vidre, paper i envasos, passant a controlar tan sols la utilització dels d’orgànica i rebuig.
Aquesta marxa enrere, denota la improvisació i manca de criteri reial d’un sistema del qual es va vendre com a innovador i capdavanter, però que en realitat ha resultat totalment inoperant, si bé la Mancomunitat, ens vol vendre el fracàs del canvi efectuat, com un pas endavant.
A partir d’ara, la penalització del tram variable de la taxa, es realitzarà únicament per no utilitzar el contenidor de residus orgànics com a mínim una vegada a la setmana i una vegada cada dues setmanes el contenidor de rebuig.
El sistema continuarà sent injust, poc reflexionat i també arribarà el dia que no tindran més remei que canviar-lo, donat que no té en compte un cúmul de situacions que poden plantejar-se.
La Mancomunitat no té en compte que hi pot haver habitatges tancats, segones residències o ocupats temporalment, o ocupats per una o dues persones que no utilitzaran els contenidors amb la freqüència establerta, i per tant seran penalitzats, per no complir els paràmetres establerts per l’ordenança.
Què passa si es va a llençar l’orgànica o el rebuig i el contenidor està obert o no funciona el xip, cosa freqüent? Com es comptabilitza el que es diposita? Es penalitza a l’usuari per no comptar l’abocament?
La Mancomunitat seguirà penalitzant als habitatges on les persones que hi viuen, dinen habitualment fora o es fan portar el dinar a casa i en conseqüència no generen residus orgànics amb la freqüència que determina l’ordenança.
La Mancomunitat seguirà penalitzant els habitatges, en què els seus ocupants tenen hort i tota la matèria orgànica la composten sense necessitar abocar en el contenidor. La Mancomunitat seguirà penalitzant els habitatges en el qual hi visquin poques persones i que no els hi cal utilitzar el contenidor de rebuig una vegada cada dues setmanes. Un habitatge que recicla, genera poc rebuig, pot mantenir-se sense necessitat d’abocar rebuig en períodes més llargs.
Què hem de fer si no generem prou brossa per fer ús dels contenidors amb la freqüència que estableix la Mancomunitat i no volem ser penalitzats? Passem el clauer pel xip del contenidor sense llençar res? o per complir llancem una pela de plàtan al del contenidor d’orgànica? o un cendrer de burilles en el contenidor de rebuig? En tots aquests supòsits i en molts d’altres que poden presentar-se, la Mancomunitat sempre té la mateixa forma d’actuar: incrementant al ciutadà o ciutadana el tram variable de la taxa.
Dit això, de la mateixa forma que s’han donat compte de la inutilitat de mantenir el xip i controlar les vegades que un habitatge dipositava paper, vidre o envasos en els diferents contenidors, deixin també oberts els contenidors d’orgànica i rebuig, donin l’opció als que viuen a cada habitatge el marcar ells la freqüència amb què han d’acudir a abocar els diferents residus, segons les seves necessitats.
Els esforços els han de dedicar a l'educació ciutadana i a informar de com es pot disminuir la generació de residus domèstics. Informin també de com es poden compostar gran part dels residus orgànics, de com es poden aprofitar els envasos de metall i o plàstic, donant-los un segon ús, de com es poden transformar el paper i cartró en brics per cremar en estufes i llars de foc. Siguin imaginatius i innovadors. Fomentin amb empreses locals la substitució d’envasos d’un sol ús, per envasos retornables. Un altre suggeriment: afegeixin nous contenidors als ja existents, posin el color que vulguin però facilitin que a un d’ells hi vagin residus com cables, petits electrodomèstics, estri espatllats i altre material que si no aniran a parar al contenidor de rebuig. Facilitin també que els ciutadans puguin dipositar residus de plàstic que al no ser envasos, van a parar al contenidor de rebuig. Vagin per aquest camí. Tornin a implantar una taxa fixa raonable.
Siguin vostès creatius i innovadors, facin bé la seva tasca, siguin transparents, ofereixin un bon servei i sobretot, confiïn en la ciutadania, som responsables i implicats.
Miquel Puertas Farràs
Febrer 2026
